Les universitats públiques de Barcelona s’alien per presentar-se al món amb la marca de la ciutat

No ha transcendit encara quin serà el nom finalment elegit, però sí que se sap que es donaran a conèixer al món sota una mateixa denominació. Les quatre universitats públiques de Barcelona –la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)– han firmat una aliança per aprofitar la «marca Barcelona» a fi que cada vegada que la ciutat es projecti al món –que és molt sovint– es reconegui tot el coneixement que surt de les seves universitats públiques», afirmen fonts d’una de les institucions implicades. Es tracta d’una coalició que neix, entre altres objectius, per captar talent internacional i sumar actius davant els rànquings acadèmics. La iniciativa es presentarà en una roda de premsa amb tots els rectors divendres vinent, dia 24. Qui ho ha avançat –passant gairebé de puntetes– ha sigut el conseller de Recerca i Universitats, Joquim Nadal, aquest dijous durant una conferència que ha impartit al Nueva Economía Fórum (NEF), a l’Hotel Palace de Barcelona, en la qual ha fet balanç del seu primer any al capdavant de la conselleria. Després de recordar els temps en què la UAB era una universitat amb carrers sense asfaltar en què els edificis tremolaven –i la mil vegades recordada anècdota de la ruta Ho Chi Minh–, Nadal va viatjar en el seu relat fins a la «potent» UAB d’avui. Ha sigut en aquest context quan ha explicat que la institució ha firmat una aliança juntament amb les altres tres (UB, UPC i UPF) per sumar forces i «millorar en els rànquings internacionals», ha assenyalat el conseller. Fonts de la iniciativa consultades per aquest diari posen èmfasi en el fet que no es tracta només de millorar en les classificacions –les valoracions que fan institucions del món universitari sobre la producció acadèmica i la transferència de coneixement i que reverteixen en prestigi, captació de talent i fons–, sinó també de fer un pas cap endavant reivindicant una cosa que està en el seu ADN, com és Barcelona, marca d’important abast arreu del món. De fet, tota la intervenció de Nadal ha anat encaminada a mostrar el múscul de les universitats catalanes. El conseller ha iniciat la seva intervenció al Palace recordant el que en aquell mateix moment –les nou del matí d’aquest dijous– estava passant al Congrés dels Diputats. L’acord d’investidura inclou el compromís del PSOE de transferir anualment a Catalunya 150 milions per a investigació Joaquim Nadal Conseller de Recerca i Universitats «En el conjunt dels acords hi ha una qüestió transcendent: el PSOE es compromet a transferir anualment a Catalunya150 milions d’euros dedicats a la investigació», una cosa que el conseller ha llegit com un reconeixement a un «model d’èxit». Ciutats universitàries Ciutats universitàriesMés enllà de Barcelona, el conseller s’ha referit també a les universitats de la resta del territori. «Ningú, ningú, ningú [tres vegades ningú] seria capaç d’imaginar ni Lleida, ni Girona, ni Tarragona sense les seves universitats; no ens ho podem imaginar ni ens ho podem permetre», va assegurar el conseller, responent, va dir, a discursos catastrofistes». La conferència també li ha servit a Nadal per desmentir «dos tòpics molt arrelats». El primer, que les universitats són «màquines d’aturats». «L’enquesta de l’AQU, amb 40.000 enquestats, assenyala que en graus i màsters l’ocupabilitat és del 95%, gairebé plena ocupació», ha reivindicat. «La segona és que els nostres fills se n’han d’anar a investigar fora perquè la precarització és absoluta –va afegir–. El 33% dels investigadors en els centres catalans són estrangers, cosa que significa que n’hi ha que se’n van i n’hi ha que venen. ¿Tots els que marxen poden tornar? No; però el sistema capta talent, també», ha explicatNadal, a qui l’exconsellera Montserrat Tura ha definit en la seva presentació com un ‘saberut’. Sobre el futur del sistema universitari català, el conseller va apuntar quatre reptes. El primer, encaixar la relació amb la nova llei Orgànica del Sistema Universitari (Losu). El segon, millorar la transferència de coneixement; el tercer, fer una reflexió sobre com ha de ser el sistema universitari de cara al futur en temps d’intel·ligència artificial i, finalment, fer una aposta clara per l’educació al llarg de la vida per compensar la baixada de matrícula que presumiblement arribarà en els pròxims anys a causa de la baixa de natalitat. Una altra de les qüestions que el conseller ha apuntat en una sala en la qual hi havia mig Govern –del conseller Elena a la consellera Verge– ha sigut la de la llengua: «Les llengües són un valor i un dret indiscutible i innegociable. La suma de les llengües és un ‘win-win’, no el contrari. La universitat catalana no pot renunciar a cap de les tres llengües».

Les universitats públiques de Barcelona s’alien per presentar-se al món amb la marca de la ciutat

Les universitats públiques catalanes aposten pel preu únic de la matrícula

Joaquim Nadal: «Una bona FP superior acredita més directament per a la feina que segons quin grau»

El més llegit