Acord "històric" a Dubai per deixar enrere els combustibles fòssils

Un acord històric. Un pacte sense precedents. El primer compromís de la història en què s’aconsegueix forjar una crida unànime per començar una "transició" justa i accelerada per deixar enrere els combustibles fòssils que han desencadenat el caos climàtic. Contra tot pronòstic, la cimera del clima de Dubai va aconseguir tirar endavant un acord en què per primera vegada es constata de manera clara la necessitat de deixar enrere el petroli, el gas i el carbó, reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle i fer el possible per limitar l’escalfament global a un màxim d’1,5 ºC. "Vam prometre un acord històric i l’hem aconseguit", va afirmar el president de la trobada, Sultan Al-Jaber, davant els aplaudiments dels representants de gairebé 200 països que van rubricar l’acord final. L’aprovació del pacte de Dubai va arribar gairebé per sorpresa. Ahir a primera hora del matí, després de l’enèsima nit de negociacions contra rellotge, la presidència dels Emirats Àrabs va publicar un nou esborrany dels acords molt més "ambiciós" que el seu antecessor. Poc després, Al-Jaber va convocar un plenari amb tots els països per discutir el text. I va ser allà on, just al prendre la paraula, va demanar a les parts que votessin l’esborrany que havia proposat. Als passadissos de Dubai tots esperaven que aquest gest iniciés una batalla dialèctica, però finalment el plenari va acordar per unanimitat tirar endavant el text sense cap modificació. I això, al seu torn, va arrencar un aplaudiment generalitzat a la sala. El pacte de Dubai inclou una sèrie de missatges sense precedents. El més important té a veure amb el futur dels combustibles fòssils. El text inclou una petició per portar a terme una transició "ràpida i justa" per deixar enrere els combustibles fòssils, prenent "accions en aquesta dècada crítica" i amb l’objectiu d’"aconseguir el zero net per al 2050" tal com demana la ciència. També reconeix que aquesta crida no és universal sinó que s’ha d’adaptar a les diferents circumstàncies de cada país. El text final aconsegueix incloure tots aquests missatges sense esmentar explícitament els conceptes més polèmics, com la crida a "eliminar" (phase out) l’energia fòssil, però reflectint la mateixa filosofia. "Missatge clar" L’aprovació d’aquest pacte va aconseguir grans aplaudiments en el plenari de Dubai. "Durant molts anys, el debat sobre els combustibles fòssils ha sigut bloquejat. Aquesta cimera, per primera vegada, ha aconseguit llançar un missatge clar al respecte", va afirmar António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, després de l’aprovació del text. "L’era dels combustibles fòssils no acaba a Dubai, però estem davant el principi del final", va afegir Simon Stiell, secretari executiu del departament de Canvi Climàtic de l’ONU, davant els països reunits als Emirats Àrabs. La vicepresidenta espanyola Teresa Ribera també es va mostrar entusiasmada davant aquest pacte. "Hem demostrat que podem anar més enllà de l’acord de París", va afirmar. Alemanya i França, per la seva banda, van celebrar que aquest acord llança un missatge clar al món que, a partir d’ara, "les inversions en combustibles fòssils ja no seran rendibles a llarg termini". Crítiques del sud global La precipitada aprovació del text, que va tirar endavant un dia després de la data límit (deadline) oficial de la cimera, també va despertar crítiques. Sobretot per part dels països del sud global. La portaveu de Samoa, per exemple, va denunciar que el text "no reflecteix prou" el mandat científic per limitar l’escalfament global. Bolívia, per la seva banda, també va lamentar la falta de missatges més explícits per frenar l’avenç de l’escalfament i ajudar les grans víctimes del caos climàtic a fer front a les pèrdues i danys causats pels extrems climàtics. I Bangladesh va criticar la falta d’un acord més clar per ajudar els països del sud global a adaptar-se per fer front als extrems meteorològics. En aquesta mateixa línia també es van posicionar diverses plataformes ecologistes, científics i analistes climàtics. Els Estats Units, que fins ara havien mantingut un perfil relativament baix en la cimera, es van mostrar "optimistes" amb l’acord aconseguit a Dubai i amb l’"esperit de cooperació" exhibit pels països. L’ambaixador nord-americà John Kerry també va afegir que, al llarg d’aquesta trobada, han avançat molt en les converses amb la Xina i que ara els dos països es comprometen a sumar esforços per "actualitzar les seves estratègies" climàtiques. Rússia, per la seva banda, va celebrar que aquest acord permeti a cada país escollir "la seva pròpia recepta" per portar a terme la transició energètica i aconseguir els objectius climàtics globals. Malgrat les divergències finals, són molts els que parlen de la cimera del clima d’aquest any com una cosa històrica. I no només pel text aprovat ahir. També per la decisió adoptada el primer dia de la trobada, quan els països van aprovar la creació d’un fons per als països més vulnerables al caos climàtic. Aquesta iniciativa ja ha mobilitzat més de 600 milions de dòlars i, tot i que aquesta xifra és lluny del necessari per fer front a l’impacte del caos climàtic, la simple posada en marxa també suposa un punt d’inflexió davant una demanda històrica del sud global. La presidència d’aquesta cimera calcula que, en total, aquesta trobada ha mobilitzat més de 80.000 milions de dòlars en mesures contra la crisi climàtica, tot i que també en aquest cas són moltes les llacunes que queden per aclarir. El bon resultat d’aquesta cimera sorprèn, encara més, després de la llarga estela de polèmiques relacionades amb els organitzadors d’aquest esdeveniment, els Emirats Àrabs, i el president de la cimera, Sultan Al-Jaber. Van ser molts els que, al seu dia, van criticar l’elecció de la seu pel "conflicte d’interessos" que suposava per a un país tan petroler auspiciar un debat per acabar amb l’or negre. Més si la discussió havia de ser liderada per una persona com Al-Jaber que, a més d’encapçalar la cimera, també és el president de la petrolera estatal emiratiana. I sabent que hi havia almenys 2.500 representants del lobby del petroli, el carbó i el gas pul·lulant pels passadissos de Dubai. Però finalment, contra tot pronòstic, el pacte més ambiciós fins a la data per acabar amb els combustibles fòssils va acabar brollant al lloc menys esperat. Per això l’alegria per l’aconseguit és encara més gran.

El més llegit