Claus del perquè de l’epidèmia de grip

Fem el que fem, la grip apareixerà en la temporada hivernal i, al seu costat, altres virus com el VRS (virus respiratori sincicial) que provoca refredats, bronquiolitis i pneumònia, i la covid, que encara causa estralls. Per això, alguns epidemiòlegs parlen de la "tripledèmia", un còctel de virus que ha provocat un vistós pic d’infeccions que, un altre cop, ha saturat els hospitals. Amb l’ingredient afegit de la bronca política que també ha desencadenat aquest episodi. Però, si ja se sap que cada any arribaran els virus hivernals i hem passat una pandèmia que ha deixat una sèrie de lliçons i de promeses polítiques, ¿per què, un altre cop, estem davant una onada que posa el sistema sanitari en tensió? Aquestes són les principals fallades comeses, segons el diagnòstic de quatre especialistes. Un avançament: no s’han adoptat ni mesures preventives ni mesures estructurals que podrien haver mitigat la situació que es viu actualment. Vacunació: taxes baixes. Les xifres mostren que la taxa de vacunació tant de grip com de covid és baixa. Per això, fa setmanes, quan es va tenir constància d’això, s’hauria d’haver fet "pedagogia". "S’ha actuat de manera passiva, esperant que demanessin cita, quan s’hauria d’haver promogut la vacunació sense cita prèvia i en espais grans, com es va fer el 2021", qüestiona Daniel López Acuña, epidemiòleg i exdirectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tampoc s’ha informat prou que aquest any es poden vacunar els nens –de 6 mesos a 5 anys– de la grip i els nadons contra el VRS, dues de les mesures estrella. En conseqüència, les taxes d’infecció més grans es donen en menors de 0 a 4 anys, que, al seu torn, poden contagiar els seus pares o avis. Poc ús de la mascareta. La bronca política sobre si la mascareta és necessària o no als centres de salut arriba "tard", segons els experts consultats per aquest diari. "No hem acabat d’entendre que es tracta d’un pilar de la prevenció, independentment que sigui una imposició o no. El Govern no m’obliga a portar paraigua quan plou, però l’utilitzo. Igual hauria de passar amb la mascareta quan es tenen símptomes", explica Javier Membrillo, vicepresident de la Societat de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC). "L’ideal seria que actuéssim com els asiàtics, que la utilitzen per no contagiar o contagiar-se habitualment", afegeix l’epidemiòleg Joan Caylà, partidari d’haver imposat la mascareta als centres sanitaris des de primers de desembre. Dèficit de mans i llits. Un altre dels errors ha sigut no reforçar els centres sanitaris, que sempre tenen pocs recursos però per Nadal, amb les vacances i els dies festius, queden en mínims. Els plans d’hivern de les comunitats, segons els especialistes, són insuficients, sobretot en la malmesa Atenció Primària. "Si tinguéssim una infermeria enfortida, que pogués anar amb freqüència als domicilis, les persones grans no haurien de desplaçar-se tant a les urgències", exemplifica Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS). A més de mans, als hospitals estan mancats d’espais com boxos, sales d’espera i llits, cosa que està obligant alguns centres a ajornar operacions quirúrgiques no urgents. Sistema de vigilància. També és deficient el sistema de vigilància, que no registra el total dels tests que es realitzen sinó una proporció, i d’aquí s’extrapolen les dades. A més, es considera que hi ha infradiagnòstic de covid ja que, com que la majoria de persones no acusa símptomes greus, o bé no va al metge, o bé es fa un test de farmàcia, que no es registra. Per tant, no es disposa de la "foto de la situació, per prendre les decisions adequades", segons Hernández. Agència de Salut Pública. Els especialistes també troben a faltar la posada en marxa de l’Agència de Salut Pública, aprovada però sense funcionar. "Si hagués existit i fos independent i de caràcter tècnic, seria més difícil utilitzar els Consells Interterritorials de manera partidista, perquè les seves recomanacions serien difícils de rebatre. A més, podrien haver adoptat una política de comunicació sobre la vacunació, la mascareta o la higiene que no dependria del color polític", diu el portaveu de SESPAS. Al seu torn, Caylà reclama que hi hagi més epidemiòlegs experts en malalties transmissibles i que aquests tinguin més poder de decisió sobre les polítiques. Falta de flexibilitat laboral. Un altre dels problemes estructurals és que no es disposen de prou permisos laborals o de teletreball perquè una persona amb símptomes lleus es quedi al seu domicili, a fi d’evitar la propagació del virus. També és una pràctica habitual donar als nens paracetamol i portar-los a l’escola amb mucositat, tos o mal de coll. "S’hauria de crear un grup de treball que estudiï les mesures necessàries per abordar l’assumpte de les baixes laborals, el teletreball i les qüestions relacionades amb l’escola, que estudiï les polítiques d’altres països i faci propostes assenyades", reclama Hernández. "El bou per les banyes" Però encara hi ha temps d’"agafar el bou per les banyes", segons assegura López Acuña, ja que "falten dos mesos de temporada hivernal". Davant d’això, l’exdirector de Salut Pública de l’Organització Mundial de la Salut reclama que les autoritats sanitàries intensifiquin sobretot els missatges sobre la conveniència de l’ús de mascareta o que s’evitin els llocs freqüentats quan es tinguin símptomes d’haver contret algun d’aquests virus. A més, aquest expert demana que es "premi l’accelerador" amb la vacunació, ja que encara hi ha temps. L’actual onada de grip va a la baixa, però no es descarta que es produeixin noves envestides i, davant d’això, és important immunitzar-se amb vacunes. També davant el coronavirus, que no és estacional.

Claus del perquè de l’epidèmia de grip

Els virus hivernals arriben cada any, però han tornat a desbordar els centres sanitaris perquè, segons els experts consultats, no s’han adoptat prou mesures preventives i estructurals.

El més llegit