Jero García va néixer el 1970 a Carabanchel, el barri de Madrid on, com a la majoria, als anys 80 regnava la llei del més fort. Els macarres molaven i, al pati del col·le, «o et treien l’entrepà o el treies tu», recorda. Ell era dels segons: pegava i martiritzava els seus companys. Algun, fins i tot, es va voler suïcidar, explica. «Jo no n’era conscient, no sabia que feia el mal». Ara, als 53 anys i reconvertit en activista ‘antibullying’, sap que el principal motiu que porta un nen a treure’s la vida és, precisament, l’assetjament escolar. No hi ha fórmula màgica per acabar amb aquest tipus de violència. Però García, igual com molts altres experts, té clar per on cal començar: per la prevenció. «Si volem prevenir, cal anar a l’assetjador. I més que a ell, als seus pares. Si aquest nen està fent mal és perquè alguna cosa no ha après bé».