Conflicte entre veïns i empreses de renovables: un grup de mediadors obre la porta a acords socials

Molts dels parcs eòlics i fotovoltaics projectats per empreses a Catalunya continuen topant amb el rebuig dels veïns. Sovint, la superfície afectada es troba en petits municipis rurals de pocs habitants, que temen per les seves pastures i els seus cultius, a més d’estar en contra que el paisatge canviï. «¿Què guanyem nosaltres, amb el soroll i la molèstia d’una desena d’aerogeneradors? es pregunten alguns d’ells. Per evitar que la instal·lació de centrals renovables s’entengués com una imposició, el decret llei del 2021 va incloure dues noves condicions. La primera: s’havia d’aconseguir l’acord amb més del 50% dels propietaris del terreny. La segona: era obligatori obrir el capital de l’empresa energètica perquè els ciutadans de la zona poguessin participar econòmicament i treure’n beneficis a mitjà termini. «A més dels permisos urbanístics i ambientals, s’hauria de requerir un acord social per aprovar els projectes» Jaume Moya, Eudemon No obstant, la realitat és que en molts llocs els moviments veïnals en contra de les renovables previstes per empreses estan creixent. Fa tot just uns dies, sense anar més lluny, ha sorgit una nova plataforma al Moianès, comarca on s’han projectat alguns parcs fotovoltaics. Per posar remei a la situació i buscar punts de trobada entre les companyies i la gent de les zones afectades, es va crear el projecte Eudemon. Es tracta d’una iniciativa que va sorgir per resoldre conflictes socioecològics i que ha utilitzat l’Alt Penedès com a banc de proves. «Amb el decret del 2019, van aparèixer molts projectes que, en alguns casos, no tenien en compte els habitants dels municipis implicats», recorda Jaume Moya, codirector d’Eudemon. Llicència social Perquè les empreses puguin tirar endavant les seves propostes han de rebre el vistiplau urbanístic i administratiu, informe de biodiversitat favorable inclòs. Moya fa un pas més i planteja el concepte de llicència social: «S’hauria d’incloure als decrets de renovables la importància de comptar amb l’aval de la gent. Si no s’escolta els pobles, no es poden construir certes infraestructures». «Al principi, totes les parts afectades arriben a les trobades de mediació amb moltes idees preconcebudes» Jaume Moya, Eudemon ¿I què proposa Eudemon per aconseguir l’acord? Primer, s’ofereix per assessorar els veïns i les empreses per assegurar que el procés sigui transparent. «És clau que la gent accedeixi a tota la informació. Nosaltres abordem i reivindiquem una tercera pota social, en paral·lel a les normatives urbanístiques i administratives», afirma Moya. El següent pas és asseure en una mateixa taula tots els agents implicats. «En un primer moment, existeixen certes reticències i idees preconcebudes, però una vegada s’escolten, es poden acostar posicions», detalla. ¿A quin tipus de pactes es pot arribar? Hi ha diversos exemples. «No posis l’aerogenerador aquí, perquè hi ha una ermita i cada primavera es fa una romeria que passa per allà», els pot reclamar una agrupació veïnal, especifica Moya. «Els implicats tenen dret a accedir a tota la informació de manera transparent» Jaume Moya, Eudemon Un altre cas: «Es podria arribar a trobar una simbiosi entre agricultors i plaques fotovoltaiques si els plafons poden ser mòbils i protegir de l’excés de calor els cultius de manera rotatòria, o mantenir pastures en una central d’energia solar». Això s’ha aplicat ja a França. I un últim exemple a Menorca, on s’ha aconseguit «conservar els murs de pedra seca i compatibilitzar-los amb un parc renovable». Renovar les renovables «Cal trobar solucions ‘win-win’. El que no pot ser és que s’imposin els projectes. En part és per això, per desconeixement, que molt poca gent està participant econòmicament en les centrals renovables que es projecten», afegeix aquest mediador. Eudemon vol expandir-se per tot Espanya, aplicant aquest «protocol Eudemon» amb un únic objectiu: arribar a punts d’acord socials i transparents en cada conflicte que neix per les propostes de parcs eòlics o fotovoltaics. «El pla pilot va ser un èxit», assegura Moya. Tot i que hi continuï havent alguns escèptics, també ho veu així Ramon Arnabat, portaveu de l’Institut d’Estudis Penedesencs, una de les entitats que van participar en les converses: «Es van dibuixar dos parcs eòlics i set de solars. Ens generaven dubtes però vam pensar que no podíem dir que no de manera automàtica. Havíem d’implicar-nos en el procés perquè el rebuig inicial d’alguns, com a mínim, estigués fonamentat». A mesura que es dialoga, les posicions es poden acostar. S’hauria d’aplicar aquest mètode a tot arreu» Ramon Arnabat, veí Per a ell, el més beneficiós de la mediació promoguda per Eudemon va ser el contacte: «Empresaris, veïns, polítics, plataformes... Tots ens vam asseure i ens vam escoltar. Alguns van continuar sense veure-ho viable. D’altres van canviar la seva opinió. A mesura que es dialoga, les posicions es poden acostar. Ha sigut molt reconfortant i s’hauria d’aplicar aquest mètode a tot arreu». En el cas del Penedès, l’oposició ha anat de bracet al ‘no’ a la MAT (la línia de Molt Alta Tensió). «Gairebé tothom està en contra d’aquesta via de transport d’energia, però si no produïm nosaltres l’energia, l’haurem de traslladar des d’una altra zona, ¿no?», reflexiona. Les companyies, en aquests moments, són conscients del rebuig generat per molts projectes renovables. Mediació com la que proposa Eudemon o altres plataformes incloses en el grup Renovem les Renovables són una porta oberta perquè la transició energètica avanci amb més consens.

Conflicte entre veïns i empreses de renovables: un grup de mediadors obre la porta a acords socials

Embut burocràtic: el sector de les renovables exigeix al Govern tramitar els projectes pendents

RADIOGRAFIA | Així avança el pla eòlic marí del golf de Roses

El més llegit