Investigant casos antics sense resoldre

El matí del 21 de setembre del 2004 un home va anar a comprar el diari a un quiosc del passeig Marítim de Castelldefels. Va deixar el cotxe aparcat amb les claus posades, cosa que va aprofitar un lladre per robar-li el vehicle. Quan es va adonar del que passava, l’amo del cotxe va intentar impedir-ho pujant a la porta de l’acompanyant, però, al no poder, va saltar sobre el capó. Llavors el lladre va començar a fer maniobres fins que l’home va caure a terra i es va fer un cop al cap. Va morir poc després a conseqüència de les ferides i el sospitós va aconseguir escapar. L’endemà, el cotxe va aparèixer calcinat en el mateix municipi de Castelldefels. Tot i que els Mossos d’Esquadra en un primer moment van aconseguir detenir un tipus de 51 anys i nacionalitat uruguaiana, van descobrir que no era l’autor del crim, ja que només havia rebut l’encàrrec de cremar el vehicle a canvi de droga. Encallat Malgrat que la investigació va continuar, no es va poder trobar el sospitós del crim fins que, anys més tard, les dues filles de la víctima van aportar al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 5 de Gavà noves dades que relacionaven la mort amb una venjança per motius laborals. A instàncies judicials es va fer càrrec del cas la Unitat Central d’Homicidis de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, especialitzada a abordar crims que, per una raó o una altra, s’han encallat i es revisen buscant evidències amb nous mètodes científics o indagant a partir de la vida que han tingut presumptes sospitosos després de la comissió del delicte. Així, els agents van investigar i van descartar la hipòtesi de la venjança laboral però van començar a seguir una altra línia centrada en l’home que va cremar el vehicle. Van revisar el seu expedient i van constatar que hi havia una persona que tenia relació amb ell, tal com la van identificar els testimonis. Així van concloure que un home de nacionalitat espanyola i de 42 anys va ser l’autor de l’homicidi. Però havia mort a la presó l’octubre del 2016. A mitjans de setembre del 2021, els Mossos es van reunir amb el condemnat per cremar el cotxe, que els va explicar que el seu amic li havia confessat el robatori del vehicle i la mort de la víctima al mirar de fugir, malgrat que no tenia intenció de fer-ho. A més, va afegir que la relació d’amistat entre tots dos va començar després de demanar-li cremar el cotxe: per això els agents no el van vincular amb l’homicidi en un primer moment. Amb aquestes diligències, el jutjat va donar el cas per resolt i va quedar arxivat definitivament davant l’extinció de responsabilitat penal per la mort del presumpte autor. A l’aconseguir el nom de la persona que va matar el pare, les filles de la víctima disposen d’una mica més de llum sobre el crim. Conèixer els detalls "és una manera de superar el dol" per a les famílies, que són les que més pateixen amb els casos sense resoldre davant l’"espera de resposta", explica el subinspector dels Mossos Manel Novoa, cap de la Unitat Central d’Homicidis. Des del 2016 aquesta unitat ha resolt set casos. Es tracta d’assassinats o homicidis antics, de fa anys, i que es reconstrueixen quan estan a punt de prescriure, o bé per ordre judicial o policial davant casos que s’estanquen. "Busquem un nou impuls a partir de la revisió del treball realitzat pels investigadors de les unitats territorials", indica la inspectora Ester Salcedo, cap de l’àrea central d’Investigació de Persones de la DIC. Com que es tracta de casos antics, la Unitat reconstrueix els crims de manera més minuciosa, ja que utilitzen eines científiques per examinar evidències un altre cop, una actuació que la Policia Científica dels Mossos fa també d’ofici. És a partir d’aquestes proves que els investigadors tenen nous fils a estirar per resoldre’ls. "La Científica treu evidències objectives i clares i, amb elles, es pot situar un sospitós a l’escenari d’un crim. Això és el que més compta davant el tribunal o el