Embús en les peticions per homologar els títols universitaris: «Estem desesperats»

Rami Ahmadi, de 58 anys, és metge i pediatre. Nascuda a l’Iran, es va desplaçar aNova York(EUA) amb la seva família, on va estudiar la carrera i l’especialitat. Tenia un bon sou, però va decidir emigrar a Espanya, en coneix l’idioma a la perfecció. Mare de tres filles, reconeix que l’«ambient violent dels EUA i els episodis amb armes a les escoles» la preocupaven massa. Va consultar amb l’ambaixada espanyola i els tècnics li van dir que en sis o nou mesos les autoritats espanyoles homologarien el seu títol universitari, pas fonamental per poder exercir la medicina a Espanya. El novembre del 2020, Ahmadi i les seves filles van desembarcar a València. Han passat gairebé tres anys i continua esperant l’homologació del seu títol. Sense l’acreditació, Ahmadi no pot treballar ni en la sanitat pública ni en la privada. És una cosa que passa amb les anomenades professions regulades. Bàsicament, sanitat (medicina, infermeria, odontologia...) i docència. Centenars d’universitaris graduats en facultats de països de fora de la UE, com Ahmadi, han convocat aquesta setmana manifestacions a Madrid, Barcelona, València i Màlaga. El seu objectiu és denunciar l’«enorme retard en els processos d’homologació» (un, dos i fins i tot tres anys) i demanar al Ministeri d’Universitats que acceleri els tràmits burocràtics per aconseguir l’acreditació del seu títol superior i poder, per fi, exercir a Espanya. Més del 90% dels sol·licitants són metges i procedeixen d’Amèrica Llatina. Per l’idioma, Espanya és un país que els atrau. De fet, altres territoris europeus, com França i Holanda, amb prou feines tenen una desena part de sol·licituds que les que es reben a Espanya. Entre els afectats, també hi ha espanyols que han estudiat en una universitat estrangera i que, al tornar a Espanya, necessiten homologar el seu títol per exercir. És el cas, per exemple, de Roberto M., que es va llicenciar amb un brillant expedient en Exercise Sciences (Ciències de l’Esport), especialitat en Educació, a la William Woods University (Missouri, EUA), on va cursar la carrera amb una beca completa. El procés va ser un calvari burocràtic. Al no poder treballar a Espanya, el Roberto va mirar opcions a l’estranger i va aconseguir un lloc com a professor en una escola de Brussel·les. Completament desmotivat, va deixar en espera la seva sol·licitud i la tornarà a activar quan torni a Espanya. Metges netejant cases «No podem més», critica la metge llicenciada als EUA, que ha estat vivint tot aquest temps gràcies als estalvis i l’ajuda econòmica de familiars. «Estem desesperats. Hi ha sanitaris que estan treballant netejant cases o en l’hostaleria perquè no poden exercir la seva professió. Ens sembla una falta de respecte que ningú ens digui en quin punt estan els nostres expedients. Sentim impotència i ràbia», insisteix Ahmadi, que va localitzar altres universitaris com ella i va coordinar un grup de WhatsApp en el qual hi ha 800 participants. Coll d’ampolla El Ministeri d’Universitats admet el coll d’ampolla i argumenta que cada mes rep més de 3.000 noves sol·licituds, que sumen als expedients ja acumulats. «Necessitem un exèrcit per tramitar-los», admet a EL PERIÓDICO el secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, que insisteix que homologar un títol és un procés delicat ja que parlem de professions amb alta responsabilitat social com la medicina. «L’any passat, es van homologar més de 8.000 títols universitaris de metges. Homologuem més títols estrangers de Medicina que facultatius surten de les nostres facultats», remarca. Embús des del 2014 El monumental embús de les homologacions existeix des del 2014, quan va entrar en vigor un reial decret específic. Conscient del problema, el Ministeri d’Universitats –ja en temps de Manuel Castells– va anunciar un canvi de normativa per digitalitzar i accelerar el procés. El nou reial decret va entrar en vigor l’any passat sota la promesa que l’homologació de títols –digital i molt menys molesta– no s’estendria més enllà dels sis mesos. No obstant, l’embús continua perquè encara hi ha 26.000expedients sense resoldre de l’època de la normativa del 2014. El ministeri, desbordat El secretari general d’Universitats reconeix que el ministeri està, literalment, desbordat. «La situació d’ara és molt diferent del 2015 i el 2016, quan rebíem en tot un any unes 7.000 sol·licituds», assegura. L’any passat, dins del pla de xoc per accelerar les homologacions encallades, Universitats va llançar un SOS al Ministeri d’Hisenda i li va demanar que li cedís 64 funcionaris durant uns mesos. El departament que dirigeix Subirats acaba de demanar al Govern central que renovi aquesta cessió de personal. Confien que els diguin que sí. En cas contrari, serà pràcticament impossible desencallar la situació. 165 euros pel tràmit «Espanya no un país en vies de desenvolupament. ¿Per què no pot el ministeri contractar més personal per solucionar aquest embús? No ho entenem. Sospitem que potser no hi ha voluntat política de fer-ho. Tots els sol·licitants hem pagat 165 euros per a l’homologació. Si hi ha 26.000 expedients acumulats, significa que hi ha més de quatre milions d’euros. ¿Per què no utilitzen aquests diners per contractar personal?», es queixa Ahmadi. Pingarrón explica que les homologacions tarden el seu temps. Si la universitat de l’aspirant està reconeguda en un apartat que es diu «mesures generals», l’homologació és pràcticament automàtica i triga a penes uns mesos. És el que passa, per exemple, amb la Universitat de Buenos Aires. No obstant, hi ha moltes facultats que no estan reconegudes en aquest capítol. Llavors, l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació ha de verificar si els plans d’estudi són homologables a Espanya. «Parlem de professions importants relacionades amb la salut. Cal tenir molta cautela i cura», afirma. La picaresca fa que s’hi colin, per exemple, centenars de títols falsificats de Cuba. Sense tota la documentació Un altre motiu que explica el monumental embús és que molts expedients no inclouen tota la documentació requerida. És el cas, explica Pingarrón, d’unes 25.000 sol·licituds qualificades d’incompletes. «Ens dirigim a ells i els demanem que ampliïn la documentació. Però clar, s’han de tornar a posar a la cua perquè també hem de donar sortida als expedients que han presentat la documentació en temps i forma», comenta. El secretari d’Universitats explica que el ministeri ha fet una important tasca pedagògica per explicar els tràmits, fins i tot amb tutorials i vídeos. L’alt càrrec ministerial recorda que, en el cas dels graduats en Medicina, el seu departament concedeix l’homologació, però que l’especialitat correspon al Ministeri de Sanitat. Pingarrón també anima tots aquells aspirants que fa anys que esperen la seva homologació que desisteixin del tràmit per la via de la normativa del 2014 i iniciïn un nou procés per la via del reial decret del 2022.

Embús en les peticions per homologar els títols universitaris: «Estem desesperats»

El calvari d’homologar un títol estranger

El més llegit