"El meu fill no creix": la pressió social converteix la talla baixa en motiu de consulta comuna

Les noves generacions venen trepitjant fort. En moltes ocasions, els nens i joves d’avui dia seran més alts que els seus pares, però persisteix un percentatge, d’entre un 3% i un 5% de la població pediàtrica, que no superaran als seus progenitors i que són, visiblement, més baixos que els seus companys i amics de la mateixa edat. I, com vivim en una societat d’aparences i de triomf associat a la imatge i al like, la baixa estatura és motiu de bullying, de baixa autoestima i de preocupació entre els pares i els nens afectats, que visiten amb freqüència el metge repetint quatre paraules: "El meu fill no creix". Aquesta inquietud se situa entre les quatre o cinc causes més freqüents de consulta als endocrins pediàtrics, que són els facultatius que s’ocupen del dèficit de l’hormona del creixement i d’altres trastorns que poden causar baixa estatura. "Als pares els aclapara veure que els seus fills creixen menys que els seus companys, sobretot en l’edat prèvia a l’adolescència o en l’adolescència. Els preocupa que siguin objecte de crítiques i que això els provoqui baixa autoestima o algun trastorn de salut mental i que, quan siguin adults, tinguin problemes a l’hora de forjar-se un futur, trobar feina etcètera", explica el doctor Enrique Palomo, vocal de la Societat Espanyola d’Endocrinologia Pediàtrica (SEEP). "Els pares volen que els seus fills siguin alts i guapos i quan veuen que no creixen com la resta, es frustren, es culpabilitzen i volen solucions immediates, de vegades sense esperar a veure si el nen dona l’estirada, perquè el bullying en les escoles i la societat continua existint", afegeix Susana Sempere, presidenta de l’Associació Nacional per a Problemes de Creixement (Créixer). Les causes El problema és que la medicina no té solució per a tothom. La talla per sota de la mitjana en la majoria dels casos està causada per motius genètics o per un ritme més tardà en la maduració. Són nens que en la preadolescència van més lents en el seu creixement i desenvolupament però finalment arriben a la mateixa altura que els seus parells. Però també hi ha una minoria (dos de cada deu nens amb talla baixa) que tenen una altura menor per causes patològiques com problemes en l’embaràs que han causat que neixin petits per a l’edat gestacional. D’altres pateixen un dèficit de l’hormona del creixement o malalties cròniques com a celiaquia, leucemia’o cardiopaties congènites. També influeixen els factors ambientals com dèficits en la nutrició o la presa d’alguns medicaments. Per tot això, el metge d’atenció primària o els especialistes realitzen diverses proves per determinar quina causa la talla baixa i l’evolució del creixement, ja que es pot tenir baixa estatura en un moment determinat però després donar l’estirada, com es diu col·loquialment. Si el dèficit de creixement està causat per un algun defecte a la producció de l’hormona de creixement o per set patologies concretes (síndrome de Turner, insuficiència renal crònica, creixement intrauterí retardat si no s’ha recuperat la talla o síndrome de Prader Willi, entre d’altres), la solució consisteix a administrar a aquests nens hormona de creixement, un tractament que s’administra amb una injecció diària i que dona resultats. El problema és que el sistema públic –seguint els criteris de l’Agència Europea del Medicament– no finança el tractament per als nens amb talla baixa per causes ideopáticas, és a dir, que no s’ha trobat el motiu que el produeix, que són la majoria dels casos. Als EUA sí que està autoritzat en determinades situacions d’origen desconegut, però a Europa no, el que genera "controvèrsia", explica Palomo. Hi ha famílies que, en alguns casos, paguen l’hormona de la seva butxaca, el que té un cost mitjana del voltant a 7.000 euros a l’any, tot i que varia segons l’edat i altura del nen. Segons l’opinió del vocal de la Societat Espanyola d’Endrocrinología Pediàtrica, Espanya hauria d’estudiar la possibilitat d’administrar l’hormona en certs casos ideopáticos, "almenys durant un temps, per veure si el tractament dona resultats". S’han realitzat estudis on s’ha observat que guanyen uns quatre centímetres a la talla final adulta però, per a alguns especialistes, aquesta millora no és suficient perquè el sistema públic faci la inversió. Mal ús El problema esdevé, segons explica Ignacio Díez López, professor de la Universitat del País Basc i expert en problemes de creixement infantils, en el "mal ús de l’hormona de creixement" que es va fer en el passat. Com aquest tractament afavoreix la massa muscular, disminueix el teixit gras i fins i tot millora el coeficient intel·lectual, segons alguns estudis en nens petits, a Espanya i altres països, es va fer un ús inadequat, per això ara hi ha un comitè en cada autonomia que avalua cas per cas i que no només emet el seu veredicte davant la sol·licitud d’inici del tractament sinó que anualment se li demana una revaluació. A més, només es dispensa a les farmàcies hospitalàries. Díez considera que "existeix una bola" entorn del tractament de l’hormona del creixement, amb referència a la polèmica existent sobre els casos que es queden fora però, segons la seva opinió, "l’ççevidenciaççevidènciaçç indica que només causa beneficis en casos concrets". Salut mental Més enllà del tractament mèdic en els casos indicats, els especialistes aconsellen que els nens amb talla baixa –sobretot si no tenen un tractament específic i hi ha una considerable diferència amb els seus parells– rebin pautes per afrontar la situació. "Aquests nens poden sentir-se malament, per això és summament important cuidar la seva autoestima", explica Encarna Serrano, psicòloga de l’associació Crecer.

"El meu fill no creix": la pressió social converteix la talla baixa en motiu de consulta comuna

La baixa estatura afecta un 5% dels nens: només un de cada cinc casos està relacionat amb dèficit de l'hormona del creixement o malalties. Els motius genètics o la maduració tardana són les principals causes

El més llegit