Els treballadors del Camp Nou, al descobrir les seves condicions laborals: «S’aprofiten de nosaltres per guanyar més diners»

Quan va entrar atreballar a les obres del Camp Nou,el Mamadou no va poder contenir les llàgrimes. «Em vaig posar a plorar com un nen: vaig recordar el meu país, somiava en el Barça... Ho he aconseguit, soc aquí dins, la meva vida canviarà», explica emocionat aquest jove malià que ha treballat en la demolició de l’estadi blaugrana. Però el rostre se li descompon quan s’adona que l’empresa que l’ha contractat ni li paga les hores extres ni compleix el salari mínim. «Et penses que si treballes al Camp Nou guanyaràs més o estaràs millor, però no és veritat, només és una imatge. Tu ets com una mosca, no guanyaràs res», li respon l’Abdalá, un altre empleat a l’estadi. El Mamadou té una teoria que és la que el manté dret. Aquesta teoria diu que la vida és com una escala que cal pujar a poc a poc. Ell va començar per sota de tot: va començar a treballar com a camperol a Mali, país immers en una guerra. Per això es va jugar la vida en una pastera fins a les Illes Canàries. «Per anar pujant l’escala a poc a poc». Quan es va posar a treballar a les obres del nou estadi del Barça va sentir que havia pujat tres esglaons alhora. «Al meu poble no podia veure els partits del Barça perquè s’havien de pagar. Quan vaig poder ser aquí dins vaig pensar que la meva vida faria un gir». Ell treballa com a peó especialista 10 hores cada dia. Cobra 1.188,32 euros al mes. Són poc més de cinc euros l’hora. «Jo no ho sabia, això... A mi m’havia promès que guanyaria vuit euros l’hora», exclama. Però després ho comprèn. «És clar, per això tots els que treballen aquí són immigrants, perquè saben que han de treballar molt, no coneixen res i se’n poden aprofitar. Jo fa poc que soc aquí, un any i vuit mesos», explica. «Ells no pensen en nosaltres... Però nosaltres també tenim drets, ¿no?», es pregunta el jove. 3,8 euros l’hora En canvi, el Mohamed respon amb incredulitat quan descobreix el seu salari. Li van dir que guanyaria 6,5 euros l’hora, però n’està cobrant 3,8. «M’he quedat flipat, t’ho juro», dispara. «No puc cobrar aquest sou, és molt baix, però que molt baix», diu. «És que així jo no puc aixecar cap, hauré de viure sempre ajupit, no em podré aixecar mai», lamenta l’home, que malviu entre runa en una casa abandonada de Manresa (Bages) i que algunes nits ha dormit al carrer, davant les obres del Camp Nou, per no arribar tard a la feina. Però la seva reflexió va més enllà. «Necessito una casa, un cotxe, tenir la família amb mi, que són tots al Marroc... Els famosos es passegen per l’estadi del Barça, tenen molts milions. I nosaltres aquí cobrant quatre de duros i patint. Aquesta és la vida: uns en tenen molt i els altres no tenim res. Així no es pot viure», exclama. «Els diners que a mi no m’estan pagant se’ls queden ells, ¿no?», es pregunta. Precarietat i migrants No és l’únic que té aquest dubte. «Això no és normal ni pot ser legal, ens estan traient el nostre sou, s’aprofiten de nosaltres, per guanyar ells més diners», es queixa un altre obrer, l’Ibrahim, procedent del Senegal. Sense de moment èxit, està mirant d’ajuntar més empleats per denunciar les condicions laborals a l’estadi a través d’un sindicat. «Aquestes empreses saben com jugar per aprofitar-se dels treballadors», respon l’Abdalá. A l’entendre la seva nòmina, el marroquí comprèn per què la majoria dels empleats a l’estadi són migrants. «Clar que els espanyols volen treballar, però amb drets. Per això no els truquen», diu. «Si els immigrants no treballessin a Espanya es quedarien sense res, sense fruita, sense menjar, sense construcció... Nosaltres, els immigrants, som on hi ha el risc. Si no hi som, aquest país entra en una crisi», reflexiona el Mohamed. «Un Qatar a l’espanyola» N’hi ha alguna excepció, com el David, que va treballar durant un mes netejant els accessos al recinte d’obres. «Clar, amb la crisi vaig perdre el meu bar, he passat un càncer i un accident de moto... I necessito treballar, estic ple de deutes. I quan t’acostes als 50 és molt més difícil i t’agafes al primer que trobes», explica aquest veí de l’Hospitalet de Llobregat que viu amb la mare a l’Anoia. «Durant aquest temps he vist com es tracta els treballadors del Camp Nou, ningú està content, però no en tenen més remei. Sempre he sigut del Barça, però després de veure les obres per dins... Crec que em faré del Madrid», segueix el netejador. El Mamadou, després que li hagi caigut als peus el mite del Barça i de la seva vida d’èxit a Europa, només espera trobar una altra feina millor. Res de denunciar-ho, ni tan sols assessorar-se. «Tinc por que em facin fora, aguantaré fins que trobi una cosa millor», diu. «Això és un Qatar a l’espanyola: la gent que està entrant a treballar a les obres del Camp Nou es pensa que es faran milionaris. Però no, nosaltres sempre som a baix. Els que guanyen diners a costa nostra són els altres. Com abans et facis a la idea... millor», respon l’Abdalá.

Els treballadors del Camp Nou, al descobrir les seves condicions laborals: «S’aprofiten de nosaltres per guanyar més diners»

Vídeo complet | Camp Nou: denúncies d’«explotació» a les obres

Treballadors de les obres del Camp Nou denuncien «explotació laboral»

¿Té responsabilitat el Barça en els possibles fraus detectats al Camp Nou?

L’obrer del Camp Nou que dorm davant l’estadi: «Semblo un esclau»

Treballar a les obres del Camp Nou i viure en la pobresa: «Ens toca aguantar, no hi ha més opció»

El més llegit