"No s’ha d’entrar en pànic amb els embrions sintètics"

L’embrió creat in vitro en un laboratori per l’equip de Jacob Hanna, a partir d’unes cèl·lules mare, sense òvul i sense espermatozoides, obre la porta ara a estudiar els esdeveniments que condueixen a la formació del cos humà i que són l’origen de moltes patologies. La seva recepta per fer embrions sintètics sembla una mica màgica. ¿Per què funciona? No és màgia. Comencem amb cèl·lules mares naïf [immadures], que tenen tota la informació codificada en elles, i les posem en condicions que no són gaire especials: els donem nutrició, gas i les movem per assegurar-nos que no s’enganxin entre elles. Si els dones menjar, no les ofegues i evites que s’enganxin, llavors alliberaran elles soles el seu potencial. ¿Què opina de l’expressió embrions sintètics? El camp s’està allunyant d’aquesta expressió, perquè sembla implicar que aquestes cèl·lules no estan destinades a ser embrions. S’ha proposat l’expressió alternativa model d’embrió. El problema d’això és que gairebé qualsevol cosa es pot proposar com un model d’embrió. El treball de [Magdalena] Żernicka-Goetz [científica que competeix amb Hanna per la paternitat dels embrions sintètics] no té res semblant a un embrió. ¿Els seus artefactes són embrions humans o no? Les diferències amb els embrions humans són massa grans encara. No els considero ni tan sols embrions anormals. Si arribéssim a desenvolupar-los fins al dia 21 o 22, veuríem que hi ha moltíssimes diferències. Jo prefereixo anomenar-los entitats estructurades semblants a embrions. Pot ser que la diferència es redueixi en un futur, però faran falta molts anys. O també pot ser que no es redueixi: que no sigui una qüestió tècnica solucionable, sinó una diferència insuperable. ¿Pretenen aconseguir l’embaràs fora del ventre? No és el nostre objectiu i crec que no és possible. Reproduir nou mesos d’embaràs fora de l’úter és impossible. A tot estirar podria imaginar que arribéssim al dia 60 o 70 en humans. Llavors, ¿què pretenen? En les fases inicials del desenvolupament, molts embarassos fracassen i es generen moltes malalties del desenvolupament. Actualment, no és possible fer experiments en aquella fase. Es pot aconseguir material embrionari d’avortaments però no arriba als centenars de milers d’embrions de ratolins que podem estudiar. Un altre objectiu seria generar teixits [des dels embrions sintètics], com per exemple òvuls per a dones infèrtils. Aquesta seria l’aplicació principal a la fertilitat. En cap cas estem intentant reemplaçar l’embaràs. ¿Quins límits ètics hauria de tenir aquesta investigació? Cal confiar en la regulació. No podem tancar la investigació sobre el tema per por que algú la utilitzi malament, de la mateixa manera que no tanquem la investigació sobre virus o física nuclear pel seu potencial ús militar. Fins i tot en el cas en què un embrió sintètic fos idèntic a un embrió natural, hauríem de pensar en les aplicacions. Si un adult està a punt de morir perquè no troba un donant de medul·la, ¿seria ètic agafar una cèl·lula de la seva pell, fer un embrió de 50 dies i extreure els teixits que li salvarien la vida? No crec que un embrió de 50 dies tingui dolor o tingui cognició. A més, podem introduir una modificació genètica a l’embrió perquè mai pugui generar un cervell o un cor, perquè mai pugui ser un ésser humà. Encara estem lluny d’aquests escenaris. No s’ha d’entrar en el pànic, però està bé començar la discussió aviat. n

"No s’ha d’entrar en pànic amb els embrions sintètics"

El director de l’equip israelià que ha construït el primer embrió humà artificial sense modificacions genètiques de 14 dies reflexiona sobre la troballa

El més llegit