Anar en metro i que un desconegut t’enviï fotos sexuals: s’estén l’assetjament físic i virtual

Sara López (nom figurat), de 26 anys, va anar fa unes setmanes al seu centre de salut, a Barcelona, per a una cita mèdica. A la sala d’espera va veure que un jove més o menys de la seva edat l’observava molt. Passats uns minuts, l’infermer la va cridar pel seu nom i cognoms en veu alta perquè entrés a la consulta. Quan va sortir, la Sara va veure que tenia a la safata de sol·licituds del seu perfil d’Instagram un missatge d’un desconegut que deia: «Hola guapa. ¿Com ha anat el metge? Soc el noi de la sala d’espera». Aquest missatge, ni esperat ni desitjat, no és un cas aïllat. Mercedes Vidal, exregidora de Mobilitat a Barcelona i actual coordinadora d’Esquerra Unida i Alternativa (EuiA), ha denunciat recentment a Twitter (ara batejada com a X) com de farta està de rebre al seu mòbil sol·licituds d’homes desconeguts per compartir imatges a través d’Airdrop, el mecanisme d’Apple per compartir arxius. «Al metro em segueix passant que hi ha homes desconeguts que els sembla bé enviar-me una foto. Avui n’han sigut dos. ¿Tot bé pel vostre cap?», va tuitejar dies enrere. Un altre cas de masclisme digital, tan recent com preocupant, és el dels ‘nus’ de nenes amb Intel·ligència Artificial (IA) a Almendralejo. Al metro em continua passant que hi ha homes desconeguts que els sembla bé provar d'enviar-me una foto. Avui dos. Tot bé pel vostre cap? — Mercedes Vidal (@mvidal80) 3 de octubre de 2023 Al món analògic, de la mà de la llei del ‘només sí és sí’, si un home diu una paraula ofensiva a una dona pot ser un delicte lleu. Però, ¿què passa al món digital? ¿Tot val de la mà de l’anonimat? Segons les expertes consultades, estem davant una claríssima invasió de la intimitat. «Una mostra de l’existència de l’assetjament masclista digital que pateixen les dones», expliquen Eva Cruells i Alex Haché, especialistes en tecnologia i activistes feministes que formen part de DonesTech, plataforma que ha posat en marxa la línia d’atenció telefònica Fembloc. Gràcies a aquesta iniciativa, psicòlogues, juristes i expertes en tecnologia realitzen un acompanyament de les dones que pateixen violències masclistes en l’àmbit digital. També s’organitzen tallers d’autodefensa feminista al terreny ‘online’, incloent-hi bones pràctiques sobre com gestionar les dades privades. «Internet és un lloc hostil per a les dones, cal dir-ho més» Mercedes Vidal, exregidora de Barcelona Una enquesta recent apunta que un gruix d’usuaris han convertit Linkedin, plataforma de perfils professionals, en una espècie de Tinder. Al voltant del 91% de les seves usuàries afirma haver rebut missatges inapropiats o insinuacions almenys una vegada. Un de cada tres d’ells són proposicions de trobades romàntiques o sexuals (31%). És més: al voltant del 43% de les dones amb compte a la plataforma ha denunciat perfils d’usuaris en múltiples ocasions per intentar lligar amb elles, i el 74% ha reduït almenys una vegada la seva activitat a causa de la conducta inapropiada d’altres usuaris. Linkedin és només un exemple. En un informe del 2019 la Unesco va revelar que, a escala internacional, el 85% de les dones amb presència a internet han patit, almenys una vegada, violència masclista en l’àmbit digital. ‘Brecha digital de género 2023’, un estudi del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital publicat aquest any, revela que vuit de cada deu dones creuen que situacions d’assetjament a internet estan bastant o molt esteses davant sis de cada deu homes. De fet, el 70,3% de les víctimes de delictes sexuals a internet són dones. Segons el Ministeri d’Interior, la ciberdelinqüència sexual va créixer un 12% el 2020 i un 80% de les víctimes eren menors. Canvis a Salut La Sara, la jove que va rebre el missatge no desitjat a Instagram al centre de salut, explica que va sentir una ràbia immensa. No era la primera