Jero García va néixer el 1970 a Carabanchel, el barri de Madrid on, com a la majoria, als anys 80 regnava la llei del més fort. Els macarres molaven i, al pati del col·le, «o et treien l’entrepà o el treies tu», recorda. Ell era dels segons: pegava i martiritzava els seus companys. Algun, fins i tot, es va voler suïcidar, explica. «Jo no n’era conscient, no sabia que feia el mal». Ara, als 53 anys i reconvertit en activista ‘antibullying’, sap que el principal motiu que porta un nen a treure’s la vida és, precisament, l’assetjament escolar. No hi ha fórmula màgica per acabar amb aquest tipus de violència. Però García, igual com molts altres experts, té clar per on cal començar: per la prevenció. «Si volem prevenir, cal anar a l’assetjador. I més que a ell, als seus pares. Si aquest nen està fent mal és perquè alguna cosa no ha après bé».
Dia internacional contra la violència escolar
La lluita ‘antibullying’ posa el focus en l’agressor i la seva família: «Jo no sabia que feia el mal»
Temes:
Assetjament escolar Mestres i professors Educació primària Club d'Educació i Criança Mares, pares i nens Estudiants
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic
- Catalunya arriba a l’12M amb un torcebraç Illa-Puigdemont i sense pactes clars