Quasi 800.000 espanyols tenen boira mental per la ‘long covid’

Als Estats Units s’ha detectat un augment important del nombre de persones amb problemes per recordar, concentrar-se o prendre decisions, especialment cridaner en el col·lectiu d’entre 18 i 44 anys. Els investigadors atribueixen aquest increment a la covid persistent, en concret al que la literatura científica denomina boira mental, que fa referència a la pèrdua de memòria, de la capacitat cognitiva, a l’esgotament mental o al mal de cap recurrent que tenen la majoria dels pacients diagnosticats amb long covid. A Espanya amb prou feines hi ha dades que donin llum sobre aquesta malaltia, ni del Ministeri de Sanitat ni de la Seguretat Social o les mútues, ja que les estadístiques sobre baixes laborals no diferencien entre covid persistent o infecció per SARS-CoV-2 en la fase aguda. Però els especialistes sí que han detectat que la boira mental afecta vuit de cada 10 pacients amb long covid, cosa que suposa la xifra d’unes 800.000 persones, ja que s’estima que hi ha entorn d’un milió d’espanyols als quals el virus ha deixat símptomes variats i de manera crònica. Els càlculs, no obstant, són imprecisos perquè hi ha "infradiagnòstic" i negacionisme sobre la mateixa existència de la malaltia en la professió sanitària, segons denuncia el doctor Francisco Mera, un dels màxims especialistes a Espanya en postcovid. Mera, com a membre de la Xarxa Espanyola d’Investigació en Covid Persistent (ReiCop), assegura que la boira mental és una de les afeccions més constants i freqüents en els pacients amb long covid. Potser la més prevalent, per darrere de la fatiga física. El motiu és que el virus no només afecta el sistema respiratori, sinó també el cervell. "Genera una inflamació i un envelliment cerebral" en algunes persones que pot durar mesos o anys, ja que alguns pacients el tenen des del 2020, a l’inici de la pandèmia, segons Mera. Corrobora aquest diagnòstic l’expert en psicobiologia i neurociència Diego Redolar, que explica que diversos estudis han mostrat que la covid afecta l’hipocamp, la part del cervell en què es consolida la memòria, i fa que es produeixi un nombre més baix de neurones. Conseqüències Així mateix afecta la mielina als axons, que és la que permet que els impulsos elèctrics es transmetin de manera més ràpida i eficient al llarg de les neurones. Finalment, ataca l’escorça prefrontal, cosa eu dificulta funcions cognitives com ara la presa de decisions, l’atenció o les funcions executives. I, si l’escorça se sobrecarrega, apareix l’esgotament mental. Finalment, el mal de cap pot estar causat per diversos motius, entre els quals la neuroinflamació. Per tant, hi ha variada literatura científica que associa la covid a la boira mental. El problema és que, en ocasions, els símptomes apareixen setmanes o mesos després de la infecció i, per aquest motiu, no sempre es diagnostica la covid com l’agent causant. Així mateix, una altra dificultat és que la simptomatologia és variada (també poden donar-se vertígens, soroll a les orelles, marejos) i no sempre accentuada. No obstant, els pacients que tenen boira mental acusada tenen problemes cognitius que els impedeixen treballar –o cal adaptar-los el seu lloc de treball– i tenen problemes per portar a terme accions quotidianes com ara cuinar o llegir un llibre. Als EUA, el 25% de persones amb long covid han deixat de treballar, ja que l’envelliment cerebral prematur es manifesta amb més prevalença en edats primerenques: en persones amb uns quaranta anys de mitjana. De fet, també s’ha diagnosticat en adolescents amb una edat a partir dels 14 anys. I amb importants diferències de gènere: el 80% són dones, segons les dades de la Xarxa d’Investigació sobre Covid Persistent. Els símptomes són tan limitants que a molts pacients els provoquen depressió, ansietat o insomni. Els problemes de salut mental, al seu torn, empitjoren la capacitat cognitiva, com per exemple la memòria, la concentració o la fatiga mental. "Es retroalimenten", avisa el doctor Mera. Els especialistes temen que tots aquests problemes acabin provocant demències primerenques, les quals ja s’han diagnosticat a alguns pacients que tenen long covid. Falta de tractaments La situació s’agreuja perquè encara no se n’ha trobat una cura que sigui definitiva. S’estan realitzant assajos clínics amb cambres hiperbàriques o estimulació cerebral no invasiva, sobretot de l’escorça cerebral, però "es troben en l’inici i encara queda molt per saber com curar la boira mental", explica Redolar. Així mateix, el tractament passa per rehabilitació neuropsicològica, per mirar de potenciar la memòria a curt termini, així com per la realització de dietes que siguin adequades i exercicis, però un altre dels problemes és que la resposta que hi dona el sistema sanitari és insuficient. Els pacients es queixen que han de peregrinar per neuròlegs, traumatòlegs o psiquiatres, ja que amb prou feines hi ha unitats multidisciplinàries que puguin tractar el conjunt de tots els símptomes. A tot això s’hi afegeix l’esmentat infradiagnòstic, ja que moltes afeccions no s’associen amb la covid, cosa que dificulta que es puguin tractar de manera adequada. Davant d’això, el doctor Mera reclama que els centres de salut duguin a terme un cribratge a totes les persones amb símptomes compatibles, igual com es realitzen campanyes per al diagnòstic del càncer de mama o de pròstata. I, una vegada s’hagi detectat el gruix d’afectats, portar a terme les intervencions que siguin oportunes", les quals serien possibles amb més "formació i sensibilització dels professionals" en la long covid i en els efectes d’aquesta.

Quasi 800.000 espanyols tenen boira mental per la ‘long covid’

Els pacients tenen problemes per portar a terme accions quotidianes com ara cuinar o llegir un llibre. S’estima que hi ha prop d’un milió d’espanyols als quals el virus ha deixat seqüeles

El més llegit