Viure en un barri amb un 90% d’abandonament escolar... i entrar a la universitat

Cap taxista de Còrdova es fica dins del barri de Las Palmeras. Problemes greus de seguretat en el passat i algun prejudici de més fan que els professionals del taxi –també els policies i els polítics– considerin injustament vetat aquest «barri sense llei». Las Palmeras és un barri pobre i amb un alt nivell de segregació. Ubicat a la carretera que va a Sevilla, les seves humils casetes es van començar a aixecar als anys 60. L’educació mai ha sigut una prioritat entre els seus veïns. Molts d’ells es dedicaven (i es continuen dedicant) a la ferralla o la construcció. I això en el millor dels casos, perquè n’hi ha altres que trafiquen amb drogues. El nivell de fracàs i d’abandonament escolar primerenc és superior al 90%. Anar a classe és un luxe que moltes famílies ni conceben ni es poden permetre. Cal treballar per menjar. Fins ara. Las Palmeras té entre els seus veïns, per fi, estudiants de secundària amb ganes d’aprendre i de graduar-se a FP i a la universitat. Un somni que és possible gràcies a una iniciativa solidària entre la Universitat de Còrdova i l’associació veïnal La Unión i la Esperanza de Las Palmeras. 47 sol·licituds de beques La iniciativa, que va néixer el 2018 i que compta amb l’impuls de la Convocatòria de Projectes Socials de Fundació la Caixa, és única a Espanya. No hi ha res semblant a cap altra universitat. Els seus responsables expliquen que no es pot importar el model perquè és «un vestit a mida» de Còrdova i Las Palmeras. Un vestit d’èxit. El primer any només es van concedir tres beques a tres nanos. En la convocatòria d’aquest curs ja hi ha 47 sol·licituds. Una d’aquestes sol·licituds és la de Loli Carmona, de 17 anys, que està estudiant 2n de batxillerat i que l’any que ve vol entrar a Criminalística o Educació Infantil i convertir-se en la primera universitària de la seva família. També Sergio Rodríguez, de 20 anys, aspira a una beca per poder continuar estudiant el doble grau de Dret i Administració d’Empreses. «Estic orgullós. Però no de mi sinó dels meus pares, que m’han donat l’oportunitat de ser universitari», respon amb humilitat davant les preguntes d’aquest diari. FP superior Més tímid, Francisco José Llamas, de 20 anys, comenta que està a segon curs de Soldadura, una FP de grau mitjà. «L’ESO em va anar molt malament. Però va ser entrar aquí, que és molt pràctic, i tot va millorar. Quan acabi tindré feina segura», comenta el jove cordovès. Al seu costat, Brandon Carrillo, de 17, somriu. També estudia un grau mitjà d’FP d’Infermeria, però té clar que anirà a un grau superior. La Loli, el Sergio, el Francisco José i el Brandon –que l’any passat van gaudir de la beca i que aspiren a fer-ho també aquest curs– tindrien molt complicat continuar estudiant si no fos per l’ajuda. Reben no només una beca econòmica sinó també ajuda psicosocial. «Volem que aquests nanos obrin els ulls al món. No han tingut les mateixes oportunitats que altres, i s’ho mereixen» Sara Pinzi, vicerectora d’Igualtat de la Universitat de Còrdova «Aquest projecte forma part del compromís social de la nostra universitat» Antonio Arenas, vicerector de Formació i professor del grau de Veterinària «Perquè puguin dedicar-se a estudiar i no hagin de treballar per ajudar les seves famílies, reben 450 euros mensuals. Amb l’objectiu de tancar la fractura digital, la universitat els ofereix un ordinador i un wifi portàtil. També classes d’anglès. A més, tenen el suport d’un estudiant universitari voluntari que fa les vegades de mentor o de germà gran», explica Sara Pinzi, professora de la facultat d’Enginyeria i vicerectora d’Igualtat a la Universitat de Còrdova (UCO). «Volem que aquests nanos obrin els ulls al món. No han tingut les mateixes oportunitats que altres, i s’ho mereixen», afegeix la vicerectora. «Molts dels becats formen part de famílies desestructurades i ambients poc afavorits. Per a ells és complicat estudiar. Amb aquest projecte volem que es puguin concentrar, que tinguin els mitjans per dedicar-se als llibres i completar l’educació secundària. És un projecte que forma part del compromís social de la nostra universitat», afegeix Antonio Arenas, professor del grau de Veterinaria i president de Fundecor, fundació de la UCO. Carta escrita a mà Els alumnes que aspiren a una beca han de presentar el seu expedient acadèmic, el compromís per escrit de les famílies i una carta de motivació en la qual els nanos expliquen per què volen estudiar. «Són cartes escrites a mà que t’arriben al cor», descriu la vicerectora Pinzi. «Volíem animar els joves a acabar la secundària, així que vam anar a la universitat i els vam exposar la nostra idea. Ens van acollir molt bé» Luis Maya, president de l’associació veïnal La Unión i la Esperanza de Las Palmeras «Mai he trepitjat una escola. No vaig poder, vaig haver de posar-me a treballar per ajudar els meus pares. Però tinc clar que l’educació és el més important» Antonio Fernández, Cheche, membre de l’associació veïnal de Las Palmeras El projecte va néixer de la inquietud de Luis Maya, president de l’associació veïnal La Unión i la Esperanza de Las Palmeras des de fa vuit anys. Com molts altres membres de la seva generació, Maya no va poder estudiar. Li agradaven molt els llibres i valia per a això, però va haver d’agafar «una escombra», posar-se a treballar per ajudar el seu pare i portar menjar a casa. Amb el pas dels anys, Maya mai va oblidar les seves arrels. Ara té una bona feina en una empresa pública i una família, però continua passant la major part del dia a Las Palmeras, donant voltes a idees per reconvertir el barri. Gràcies a l’empenta dels veïns, es va aprovar un pla integral. Un dels seus pilars era, precisament, l’educatiu. Onze becats «Volíem animar els joves a acabar la secundària, així que vam anar a la universitat i els vam exposar la nostra idea. Ens van acollir molt bé», recorda. El primer any es van concedir tres beques. El segon, ja van augmentar nou. En l’actualitat, n’hi ha onze. Amb una mica de sort, el número continua augmentat en futures convocatòries. Maya no pot evitar emocionar-se fins a les llàgrimes quan sent la Loli, el Sergio, el Francisco Javier i el Brando. Els quatre nanos saben que l’educació ho és tot. I que sense educació, el futur és negre. «Jo vull ser empresari, vull tenir un negoci. Si és possible, a Portugal», anuncia Sergio, que va treure un 10,9 en la selectivitat. També els mira amb orgull Antonio Fernández, ‘Cheche’, un altre membre de l’associació veïnal de Las Palmeras. «Mai he trepitjat una escola. No vaig poder, vaig haver de posar-me a treballar per ajudar els meus pares. Però tinc clar que l’educació és el més important. És l’única manera de forjar-se un futur. Aquests nois i noies són intel·ligents i són molt capaços. No han tingut les mateixes oportunitats que la resta, però ho estan lluitant», assegura mentre s’emociona. Els nanos miren Luis i Cheche i també s’emocionen. Els donen les gràcies i creuen els dits perquè aquest any tornin a rebre una beca que els permetrà estudiar i menjar-se el món.

Viure en un barri amb un 90% d’abandonament escolar... i entrar a la universitat

Un projecte de la Universitat de Còrdova permet a joves amb escassos recursos acabar l’educació secundària per continuar estudiant en un centre FP o a la facultat

El més llegit