Càmpings i hotels, sense piscines com a mesura per la sequera

El Govern ha decidit matisar algunes de les restriccions previstes per quan es declari l’emergència per sequera. En alguns aspectes, se serà més flexible. En d’altres, en canvi, la norma serà més estricta. Aquests canvis entraran en vigor quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat (avui al 16,7%) se situïn al 16%. "Adaptem el Pla Especial de Sequera (PES) perquè la situació actual ha variat respecte al 2020, que és quan es va aprovar aquest document", argumenta el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. Una de les mesures més destacades serà el tancament de totes les piscines (municipals i turístiques). Només es faran excepcions per a la pràctica de l’esport, en el cas dels centres inscrits en el cens oficial, i les piscines d’ús terapèutic. La fase d’emergència, ara vigent en 37 municipis, s’activarà per a més de cinc milions de persones de 202 municipis que es proveeixen amb els rius Ter i Llobregat (Barcelona i voltants inclosos) en les pròximes setmanes. Mascort es mostra satisfet per haver aconseguit retardar unes setmanes la decisió dràstica d’entrar en emergència: "Ha sigut gràcies a l’esforç de tot el món". L’emergència tindrà tres fases: emergència 1, emergència 2 i emergència 3. En la primera, els municipis afectats no podran consumir més de 200 litres per persona i dia de mitjana (incloent despesa de comerços i edificis públics com hospitals). Fins ara, s’havia dit que totes les restriccions estaven incloses en l’actual pla de sequera. Però ara, amb l’aprovat avui, aquest pla té algunes esmenes. Després de les demandes del sector de l’esport, s’ha decidit incloure una flexibilització perquè algunes piscines continuïn funcionant. Des de la fase 1 de l’emergència, el sector turístic no podrà omplir les seves piscines, aspecte que tampoc es podrà realitzar a les piscines municipals que no tinguin usos esportius. Mascort assegura que es tracta d’una restricció "general" que no apunta a cap sector en concret. L’única excepció són les piscines inscrites en el cens d’equipaments de la Generalitat, que es podran omplir parcialment, reposant l’aigua que es perdi cada dia. No obstant, està prohibit omplir-les des de zero: -En emergència 1, si s’omplen aquestes piscines, s’ha de compensar l’aigua que es gasta, estalviant-la a les instal·lacions del centre esportiu o el gimnàs: pot ser tancant les dutxes o d’una altra manera. Les piscines descobertes han de tancar les dutxes des de la fase 1. -En emergència 2, per assegurar aquesta compensació, s’hauran de tancar les dutxes d’aquests centres. -En emergència 3, hauran de tancar les dutxes de tots els gimnasos i centres esportius, tot i que no tinguin piscines. I totes les piscines (també les esportives) hauran de deixar d’omplir-se. -Una altra excepció: es podran omplir piscines d’ús terapèutic, en hospitals, residències o centres de rehabilitació. -La resta de piscines que no utilitzin aigua del mar (hotels, càmpings, comunitats de veïns) no es podran omplir. -Els balnearis que utilitzen aigua de brolladors podran continuar funcionant. De cara a l’estiu, encara no s’ha conclòs en ferm l’inclòs en el pla de sequera. S’ha de veure si llavors es permetrà omplir piscines que actuïn com a refugis climàtics, com va passar l’any passat, una cosa que encara no està descartada. ¿Com es vigilarà que totes les piscines no s’omplin? El Govern assegura que ha contractat persones perquè controli que es compleix amb l’establert pel pla de sequera. GESPA ESPORTIVA Els clubs de futbol o d’altres esports que necessitin regar els seus camps també tindran restriccions. El Departament de Salut aprovarà un decret perquè puguin utilitzar aigua regenerada o freàtica (subterrània), ja que s’ha estudiat que, amb l’actual qualitat, no té cap risc per a la salut. Aquestes són les condicions per a aquests regs: -Els clubs hauran de regar amb aigua regenerada o aigua freàtica. Les entitats tindran a l’abast una llista d’empreses que els poden subministrar aquesta aigua. També es poden plantejar tractar l’aigua de les dutxes i utilitzar-la després per al reg. -En emergència 1, si reguen, han de compensar el que gasten estalviant en altres aspectes de les seves instal·lacions. Tancar dutxes és només una de les opcions possibles. -En emergència 2, si reguen, han de tancar les dutxes. -En emergència 3, no es podrà regar sota cap concepte. JARDINS PÚBLICS Estava previst que amb l’entrada en emergència, només es permetés el reg dels arbres monumentals per garantir-ne la supervivència. Però, finalment, es permetrà regar tots els arbres i també les plantes de zones verdes i jardins públics, sempre que s’utilitzi aigua regenerada o aigua freàtica. El Govern considera que aquests espais són refugis climàtics essencials, motiu pel qual flexibilitza la norma inicial. -Amb aigua potable, només es poden regar arbres monumentals o singulars. -La resta de plantes i arbres s’han de regar amb aigua freàtica o regenerada. -En emergència 3, no es podran regar plantes i arbres en general, només els singulars. Als jardins i zones verdes privades no es podrà regar. NETEJA DE VEHICLES Es prohibeix netejar els cotxes a casa. Només es poden rentar en empreses que demostrin que utilitzen fórmules de recirculació de l’aigua. DUTXES PÚBLIQUES. També es veta l’ús de les dutxes i aixetes per netejar els peus a les platges, una decisió que fins ara depenia de cada ajuntament. Tampoc es permetran actes públics o privats en els quals s’organitzin jocs d’aigua o les anomenades festes de l’espuma, com passa en algunes festes majors durant l’estiu. En el pla de sequera actual s’inclourà també el veto a les pistes de patinatge sobre gel que alguns municipis han instal·lat aquest hivern. Els cabals ambientals dels rius es reduiran a menys de la meitat. Se’n dirà cabals mínims d’emergència.

Càmpings i hotels, sense piscines com a mesura per la sequera

El Govern, que també prohibeix els jocs d’aigua i les dutxes de platja, permetrà el reg d’arbres i plantes públiques si s’utilitza aigua regenerada.

El més llegit