Olivia Mandle, l’adolescent catalana que lluita pel Mediterrani

Potser no coneixen encara Olivia Mandle, però és molt probable que en les pròximes setmanes sentin parlar d’aquesta activista, ja que les seves crides per salvar el mar Mediterrani de la contaminació, erradicar els delfinaris a Espanya i accelerar la transició ecològica no deixen d’arribar a noves audiències. Fa un parell de setmanes aquesta barcelonina nascuda el 2007 va viatjar a Roma per participar en el Fòrum Mundial de l’Alimentació, l’esdeveniment anual més important de la FAO, l’agència de les Nacions Unides que lluita contra la fam i la desnutrició. Convidada en qualitat d’Heroïna de l’Aigua junt amb altres cèlebres activistes climàtics, es va dirigir en anglès a ministres, diplomàtics i funcionaris de l’ONU per demanar-los que facin tot el que estigui a les seves mans per salvar el Mediterrani, un mar essencial per a la dieta i la sostenibilitat econòmica de milions de persones. «Estic terroritzada. Podem tenir por de la crisi climàtica, però no podem no fer res contra ella», va dir. «L’aigua és el que ens dona la vida». L’activisme de Mandle va començar fa un lustre, després de visitar una exposició sobre crisi climàtica a Nova York, d’on és oriünd el seu pare. La seva primera acció pel planeta la va portar a terme amb tot just 12 anys. Va crear un dispositiu per netejar la platja de Calella de Palafrugell, on estiueja, i es va llançar a recollir la brossa que flotava a l’aigua. El ‘Jelly Cleaner’, com va anomenar l’artefacte, era un invent rudimentari fet amb ampolles de plàstic reciclat i unes mitges de ballet velles que atrapen microplàstics a la superfície. «Ho vaig fer perquè veia que cada any arribaven més plàstics al Mediterrani i s’acumulava molta brossa a la vora de les platges. Em vaig adonar que això no era normal i, després de buscar una mica d’informació, vaig saber que si no diem prou al plàstic d’un sol ús, al final acabarem inundant els nostres oceans i mars de porqueria», explica Mandle. Gradualment, les incursions de Mandle a les platges de la Costa Brava per recollir brossa van guanyar adeptes. L’any passat, mig miler de persones van participar com a bussejadors, surfistes i nedadors per retirar més de 300 quilos de residus en poc més d’una hora. «És una cosa que cal fer perquè el mar Mediterrani, el meu estimat mar que tantes aventures m’ha donat, és el més contaminat del món», diu la jove activista, que acaba de publicar un llibre (‘Sí es cosa tuya’, EdicionesB) i estrena programa climàtic a 3Cat (‘Kanviem?’). Dofins i Jane Goodall Dofins i Jane GoodallEn paral·lel a la seva acció per netejar les platges, que Mandle qualifica com una iniciativa destinada a ampliar «la cadena de consciència», és a dir, a «crear una comunitat que contribueixi, a poc a poc, a fer la diferència i salvar el planeta», l’activista va posar el focus en un altre tema urgent: la llibertat dels animals marins, concretament dels dofins que viuen en captivitat als zoos d’Espanya. «Tots podem ser activistes amb petites accions que poden marcar la diferència, des de saber el que mengem fins al nostre consum d’aigua o energia» Olivia Mandle Activista Tot va començar –explica Mandle– quan amb cinc anys va visitar amb l’escola el zoo de Barcelona. La va impressionar veure dofins, el seu animal preferit, però alhora se’n va anar a casa amb mala boca per les accions antinaturals i absurdes que els cetacis havien de fer per entretenir el públic. «Al tornar a casa vaig preguntar als meus pares si els dofins també se n’anaven a casa seva després de l’espectacle. Em van dir que no». Després entendria que aquests entrenaments provoquen un gran estrès en els dofins i que alguns, afirma Mandle, fins i tot se suïciden interrompent-se la respiració. El març del 2020 Mandle va llançar una campanya a Change.org per a l’alliberament dels dofins del zoo de Barcelona. Va recollir més de 52.000 firmes i és possible que influís en el fet que el delfinari decidís transferir els cetacis a un altre zoo, a Atenes, i tancar les seves instal·lacions. Per Mandle, transferir els dofins, en comptes d’alliberar-los, va ser una decisió errònia i amarga que només va fer que motivar-la a proposar-se un repte més gran: tancar tots els delfinaris d’Espanya. Per mitjà de la campanya #noespaisparadelfines ha recollit més de 150.000 firmes a Change.org que ha entregat al Congrés dels Diputats i li van valer una trobada amb el director general de Drets dels Animals del Govern espanyol. A la seu plenària de la FAO va parlar amb una samarreta blau marí amb el nom de la seva campanya i amb un penjoll en forma de cua de dofí. El seu activisme li ha valgut a aquesta afable i eloqüent activista el reconeixement de la primatòloga Jane Goodall, l’institut de la qual la va nomenar miniheroïna Roots & Shoots. També és ambaixadora de bona voluntat del Pacte Climàtic de la UE. Mandle és conscient que és un exemple a seguir i té clar què és el que cal fer per conscienciar les noves generacions. «Cal transmetre als nens petits el que és important protegir i el que necessitem cuidar del nostre planeta», diu amb un ampli somriure. «Tots podem ser activistes amb petites accions que poden marcar la diferència, des de saber el que mengem fins al nostre consum d’aigua o energia».

Olivia Mandle, l’adolescent catalana que lluita pel Mediterrani

El Mediterrani torna a bullir amb la calor extrema

El Mediterrani, zona roja per a les aus marines

El més llegit