La sequera amenaça els ratpenats aquàtics de Catalunya

La llista d’afectats per la sequera és interminable. En pobles i ciutats, hi ha milers de persones amb la vida condicionada per l’escassetat d’aigua. Però en els ecosistemes naturals, està passant una cosa similar. Els últims a sumar-se a la llista, segons un estudi recent, són els ratpenats aquàtics, els que viuen a prop dels rius. L’últim cens del grup d’investigació BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (impulsat per la Conselleria d’Acció Climàtica) ho constata: l’activitat d’aquests quiròpters s’ha vist reduïda a tots els rius. L’activitat d’aquests quiròpters s’ha vist reduïda a tots els rius, segons l’últim cens de BiBio De les 30 espècies de ratpenats existents a Catalunya, dues són aquàtiques: el ratpenat riberenc (Myotis daubentonii) i el ratpenat ratador peugròs (Myotis capaccinii). Són uns animals que viuen molt lligats a aquests hàbitats humits. Com que faltava aigua, l’estat ecològic de les zones fluvials va empitjorar i en molts punts s’han localitzat trams de riu completament secs, sobretot a la Catalunya central i a prop de la costa de Tarragona (riu Francolí, per exemple). Dieta truncada Aquestes espècies s’alimenten d’insectes i petits peixos que capturen a la superfície de l’aigua. Menys aigua equival a menys espai de caça. A això cal sumar-hi l’augment de les temperatures. Les algues augmenten i l’oxigen es redueix, cosa que impedeix la pesca a aquests animals. És cert, segons l’estudi, que en un primer moment les aigües estancades i càlides promouen la presència de mosquits. Però a la llarga, amb la prolongació de la sequera, els hàbitats aquàtics són menys productius. L’estudi ha permès constatar que el ratpenat ratador peugròs és un gran depredador de peixos «Aquest és el segon any de cens. Diversos voluntaris observen simultàniament tot el territori on poden viure els ratpenats. Ha sigut gràcies a aquesta eina de ciència ciutadana que hem pogut detectar aquest fenomen global», detalla David López-Bosch, científic del BiBio. «Quan no hi havia sequera, l’activitat d’aquests ratpenats especialitzats era més alta en els trams de rius amb boscos de ribera ben conservats», precisa. En canvi, aquest any no s’han registrat tants albiraments. Contra les invasores La notícia positiva després d’aquest cens és la troballa aconseguida sobre la conducta d’una de les dues espècies, el ratpenat ratador peugròs, una espècie escassa, poc habitual i en perill d’extinció (no només a Espanya sinó a tot Europa). S’ha pogut constatar que és un gran depredador d’una de les espècies invasores dels nostres rius, la gambúsia (Gambusia affinis). Els resultats de l’estudi s’han publicat en un article científic i ara ja es pot afirmar que hi ha almenys quatre colònies de ratpenats europeus que devoren peixos, cosa que converteix aquesta espècie en l’únic quiròpter d’Europa que s’alimenta de peixos i no només d’insectes. El programa de seguiment de ratpenats de Catalunya, que són un gran bioindicador, s’inclou dins dels censos que organitza cada any l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquesta entitat ja treballa per analitzar quines altres espècies s’han vist minvades per l’escassetat hídrica.

La sequera amenaça els ratpenats aquàtics de Catalunya

¿Un futur sense orenetes?: la sequera complica la seva arribada

La famosa sargantana d’Eivissa, en risc per la invasió d’una serp peninsular

El més llegit