Són nens i nenes amb un nivell d’aptitud excel·lent, una capacitat excepcional per raonar i aprendre i amb un competència en diverses àrees que està molt per sobre de la mitjana. Aquesta és una definició molt bàsica de les altes capacitats, que, en cas de ser detectades i desenvolupades, convertiran el menor en un adult excepcionalment capaç. Aquests alumnes –que, de vegades, rebutgen la rutina i provoquen disrupcions a l’aula– necessiten programes específics i un suport addicional per desenvolupar la seva capacitat. No obstant, amb un infradiagnòstic dels casos que oscil·la entre el 80% i el 90%, les altes capacitats són unes de les grans oblidades del sistema educatiu. Per diversos motius. El primer, econòmic. El pressupost no arriba per donar resposta i acollida a aquests estudiants. Professors i orientadors reconeixen que estan saturats i es bolquen amb altres alumnes: els que tenen dificultats d’aprenentatge o trastorns del neurodesenvolupament.