El Marcos, l’èxit de l’acompanyament

Amb només 18 anys i una cara de nen que no enganya, el Marcos té un afany clar: ajudar els nois que sent que estan passant per una situació molt similar a la que ell va viure quan va arribar a Barcelona des d’Hondures a finals de novembre del 2021 amb el seu padrastre i el seu germà petit per reagrupar-se amb la seva mare. Va començar els seus estudis a Catalunya directament a quart de l’ESO, amb el curs ja avançat, sense parlar ni mitja paraula de català i amb un nivell més baix en la resta de matèries "perquè l’educació a Hondures no és com la d’aquí". El noi explica la seva història –que és la de tants d’altres– al majestuós edifici central de l’Institut Escola del Treball de Barcelona, on estudia un cicle formatiu de grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes. El Marcos parla amb devoció de la Mar, la seva tutora a l’aula d’acollida de l’Institut Nou de Santa Coloma de Gramenet. "Sense el seu acompanyament m’hauria enfonsat i no estaria estudiant; n’estic absolutament convençut", assenyala. "Ella em va dir que no repetís quart de l’ESO, que fes un PFI. Veia que la informàtica i la robòtica eren un dels meus punt forts i em va recomanar fer un PFI [estudis que formen part de la formació professional dirigits a alumnat d’entre 16 i 21 anys que no ha finalitzat l’ESO] d’informàtica a l’Escola del Treball i li vaig fer cas", relata. Tot i que li va costar entrar-hi –no ho va fer en la primera assignació de places–, finalment va poder accedir al PFI i va obtenir el títol que li va obrir la porta al grau mitjà que ara cursa (i que espera que li obri la porta a un grau superior). La importància de l’entorn Per al Marcos ha sigut clau el suport dels seus tutors. En el PFI, el del David. "Sempre dic que imprimeixin més Davids. Quan vaig començar el PFI, mirava els companys i pensava que el 70% no aprovarien. L’únic que va creure en tots ells va ser el David, empenyent-los. Els va arrossegar i van passar tots. Jo no ho veia, perquè eren uns entremaliats, i ¿qui va estar al seu costat? El David. Donant-los el que fora no els donaven", recorda agraït el Marcos, que apunta a la importància de l’entorn. "Imagina’t el noi que arriba a casa i a qui els seus pares diuen ‘ets un inútil, no vals per a res’. Jo vaig tenir sort. Vaig tenir un tutor que em deia constantment ‘sí que pots, en saps molt, ets intel·ligent’. Escoltar això és un suport que pot canviar totalment el teu futur", prossegueix el Marcos, que parla també de la sort de comptar amb el suport familiar. "Vaig passar per un mal moment, amb ansietat, i al principi vaig tenir por de dir-ho a la meva mare i que no m’entengués, però no va ser així. Ella va fer-me costat; vaig parlar amb el David i ell va ajudar-me; però no tots els nois tenen aquest suport; he vist al meu voltant persones que passen per això mateix i a qui els diuen ‘és una tonteria’", prossegueix el noi, tot empatia. El David li preguntava cada dia: ‘Marcos, ¿com estàs?’. "I no només a mi, ¡a tots! Vaig quedar sorprès quan, al final, vam aconseguir el títol gairebé tots. Fins i tot al principi hi havia nois que faltaven i el dia que venien els animava, ‘vinga, nois, que sí que podeu’, fins que van començar a venir més i ja no faltaven", rememora. I aquesta mateixa influència positiva que va tenir el David amb els seus companys de PFI vol tenir-la el Marcos ara amb els seus companys del cicle formatiu. "Vam començar fa poc més d’un trimestre i ja han abandonat cinc o sis", lamenta. El Marcos també recorda amb agraïment l’Olga, la seva coach voluntària de l’empresa Cellnex en el projecte Coach de la fundació Exit, que ha aconseguit que el 83% dels joves que han passat per aquesta iniciativa d’orientació i motivació continuïn estudiant.

El Marcos, l’èxit de l’acompanyament

Va arribar a Barcelona des d’Hondures el novembre del 2021. Va començar quart de l’ESO i ara estudia un cicle formatiu de grau mitjà. Sense el suport dels seus tutors no ho hauria aconseguit, afirma.

El més llegit