De família a família: el que has de saber abans d’enviar el teu fill a estudiar a l’estranger

Els últims anys cada vegada són més les famílies que decideixen enviar els seus fills a estudiar un curs (o un trimestre o quadrimestre) a l’estranger. És una tendència que detecten i confirmen les agències especialitzades, algunes de les quals parlen d’«augment espectacular». Els cursos d’ESO i de batxillerat en països anglosaxons (el Regne Unit, Irlanda, els EUA i el Canadà estan entre els més sol·licitats) són els escollits per viure aquesta experiència que va més enllà de l’aprenentatge de l’anglès. «La meva filla ha guanyat en autonomia i autoestima». Ho explica a EL PERIÓDICO Judith Aparicio, que va enviar la seva filla a estudiar un quadrimestre de 4t d’ESO a Irlanda. Un testimoni compartit per moltes famílies que, fent un esforç econòmic, aposten per una «inversió de futur». Les famílies ‘veteranes’ recomanen a les famílies que estiguin pensant a enviar els fills a estudiar fora que, abans de contractar algun dels variats programes que les agències especialitzades ofereixen, parlin amb pares i mares que ja hagin viscut o estiguin vivint l’experiència perquè els expliquin cada un dels factors a tenir en compte. Amb aquesta informació, més la que els doni l’agència escollida, es podran fer una composició de lloc i triar l’opció més ajustada. L’opinió majoritària de les famílies és que l’experiència val la pena tot i que, com apuntaven a aquest diari els responsables d’algunes agències, els nois «passen moments difícils. Això no és Instragram ni TikTok, en què només es veuen coses maques», però «superar aquests reptes els empodera». «La vivència d’un any acadèmic fora del nostre país permet als joves desenvolupar aptituds com la flexibilitat, l’obertura de ment i la capacitat de prendre decisions responsables», remarca Marta Galea, secretària general d’Aseproce (associació espanyola de promotors de cursos a l’estranger). Repassem a continuació alguns dels consells que donen les famílies ‘veteranes’. ¿Quin curs? Les agències tenen ofertes a partir dels 10 anys, tot i que és l’ESO (a partir dels 12) l’etapa preferida per les famílies per enviar els fills a estudiar fora. L’opció dels tres primers cursos d’ESO té l’avantatge que, si s’opta per fer el curs sencer a l’estranger, no és necessària cap homologació. A la tornada, sempre que l’alumne ho tingui tot aprovat, es podrà incorporar al curs que li toqui. Si s’opta per cursar 4t d’ESO, s’ha de tenir en compte que quan torni haurà de convalidar el curs per obtenir el títol d’educació secundària. El mateix passa si s’opta per fer 1r o 2n de batxillerat: que al tornar s’ha convalidar i homologar els títols. El factor a tenir en compte en aquests dos cursos és que a Espanya són anys clau de preparació dels exàmens de selectivitat. El Ministeri d’Educació recull a la seva web els requisits que demana Espanya per convalidar i homologar en funció del país on s’hagi estudiat. En general, s’ha d’assegurar que l’estudiant faci les assignatures que reclama Espanya per donar per bons els estudis. En el cas que s’opti per cursar un trimestre o quadrimestre, no és necessària la convalidació. La família haurà de pactar amb l’escola d’Espanya la reincorporació de l’alumne. ¿Quin país? Si pensem en països anglosaxons, el Regne Unit, Irlanda, els Estats Units i el Canadà són les destinacions preferides. Per cursar un trimestre, el Regne Unit és una de les opcions destacades. També per estudiar un curs sencer fins a 3r d’ESO. En canvi, aquesta no és la millor opció per a un curs sencer en etapes superiors ja que, segons expliquen des de British Summer, «els últims anys hi ha hagut alguns canvis en el sistema acadèmic del Regne Unit que encara no han quedat reflectits en la normativa de convalidacions d’Espanya». Com alternativa pròxima despunta Irlanda, que a 4t d’ESO ofereix el que s’anomena ‘Transition Year’, un any de transició que resulta ideal per a l’experiència. Els Estats Units i el Canadà són més encertats per cursar l’any escolar sencer. De fet, el gruix de l’oferta va en aquest sentit. ¿Quina escola? Un cop decidit el programa i el destí, s’haurà de triar escola. Les agències compten amb una àmplia oferta. Hi ha un cas en què no es pot escollir. És si es participa en el programa J-1 (rep aquest nom pel tipus de visat), subvencionat per la secretaria d’Estat d’Educació dels EUA. Per a la família suposa una despesa d’uns 13.000 euros; una quantitat molt ajustada tenint en compte que parlem d’un curs escolar sencer (només un, no es pot estendre). En aquest cas, la família no pot triar ni escola ni estat. És sempre a l’escola pública i l’estada és en família, i mentre duri el curs el menor no pot viatjar a casa ni els seus pares visitar-lo. Al marge d’aquest cas, es pot triar escola pública o escola privada. Les primeres són més assequibles. En les segones, més cares, hi sol haver més estudiants internacionals i la majoria ofereixen també residència. En el cas de cursar tot l’any fora, s’ha de valorar que al nostre fill el pot ajudar sentir-se acompanyat d’altres estudiants internacionals que estan en la mateixa situació. Així doncs, la quantitat d’alumnes internacionals d’un centre és un altre element a valorar. L’aprenentatge de l’anglès està, en tot cas, garantit. Cal fixar-se també si l’escola està ben comunicada, a prop d’aeroports principals. Això és especialment important en països com els EUA o el Canadà, on les distàncies són enormes i moltes de les escoles solen estar situades en localitats petites. És important informar-se de les opcions de trasllat. Altres aspectes a tenir en compte al decidir-nos per una escola o una altra, és el calendari de vacances. Als EUA, per exemple, hi ha escoles que tanquen tres setmanes per vacances de primavera (coincideix amb la Setmana Santa espanyola). Això suposarà que si l’alumne està allotjat en residència al campus, quan aquest tanqui haurà de tornar a Espanya, amb el cost que això representa. En el cas que l’escola continuï oberta, cal fixar-se si aquests dies d’estada suposen un cost extra del preu que paguem a l’agència. Els programes acadèmics i esportius de les escoles seran un altre aspecte determinant en funció dels interessos de l’alumne. Família o residència Va a gustos. És innegable que l’opció de la família pot suposar un risc més alt perquè dependrà de la connexió que l’estudiant i la família tinguin. S’ha de valorar el ‘pla’ que tindrà l’alumne els caps de setmana, quan no hi hagi classes. L’opció de la residència és en aquest sentit més segura. L’alumne està sempre acompanyat i supervisat –els tutors supervisen fins i tot l’hora dels deures–. A més, fora de l’horari lectiu, les escoles ofereixen activitats extraescolars i de cap de setmana. Altres pistes Assegurar-se que l’assegurança mèdica està inclosa en el programa que contractem –vital en països de fora de la UE com els EUA–. També aclarir amb l’agència si la gestió dels visats els assumeix ella o se n’ha d’encarregar la família. En el cas dels EUA, s’ha de demanar cita a l’ambaixada a Madrid i viatjar fins allà amb l’estudiant. És important també preguntar per la fluïdesa de la relació amb la direcció de l’escola, per fer un seguiment del rendiment de l’alumne.

De família a família: el que has de saber abans d’enviar el teu fill a estudiar a l’estranger

Creix el nombre de famílies que envien els fills a estudiar a l’estranger: «És una inversió de futur»

«La meva filla ha guanyat en autonomia i autoestima»: L’experiència d’estudiar un curs d’ESO o batxillerat a l’estranger

El més llegit