Sense padró però amb sanitat pública

El 2017, el Parlament va aprovar la llei d’universalització de l’assistència sanitària amb l’objectiu d’esquivar el reial decret del 2012 del Partit Popular (que en aquell moment governava amb Mariano Rajoy), que deixava sense sanitat pública als immigrants en situació irregular. Segons aquesta llei catalana (el 2017, el titular de Salut era Toni Comín), en el cas de no estar empadronat, n’hi hauria prou amb demostrar l’arrelament per accedir a la sanitat pública a Catalunya. No obstant, gairebé set anys després, la Conselleria de Salut (al capdavant de la qual han passat fins a quatre consellers de diferent signe polític) encara no ha desplegat el reglament d’aquesta llei. El cas de les traves de Ripoll a l’empadronament d’immigrants ha tornat a posar sobre la taula la importància d’aquest reglament. Si estigués en vigor, famílies de migrants com les de la capital del Ripollès tindrien accés a la targeta sanitària, i amb això a la sanitat pública, fins i tot sense estar empadronades. La llei d’universalització de l’assistència sanitària de Catalunya establia, en la seva disposició final segona, que el reglament hauria d’estar desplegat en tres mesos des de l’entrada en vigor de la norma, que es va aprovar el juny del 2017. No va ajudar l’ofensiva judicial: el març del 2018, el PP va presentar un recurs d’inconstitucionalitat L’octubre d’aquell mateix any, el Tribunal Constitucional (TC) va assumir la retirada d’aquest recurs. Aleshores ja hi havia el PSOE en el Govern i una de les seves primeres mesures va ser precisament derogar la reforma sanitària del PP. I així, fins ara. El desenvolupament del reglament és clau perquè realment ningú es quedi sense sanitat pública a Catalunya. La norma estableix que tenen accés a la sanitat pública totes aquelles persones que estiguin empadronades o, en cas que no ho estiguin, demostrin l’arrelament. El concepte d’arrelament Com que la llei no té encara aquest reglament, no queda clar com demostrar l’arrelament. "Si aquest reglament estigués desplegat, aquestes famílies tindrien un mecanisme per accedir a la targeta sanitària tot i que l’ajuntament de torn no les empadronés, com passa ara a Ripoll [amb l’alcaldessa ultra Sílvia Orriols]. La llei diu això, però no s’aplica", resumeix Carlos Losana, pediatre del CAP Poblenou i membre de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). L’assumpte és sobre la taula de la Conselleria de Salut. Fonts del departament que dirigeix Manel Balcells van explicar a aquest diari que "s’està seguint el procés necessari" per desplegar el reglament i van anunciar que "en les pròximes setmanes se superarà un nou pas". La Pasucat i SOS Racisme es van reunir el 15 de desembre amb la conselleria per aquest assumpte. En aquesta ocasió, se’ls va assegurar que estaria llest aquest gener. Abans, a l’octubre, la diputada de la CUP Laia Estrada va preguntar al Parlament pel mateix, tot i que sense resposta. La via de la Creu Roja A l’espera del reglament, Salut apunta que les persones vulnerables i sense estar empadronades poden obtenir una targeta sanitària a través de la Creu Roja. Aquest argument irrita la Pasucat, que es va crear el 2012 precisament per mirar de donar cobertura als immigrants que la llei del PP deixava fora. Les entitats creuen que és obligació de Salut "assegurar la sanitat d’aquestes famílies excloses perquè no es poden empadronar". "En comptes de generar un procediment normalitzat i conegut per tots els treballadors perquè aquestes persones sense padró puguin demanar la targeta al centre d’atenció primària (CAP), com la resta de la gent, Salut recorre a un conveni amb una ONG que suposa una via excepcional", denuncia Losana. Segons aquest pediatre, deixar en mans de la Creu Roja la targeta sanitària d’aquest col·lectiu suposa l’"externalització" d’una gestió que hauria d’assumir Salut i, a més, és una "via excepcional" que les persones en exclusió desconeixen. "Per tant, no la utilitzen, per això es queden sense targeta, com passa a Ripoll", apunta. Les entitats denuncien que els continuen arribant (tot i que menys que abans) casos de persones en situació irregular que són excloses de la sanitat pública, en part perquè molts funcionaris desconeixen els racons de la llei a falta d’aquest reglament i no saben a què atenir-se. Salut nega que existeixi aquesta exclusió sanitària, ja que, quan no hi ha un empadronament, "molts dels casos es vehiculen a través de la Creu Roja". Arran de l’esdevingut a Ripoll, les entitats de defensa de la sanitat pública temen que siguin més els immigrants que es quedin sense accés a la sanitat. "Salut podria protegir aquestes persones perquè té una llei, però no l’està aplicant", assenyala Losana.

El més llegit