Els caps per lligar després de l’esclat d’alegria

L’alegria es va apoderar ahir de Dubai després que, després de dues setmanes de tenses negociacions i una cursa contra rellotge, s’arribés a un acord històric en la lluita contra la crisi climàtica. Però com ja és habitual en aquest tipus de trobades, després del primer esclat d’alegria van arribar les incògnites. I amb aquestes, els comentaris més crítics sobre l’acord arribat en aquesta cimera del clima. Científics, ecologistes i analistes climàtics van assenyalar que, malgrat l’esperançador missatge final, el pacte de Dubai continua deixant molts caps per lligar. I en depèn l’èxit real de la lluita contra la crisi climàtica. La principal crítica que van plantejar els experts se centra, paradoxalment, en el gran èxit d’aquesta cimera: la crida per deixar enrere els combustibles fòssils. El text final reclama als països portar a terme una «transició» ràpida i justa per abandonar el petroli, el carbó i el gas (no es va aconseguir incloure una petició clara a «eliminar» aquestes fonts de pol·lució). I es reconeix que cada país ha de portar a terme aquesta transició en funció de les seves pròpies circumstàncies. Segons destaquen diversos experts, aquest redactat exhibeix un «menú massa ampli» d’opcions que podria donar peu que els països ajornin els seus compromisos climàtics. Enrique Maurtua Konstantinidis, assessor sènior de diplomàcia climàtica de la plataforma Independent Global Stocktake, va afirmar que el text ha fallat a assenyalar com s’ha de realitzar aquesta transició per deixar enrere els combustibles fòssils. Friederike Otto, professora titular de ciència climàtica de l’Institut Grantham, va argumentar que el llenguatge utilitzat per parlar del final dels combustibles fòssils és tan abstracte que «deixa a la mercè dels països» la manera d’aplicar les mesures de mitigació i, al seu torn, «no proporciona un marc clar per aconseguir els objectius climàtics de reducció d’emissions». I Marina Romanello, directora executiva de Lancet Countdown, va definir l’acord com «una oportunitat perduda» ja que «les llacunes jurídiques amenacen el progrés cap a una transició justa». També van ser moltes les veus que van denunciar la inclusió de «falses solucions» en l’acord final de Dubai. El text, de fet, convida els països a «accelerar» el desenvolupament i implantació de tecnologies de zero emissions com per exemple els diferents tipus d’energies renovables, les plantes nuclears, la producció d’hidrogen baix en emissions i les tècniques de captura i emmagatzematge de carboni. Aquest apartat, ja inclòs en esborranys anteriors, ha sigut àmpliament discutit per plataformes ecologistes i analistes climàtics ja que, a la pràctica, «no totes les solucions han estat científicament demostrades i confiar-hi podria allunyar els esforços de les eines que realment funcionen (com és el cas de les renovables). Finances climàtiques Plataformes ecologistes com Greenpeace veuen amb certa preocupació que els «missatges positius» que llança aquest acord es barregin amb «distraccions perilloses i falses solucions». En aquesta mateixa línia, Fernanda Carvalho, de l’oenagé WWF, també va criticar la menció a l’energia nuclear i a les tecnologies de captura de carboni. «Preocupa que el text equiparés les renovables amb tecnologies brutes, cares i perilloses que encara no s’han demostrat com a eficaces», hi afegeixen des d’Ecologistes en Acció. Una altra de les qüestions més criticades és el cas del finançament climàtic. O més ben dit, l’escassetat i vaguetat de mencions a aquesta qüestió tan transcendental. Friederike Roder, vicepresidenta de Global Citizen, va afirmar que els compromisos financers acordats no compleixen les expectatives i, a més, estan molt lluny de fer-se realitat. «Ni tan sols estableix la necessitat d’acordar una definició de finançament climàtic ni de prendre mesures per millorar la transparència dels fluxos financers», va comentar l’experta. «Reiterar velles promeses no és cap progrés», va afegir. Aditi Mukherjee, investigadora del consorci CGIAR, també va denunciar que els compromisos de finançament «continuen sent febles», «no tenen cap objectiu particular» i no donen garanties als països del sud global. El portaveu de Xile a Dubai també va criticar durant el plenari que «a causa de les regles no escrites» hi ha el risc que molts dels plans de finançament climàtic s’entreguin en forma de préstecs (i no crèdits directes) i això podria augmentar encara més el deute dels països del sud global. En aquest mateix punt va incidir Jess Beagley, de l’Aliança Global per al Clima i la Salut, qui va criticar que la vaguetat del missatge sobre finances «deixa les persones vulnerables al caos climàtic desprotegides i corre el risc de reforçar cicles de deute, malaltia i mort». Activistes d’Oxfam Intermón, per la seva banda, van titllar d’«indignant» l’eliminació de diversos conceptes relacionats amb els drets humans del text final de l’acord. Sobretot quant a reconèixer que les dones i les persones exposades a conflictes són encara més vulnerables a les conseqüències del caos climàtic. En aquesta mateixa línia es va posicionar la plataforma Loss and Damage Collaboration, que va qualificar de «problemàtica» l’exclusió d’aquestes qüestions del pacte final. «Necessitem polítiques ambientals inclusives i participatives, que arribin a les comunitats més afectades», van afirmar en resposta al document. Tot i així, fins i tot els més crítics reconeixen el missatge positiu forjat en la trobada de Dubai. «Quan la pols es calmi i es faci de dia, aquesta cimera serà vista com una de les més importants de la història», va afirmar Avinash Persaud, enviat especial per al clima de Barbados.

Els caps per lligar després de l’esclat d’alegria

Científics, ecologistes i analistes climàtics apunten les llacunes del text aprovat ahir en la cimera dels Emirats Àrabs Units. Els experts critiquen que el document falla a l’assenyalar com es farà la transició per acabar amb els combustibles fòssils.

El més llegit