jutge", remarca Salcedo, que afegeix que es revisen també les declaracions dels testimonis, a més de rastrejar la vida dels que es van considerar possibles sospitosos quan es va produir el delicte. Així és com amb el context les evidències científiques adquireixen tot el seu valor, com peces d’un puzle que finalment encaixen. "A partir de situar un sospitós a l’escena del crim, gràcies a les evidències científiques, podem rastrejar el que feia en el moment del delicte i el que ha fet des d’aleshores, si ha tingut més detencions o se l’identifica amb altres investigacions", destaca Novoa. És una manera de reconstruir la seva vida que ajuda a delimitar "un perfil" del sospitós a partir no només de la seva activitat, delictiva o no, sinó també de les relacions que ha tingut. En el cas de la mort a Castelldefels, es va poder seguir la pista de l’assassí a través de la seva relació amb la persona que va encarregar la crema del vehicle i descobrir que va ingressar a la presó, on va acabar morint, per altres delictes. "Vam trobar l’autor examinant cap enrere la vida de la persona que vam detenir primer per la crema del vehicle", remarca el responsable de la Unitat. El subinspector Novoa explica que treballen amb els "condicionants" de no comptar amb més indicis o imatges, però amb l’avantatge de poder "reconstruir" la vida dels sospitosos a partir del seu entorn, com familiars o exparelles. Així, és clau la col·laboració policial, ja que molts dels autors dels crims per resoldre es mouen en aquests ambients de delinqüència que fa que se’ls pugui situar a diversos escenaris, malgrat que no es tracti de delictes tan greus com homicidis o assassinats, com relata la inspectora Salcedo. En aquest sentit, la tasca de la unitat és "laboriosa" per establir la vinculació entre sospitós i víctima, que pot ser molt "puntual", a partir d’una relació econòmica o si van actuar junts en algun delicte, o bé els seus camins es van creuar dins d’un entorn criminal, com el cas de dos escapats de la justícia francesa per matar un home a França que va voler treure dues prostitutes del món del proxenetisme i van acabar amagats a Catalunya durant més de 20 anys. Els casos més complexos són els que no tenen cap rastre per seguir o és complex trobar-hi una vinculació, a més dels que s’investiguen com a homicidis o assassinats, però que no se n’ha trobat el cadàver. L’evolució constant de les eines científiques per analitzar les evidències permet estirar nous fils, com l’aparició de perfils genètics, tot i que de vegades no és fàcil. Perseverança Tot i això, la perseverança dels membres de la unitat els permet afirmar que "no hi ha causa tancada, el treball és constant", remarca Salcedo. Així ho demostren els casos que han resolt, com el de Castelldefels, que es va aclarir 17 anys després, i un altre del 2000 a Montgat, que es va resoldre el 2016. En aquest assumpte, l’autor va resultar ser un home que va quedar amb la víctima a través d’una pàgina de contactes i, una vegada al seu domicili, el va matar a ganivetades. Dos anys després, el sospitós va marxar a Colòmbia, on va ser arrestat per una ordre de detenció internacional emesa pels Mossos i condemnat a 16 anys de presó quan es va aconseguir la seva extradició. Els agents van aconseguir el seu perfil amb els contactes realitzats a través de la pàgina de cites. El 2019, van resoldre l’homicidi d’un professor d’institut a Barcelona el 2007, quan uns lladres van assaltar casa seva per robar-li l’herència que la víctima havia rebut. La investigació va concloure que els sospitosos estaven relacionats amb un grup criminal de Tarragona dedicat a robatoris amb força. Van ser condemnats a 40 anys de presó.

Investigant casos antics sense resoldre

Una unitat dels Mossos d’Esquadra indaga i resol assassinats i homicidis de fa 20 anys. Els investigadors revisen crims a la recerca d’evidències amb nous mètodes científics o examinen la vida que han tingut presumptes sospitosos després de la comissió del delicte.

El més llegit