Si no vius enlloc no existeixes. Tot i que estiguis aparentment viu, tot i que respiris, tot i que pateixis, tot i que a estones somriguis, tot i que facis petons als teus fills, tot i que t’espremis el cervell perquè la família pugui menjar. Tot això tant és. Ets invisible i les persones invisibles no tenen drets. Les traves que alguns ajuntaments posen de manera conscient a les persones migrants al nostre país per obtenir l’empadronament constitueixen una de les formes més cruels de deshumanització possible. També és il·legal, però això sembla que no importa gaire.
Perquè vius i existeixes
A1-173735169.jpg /
El més llegit
- Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius
- BCN reprèn el repte de construir l’escalinata de la Sagrada Família
- Una vorera infernal i un cel entre núvols
- La F de Fahrenkamp fa que Óscar Díaz guanyi ‘Pasapalabra’
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura