El gener del 2020, el temporal Gloria va omplir els embassaments de les conques internes de Catalunya. En alguns pantans, es va haver de desembassar gran quantitat d’aigua perquè hi havia risc d’inundació. Tanmateix, des d’aleshores, les precipitacions han sigut escasses, o com a mínim, inferiors al que era habitual segons la mitjana. Com que les reserves estaven al màxim, no hi va haver problemes de proveïment. Però la sequera pluviomètrica havia començat. En els següents anys (el 2021 i el 2022) va ploure per sota de la mitjana, cosa que va provocar que els embassaments mostressin els primers símptomes de flaquesa, sobretot a l’estiu, un dels períodes més secs de l’any. El gener del 2022, quan ja es registrava sequera pluviomètrica i forestal, va caure un últim gran temporal que va alleujar les reserves, però la situació continuava preocupant.
La gran sequera de Catalunya El 2023, any del desastre
L’escassetat de pluges va començar el 2020, però aquest any la sequera s’ha intensificat amb una magnitud tal que ha posat en perill el proveïment d’aigua i les activitats econòmiques. Aquesta és la radiografia d’un cicle de sequera extrema.

Temes:
El més llegit
- Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran