Identificar les ‘fake news’: el repte (urgent) de l’alfabetització digital de nens i adolescents

El de ‘fractura digital’ no és un concepte nou; és una cosa de la qual es parla des de fa una dècada i que va viure el seu moment àlgid amb l’esclat de la pandèmia, el tancament de les escoles i el confinament. Però, tot i que se sol conèixer només una de les seves tres dimensions –la més evident: ¿tens accés a la tecnologia o no?–, aquesta no és ara com ara la principal preocupació sobre aquesta qüestió. De fet, és una qüestió en la qual totes les administracions s’han posat a treballar i, malgrat que no pot dir-se que hagi desaparegut del tot, ho farà ben aviat. Pràcticament la totalitat dels adolescents catalans tenen accés a internet a través del seu ‘smartphone’, però ¿aquest accés universal a internet acaba amb la fractura digital? Ni de bon tros: s’obren altres bretxes. El projecte Centres Desfake de la Fundació Bofill i Verificat busca situar el problema de la desinformació al centre del debat social i acadèmic Com assenyala Héctor Martínez, tècnic de projectes d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, la fractura digital té dues dimensions més molt menys conegudes i encara pendents de resoldre: la competencial –una vegada tens accés a la tecnologia, ¿la saps utilitzar?– i, l’última i més difícil de resoldre, l’empoderament: com fer que aquesta tecnologia serveixi per generar oportunitats, i no per donar ales a la desinformació i els missatges d’odi, com està passant de forma alarmant. El 74% de professors perceben que els seus alumnes estan desinformats i un 67% troba a faltar alfabetització mediàtica a les aules Sobre aquesta última dimensió se centrarà aquest dimecres la jornada ‘No m’ho empasso! Construïm espais de confiança mediàtica’, organitzada per la Fundació Bofill i Verificat, entitats darrere del projecte Centres Desfake, que busca donar a docents i adolescents eines per saber diferenciar una notícia real d’una ‘fake new’, en un context en el qual la nostra infància i adolescència està altament exposada a grans volums d’informació de baixa qualitat i fins i tot malintencionada, amb un impacte claríssim en l’augment dels discursos que neguen el masclisme o el canvi climàtic entre els més joves, que reprodueixen de forma acrítica els ‘influencers’ mimats per l’algoritme. Fets i opinions Malgrat que tots els informes, estudis i experts internacionals alerten sobre la gravetat del problema –la principal via d’informar-se dels joves són les xarxes socials [TikTok i Instagram], i no són capaços de discernir entre un fet i una opinió–, el problema de la desinformació encara no és prou al centre del debat social i acadèmic (això és precisament el que persegueixen amb l’organització de jornades com la d’aquest dimecres al Hub Social del carrer de Girona).«El primer pas és problematitzar la desinformació, i aquest és el punt on som», assenyala Cristina Figueras, responsable de Verificat Escola, conscient que els centres tenen moltíssimes altres prioritats, totes urgents. De fet, el 74% dels professors a Espanya perceben que els seus alumnes estan desinformats i un 67% assenyala que no s’han invertit recursos a impartir alfabetització mediàtica a les aules per ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica davant la informació, segons l’informe sobre alfabetització mediàtica a Espanya de la Fundació Luca de Tena publicat aquest any. Una vegada reconegut el greu problema de la desinformació –i les seves conseqüències en la convivència, salut democràtica dels centres i salut mental dels adolescents–, es tracta de buscar estratègies per treballar l’alfabetització mediàtica informacional (AMI), una cosa que des de Verificat Escola fa temps que fan, posant sobre la taula els riscos reals de manipulació ideològica, desmotivació per l’aprenentatge, desafecció democràtica i polarització. «El primer que diem als docents és que s’han d’aproximar a l’alumnat; conèixer-ne els hàbits informacionals, quins són els seus referents», indica Figueras, que resumeix l’estratègia a seguir en quatre passos: parar-se davant una informació; preguntar-se qui hi ha darrere; contrastar amb fonts expertes, i mirar les proves que aporta, una cosa que sona molt senzilla però no ho és (de fet, ‘menjar-se’ notícies no contrastades no és una cosa en la qual caiguin només els adolescents, precisament). «L’educació mediàtica i informativa és un dret irrenunciable en l’equitat educativa», afegeix Martínez, que insisteix en la urgència d’actuar. De moment, al projecte Centres Desfake s’hi han sumat 10 centres i 43 docents. Un d’aquests és l’Institut Escola El Til·ler, al barri del Bon Pastor, a Barcelona. «Ens vam afegir al projecte perquè érem molt conscients del problema, ja que era una cosa que ja està afectant la democràcia del centre. Hi havia temes que sentíem que ja no podíem tractar; sobretot qüestions de coeducació i política», explica Domi Viñas, directora del centre, molt satisfeta del resultat de la participació en el projecte, que converteix els seus participants, en el seu cas els estudiants de quart d’ESO, en veritables ’fact-checkers’.

Identificar les ‘fake news’: el repte (urgent) de l’alfabetització digital de nens i adolescents

Domi Viñas, directora de l’institut El Til·ler de Barcelona: «Amb les xarxes, la vida de l’aula es mou en qualsevol espai les 24 hores i no ho podem controlar»

El meu fill parla com una persona de Vox: així pren l’extrema dreta als mòbils dels adolescents

El 81% dels joves tenen por d’estar sense el mòbil i el 40% admet que es connecta «per no sentir-se sol»

El més llegit