Un estudi discuteix l’orientació a l’ESO

Més enllà del terratrèmol que han suposat els resultats de l’últim informe PISA, un dels fronts del sistema educatiu és l’abandonament escolar primerenc, un fenomen multicausal i que està estretament lligat a la falta d’orientació. Hi ha consens en la necessitat imperiosa de "més i millor orientació", apunta Aina Tarabini, professora del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en l’assumpte, que adverteix que el model actual confon l’orientació amb informació i és molt finalista. "L’orientació que s’ofereix avui als instituts està pensada només per als que tenen problemes", prossegueix la sociòloga, que proposa un model més ampli que no actuï només sobre qui no sap què fer. A ulls de Tarabini, l’orientació hauria de suposar "un acompanyament que t’ajudi a entendre qui ets i quines opcions tens". Tarabini és la investigadora que ha coordinat el projecte EduPost16, que analitza i compara els factors que condicionen les oportunitats educatives post-16 en entorns urbans (Madrid i Barcelona); és a dir, la transició entre l’ESO i altres estudis. Després de quatre anys d’entrevistes a joves, docents i famílies, té bastantes coses clares. La primera és que l’orientació és fonamental, però no actua en el no-res. Canviar la percepció de l’FP "Si t’oriento cap a un cicle formatiu al qual no podràs entrar perquè no hi ha oferta pública, al final el que acabaré fent és gestionar la frustració", assegura la investigadora, que apunta a la necessitat urgent d’ampliar les places públiques d’FP. Les conclusions d’aquesta nova investigació coordinada per Tarabini –que ben aviat la Fundació Bofill publicarà en format llibre– apunten també a la necessitat de canviar les creences docents. "Dins dels instituts continua molt vigent la creença que el batxillerat és per als llestos i la formació professional per als que no ho són, i aquest missatge es transmet als nens i mina la seva autoestima. ¿Per què a un bon alumne se li recomana sempre fer un batxillerat científic?", es pregunta la investigadora, que celebra que la mirada cap a l’FP de grau superior sí que ha canviat –a bé–. Adverteix que l’assignatura pendent ara és canviar la mirada cap a l’FP de grau mitjà. La sociòloga valora també el fet que l’orientació i l’abandonament escolar primerenc siguin en l’agenda política: "Anem tard, però és una bona notícia". De fet, aquestes són dues de les cinc prioritats que la consellera d’Educació, Anna Simó, va posar sobre la taula en la seva primera reunió amb la ministra Pilar Alegría celebrada el 28 de desembre. L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible inclou l’objectiu de reduir l’abandonament escolar prematur a Europa del 9,6% actual al 9%. No obstant, Espanya encara està lluny, amb una taxa del 13,9% (i Catalunya del 16,9%). Malgrat això, des del 2012 la taxa d’abandonament escolar prematur a Espanya s’ha reduït gairebé 11 punts, passant del 24,7% al 13,9%. Relació amb el món laboral A Nacho Sequeira, director de la fundació Exit, organització que fa anys que basteix ponts entre el món educatiu i l’empresarial per reduir l’abandonament escolar primerenc, se li va quedar gravada una frase d’un empresari alemany en una de les moltes jornades sobre FP dual en les quals ha participat. Aquest deia que, si totes les empreses es dediquen a formar un jove, totes tindran un treballador preparat. Potser els joves no es quedaran a l’empresa que els ha format, però no hi haurà escassetat de talent. "En canvi, al nostre país, moltes empreses són reticents a invertir en formació i prefereixen competir després en salaris, i el resultat és que competeixen per un talent escàs, ja que perdem joves pel camí, desencisats per no poder tenir una formació més pràctica a les mateixes empreses", apunta. Aquest és el missatge que Sequeira intenta transmetre diàriament durant la recerca d’empreses per acollir estudiants de PFI [FP dirigida a l’alumnat d’entre 16 i 21 anys que no ha finalitzat l’ESO] i FP bàsica. "Si algú necessita tenir una bona experiència a l’empresa són aquests joves, que no tenen referents; aquestes pràctiques són molt importants per a ells perquè tinguin una motivació per continuar estudiant", afegeix, i posa sobre la taula les dificultats que tenen per trobar empreses que donin una oportunitat a joves d’aquests perfils, sobretot després de l’entrada en vigor de la nova llei, que fa que les empreses hagin de cotitzar per això. Igual que passa amb els resultats de PISA, els índexs d’abandonament educatiu primerenc –del 16,9% a Catalunya, molt per sobre tant de la mitjana espanyola (13,9%) com de l’europea (9,3%)– es dupliquen tant en el cas de famílies amb ingressos baixos com en joves d’origen migrant. Jesús Martín, responsable a Catalunya de la formació professional d’UGT, apunta que "el món empresarial ha d’entendre que, si no col·labora, no tindran gent formada", assegura apel·lant a la corresponsabilitat de les empreses. Tant Sequeira com Martín coincideixen que la possibilitat de tenir una bona experiència en el primer contacte amb el món empresarial és clau per motivar l’alumnat més vulnerable de l’FP de grau mitjà i bàsica perquè continuï els seus estudis.

Un estudi discuteix l’orientació a l’ESO

Una nova investigació sobre l’abandonament escolar primerenc apressa a canviar mirades. Només s’actua sobre qui no sap què fer, però s’ha d’ajudar l’alumne a entendre qui és i quines són les seves opcions.

El més llegit