Crisi migratòria a les Canàries: malestar a les autonomies pel repartiment de migrants sense avisar

El repunt migratori que experimenten les Canàries es comença a sentir a la resta de comunitats autònomes. No a través del flux de pasteres, sinó amb els trasllats continus que el Govern central ha activat per evitar el col·lapse dels centres d’acollida a les illes i amb les reaccions que les administracions autonòmiques tenen a aquestes derivacions constants. Des del 2020 l’Executiu central planteja una gestió integral i flexible de tots els recursos d’acollida a Espanya. Els migrants arriben a l’arxipèlag, però només de pas. El flux d’arribades més gran ha fet que els trasllats siguin més freqüents, cosa que no ha agradat a totes les regions. Algunes ja han alçat la veu queixant-se de la «falta de previsió» i de l’«absència d’informació» per part del Govern central. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va ser l’última a expressar ahir el seu descontentament. La popular va censurar que el Govern no estigui informant de la possible arribada d’immigrants les comunitats i va criticar que tracti aquestes persones «com a farcells» que van deixant per la Península. La dirigent del PP va assegurar que l’Executiu central no ha informat la seva comunitat de «la més que possible» arribada d’immigrants a la Península. «Ni diu quants són, ni com els atendran», va aclarir. La setmana passada el diari ‘El País’ sí que va avançar que personal del Ministeri de Migracions, tècnics de Tragsa i l’ONG Creu Roja van visitar les antigues casernes militars de Campamento, a Madrid, per estudiar la possible instal·lació de carpes i contenidors per a l’acollida d’entre 2.000 i 5.000 persones migrants. La Guàrdia Civil deté a El Hierro un individu per un delicte d’odi contra els immigrants Però Ayuso no ha sigut l’única a queixar-se dels trasllats «sense previ avís». Dijous la mateixa escena es va repetir a Osca. La consellera de Benestar Social del Govern d’Aragó, Carmen Marín Susín, va criticar la «deslleialtat» i «irresponsabilitat» del Ministeri d’Interior per enviar a Osca 200 immigrants procedents de les illes «sense avís previ i sense una coordinació per a la seva assistència». L’Ajuntament de Calella, un municipi de Barcelona, també es va queixar fa algunes setmanes de la falta d’informació del trasllat d’un grup de 300 migrants a la regió. Segons els mitjans locals el consistori només tenia constància que en viatjarien una cinquantena com a màxim. En línies generals les destinacions de les derivacions no es fan públiques per frenar discursos xenòfobs en l’entorn dels migrants i protegir la seva intimitat. Precisament ahir la Guàrdia Civil va detenir un individu a El Hierro per la comissió d’un delicte d’odi contra el col·lectiu immigrant. El detingut presumptament va fomentar aquest odi a través de missatges d’àudio que va enviar a un grup de missatgeria instantània amb gairebé 500 membres. Des del Ministeri de Migracions, que lidera José Luis Escrivá, afirmen que «quan s’obre un recurs nou o hi ha una derivació important cap a una comunitat s’avisa les regions». Així va passar en el cas de Mèrida (Extremadura), on la setmana passada es va obrir un recurs i es va informar l’administració. «Les derivacions no es fan en secret en cap cas», insisteixen des del ministeri. Els trasllats, segons el departament, segueixen sempre els criteris de «places més adequades per a cada persona i disponibilitat». Les derivacions, a diferència del 2020, són constants. De les 28.023 persones que hi han arribat durant l’any, en queden a les illes menys de 6.000. Però amb trasllats o sense el cert és que les xifres ja són històriques i s’acosten ràpidament a la de la crisi dels cayucos del 2006, quan hi van arribar 31.678 persones. Només ahir ho van fer 579 persones. En queden menys de 4.000 per igualar-ne el màxim anual i encara queden més de dos mesos d’any. Només l’octubre acumula el 46% dels rescats totals. El portaveu del Govern de les Canàries, Alfonso Cabello, va alertar ahir de la complicada situació en la qual es troben els dispositius d’atenció a les persones migrants que arriben a l’arxipèlag, ja que «comencen a estar exhaustos» després de «molts dies consecutius» sotmesos a «la màxima pressió». Després de la celebració del Consell de Govern, Cabello va insistir en la importància que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, accepti la petició del líder canari, Fernando Clavijo, de sol·licitar a la Unió Europea l’activació del Mecanisme de Protecció Civil comunitari. Una eina que, segons va explicar, permetria habilitar més fons i recursos per donar una millor resposta al fenomen. Des de l’Executiu canari també s’ha sol·licitat un mecanisme estable de repartiment de menors que doni una resposta «continuada» a la situació que s’està produint a les Canàries, que actualment acullen més de 4.000 menors no acompanyats.

Crisi migratòria a les Canàries: malestar a les autonomies pel repartiment de migrants sense avisar

Els dispositius d’atenció canaris, segons l’Executiu, estan «exhaustos» a falta de 4.000 persones per arribar a dades del 2006

El més llegit