Mobilitat sostenible

Les urgències de l’R1 de Rodalies en el seu 175è aniversari: reduir incidències, més trens i protegir-se del canvi climàtic

Jordi Otix

Es compleixen 175 anys de la inauguració del primer ferrocarril peninsular. Va passar el 28 d’octubre del 1848, un dijous. A les nou del matí, la locomotora de vapor i tres vagons iniciaven un viatge de dues hores des del que avui és l’estació de França fins a Mataró, la puixant capital del Maresme. El servei regular era d’una hora de trajecte, però aquell dia es tractava d’exhibir-se, de demostrar les bondats d’un mitjà de transport desconegut, fins i tot temut. I rebutjat amb virulència pel gremi de diligències. Si va ser aquest i no un altre el primer traçat s’explica per l’afany de l’empresari Miquel Biada, l’home que va portar l’invent de Cuba. La línia de la costa ha crescut, convertida en l’R1 de Rodalies, però manté algun dels problemes dels seus ancestrals origens. Amb nous reptes, com l’ampliació del servei i la resolució d’incidències. I nous dubtes: ¿s’hauria de traslladar terra endins per la seva proximitat amb el mar i els efectes del canvi climàtic? ¿S’hauria de prolongar més enllà de Maçanet-Massanes per cobrir el Baix Empordà?