vegada que li passava. Ja li va passar una cosa molt semblant l’any passat, quan estava esperant una cita en un hospital. «Van dir el meu nom i cognoms per la megafonia. Al sortir de la consulta, un noi desconegut va contactar amb mi per Facebook», recorda. En aquella ocasió, la Sara no va fer res i es va limitar a ignorar la petició d’amistat. Aquesta vegada, al centre de salut, va ser diferent. «M’afarta el masclisme. ¿No podem estar tranquil·les ni al metge?», reflexiona. La Sara va escriure a Salut explicant-los el que li havia passat. Els responsables del departament li van contestar lamentant els fets i li van avançar que estan treballant en un nou sistema informàtic per cridar els pacients sense necessitat de dir en veu alta el seu nom i cognoms, una cosa que ja es fa en alguns hospitals privats. La Sara també va decidir acostar-se a una comissaria per veure si podia efectuar algun tipus de denúncia. Tanmateix, la mossa d’esquadra que la va atendre es va limitar a dir-li que, potser, el que hauria de fer és no tenir perfils a les xarxes socials amb el seu nom i cognom. «Quina resposta tan desafortunada. ¿Quina necessitat hi ha de culpar la víctima?», critiquen les responsables de DonesTech. «Hi ha indefensió davant aquest tipus d’agressions. Hauríem de conscienciar sobre el que és una agressió i una invasió de la intimitat. És una cosa que pot generar impacte en la vida de les persones i en la seva seguretat» Eva Cruells i Alex Haché, responsables de DonesTech «Lamentablement, hi ha indefensió davant aquest tipus d’agressions. Primer de tot hauríem de conscienciar sobre el que és una agressió i una invasió de la intimitat. És una cosa que pot generar impacte en la vida de les persones, i també en la seva seguretat. No podem tenir sensació constant d’inseguretat», expliquen les responsables de Fembloc, que exigeixen polítiques públiques «per fomentar l’educació crítica davant la tecnologia a totes les edats i a tots els nivells», així com la visibilització del «capitalisme salvatge» que provoca l’ús de les dades personals. Fotos no desitjades Inseguretat és, precisament, el que ha sentit l’exregidora de Barcelona Mercedes Vidal a l’utilitzar el seu mòbil i veure com determinats senyors que ella no coneix en absolut li proposen compartir fotos. «M’ha passat moltes vegades. L’altre dia ho vaig comentar a Twitter perquè em va passar dues vegades en un mateix trajecte de metro i em va semblar una exageració», explica. Vidal utilitza Airdrop de manera puntual quan imprimeix fotos dels seus fills. «No me’n recordo ni de com es configura per obrir-lo o tancar-lo. I ha de ser això, que el porto obert i, per tant, el meu iPhone resulta visible per a altres iPhone que siguin a prop meu. Hi ha homes que creuen que enviar-te alguna cosa és bona idea. De sobte tu estàs mirant el que sigui al mòbil i t’apareix una notificació tipus ‘iPhone d’X (un home) vol compartir una imatge amb tu’. Sempre premo rebutjar, però em sembla molt intrusiu, independentment de quina fos la imatge, que té tota la pinta de ser desagradable i sexual», critica. Amb el seu anterior mòbil, del sistema Android, també li passava una cosa semblant per Bluetooth. «Era una cosa esporàdica, em devia passar tres o quatre vegades només, però amb l’iPhone em passa més. Puc estar mesos sense que passi i després en una setmana dues vegades. Internet és un lloc hostil per a les dones, cal dir-ho més», conclou.

Anar en metro i que un desconegut t’enviï fotos sexuals: s’estén l’assetjament físic i virtual

Usuàries denuncien que reben fotos i missatges insinuants o sexuals des del metro a la consulta del metge via Bluetooth, Airdrop o Instagram

Multimèdia: anatomia de les noves masculinitats

Els pares d’un dels menors d’Almendralejo: «El nostre fill no és cap delinqüent però sí que ha jugat amb una pistola»

Els cursos ‘antimachirulos’ de la sèrie ‘Machos Alfa’ no són ficció

El més llegit