El conflicte Israel-Palestina també arriba a les aules: «Ni jutgem ni ens posicionem. Exposem»

«Llegiu diaris. Mireu telenotícies. Estigueu al corrent de les notícies». Miquel Carceller, professor d’Història a l’institut Joncar (Barcelona), sap que ha d’avançar el temari. En condicions normals, el longeu conflicte entre Israel i Palestina hauria format part de les classes al gener o al febrer. L’actualitat, però, ho ha accelerat tot. És hora d’explicar als estudiants d’ESO i batxillerat un conflicte polaritzat i complex en què no hi ha bons i dolents –tot i que sí que hi ha resolucions de les Nacions Unides i els Drets Humans– i que té les arrels en la mitologia bíblica. ¿Com es fa? El cap de setmana passat, les milícies de Gaza van segrestar un centenar de civils i van llançar centenars de coets cap a Israel en un atac sense precedents. Els milers de coets de Hamàs van matar almenys 300 israelians i van causar 1.590 ferits. Israel va declarar que estaven en guerra. En la seva resposta militar, va matar 230 palestins i va provocar ferides a 1.700. Les imatges causen pànic i espant. «No estem per dir qui són els bons i qui els dolents. El bombardeig del cap de setmana i els segrestos de civils són tan horribles com la resposta d’Israel. Ni justifiquem ni jutgem, només exposem» Miquel Carceller, professor d’Història Holocaust Els xavals que ara mateix estan fent batxillerat ja venen amb els deures fets. A 4t de l’ESO s’estudia la colonització africana i asiàtica per part dels països europeus. L’alumnat també coneix la Segona Guerra Mundial (1939-45), així com l’Holocaust que va comportar el règim nazi, que va aniquilar els jueus. És fonamental, segons els professors d’Història, entendre tot el context històric i no quedar-se només en els dies de guerra que estem vivint. «Els alumnes ja saben en què va consistir l’Holocaust. Nosaltres, ara, els expliquem que l’ONU va voler compensar el poble jueu per la persecució i l’extermini que van patir en la Segona Guerra Mundial atorgant-los uns territoris. El problema va raure que en aquests llocs ja hi havia gent (els palestins). També mostrem com Israel ha anat augmentat progressivament els territoris ocupats», explica el docent. Malgrat els coneixements que ja porten els xavals d’altres cursos, és important recalcar que el conflicte entre Israel i Palestina té l’origen en la mitologia i la religió. «Cal parlar-los del rei David i de tot aquest marc mític», afegeix. La ideologia personal, fora de l’aula La ideologia personal i les idees polítiques de cadascú –destaca el professor– s’han de deixar fora de classe. Ser en una aula no consisteix a posicionar-se en favor d’uns i en contra d’altres. El conflicte entre Israel i Palestina és tan complex, tan antic i té tants vèrtexs que resulta molt complicat. «No estem per dir qui són els bons i qui els dolents. El bombardeig del cap de setmana i els segrestos de civils són tan horribles com la resposta de míssils per part d’Israel. No justifiquem res. Només expliquem. Els professors d’Història no estem per jutjar, sinó per exposar», sentencia. «No hi ha dolents ni bons. Cal tractar-ho amb molta objectivitat i distància. Els alumnes d’ESO i batxillerat s’estan formant en tots els sentits» Víctor Vega, professor d’Història Anar més enllà de l’actualitat i ubicar els estudiants en el conflicte és fonamental. Víctor Vega –professor d’història de 3r i 4t de l’ESO de l’Escola La Seda del Prat de Llobregat– explica que analitzar la notícia a partir d’un atemptat terrorista o un acte de defensa no és la millor opció. Segons la seva opinió, és obviar una part històrica fonamental. «Cal ensenyar-los a contextualitzar perquè puguin anar fent els seus propis judicis de valor. No s’ha d’utilitzar la guerra per etiquetar. El nostre focus és el punt de vista sociològic o històric més que periodístic», explica el docent. Israel no només ha declarat l’estat de guerra, també ha mobilitzat els reservistes i ha bombardejat diverses instal·lacions de Hamàs a la Franja de Gaza. Els docents reconeixen que l’assumpte està molt polititzat i hi ha la tendència a posicionar-se en un bàndol o l’altre. «No hi ha dolents ni bons. Cal tractar-ho amb molta objectivitat i distància. Els alumnes d’ESO i batxillerat s’estan formant en tots els sentits», insisteix. Israel Igual com Miquel Carceller, Víctor Vega destaca que els docents tenen la tasca fonamental de recordar l’origen històric del conflicte i de com «Jerusalem –que és una ciutat pretesa per dues religions [musulmans i cristians] però està en possessió d’una tercera [jueus]– sempre ha provocat disputes des de l’edat mitjana». Com a punt de partida de l’escenari actual, el professor es remunta al sionisme [ideologia que manté que els jueus són grup nacional amb dret a crear el seu propi Estat al seu territori històric] i explica «la compra de terres palestines sota el poder britànic després de la desintegració de l’imperi otomà, on l’arribada de població israeliana substituirà progressivament la població autòctona palestina, i es començarà així a expulsar-los del territori». Llavors, segueix el docent, «comença la incorporació de jueus de totes parts del món, cosa que acaba portant la creació d’Israel el 1948 i la resposta a això dels estats islàmics. Israel es converteix en un bastió d’Occident en un entorn islàmic», conclou. Carceller també creu important recordar als estudiants que si els EUA recolzen Israel no és perquè creguin en la seva bona fe, sinó pel seu compromís polític amb aquest país. El professor de l’institut Joncar ha demanat a un periodista expert en el Pròxim Orient que acudeixi un dia a classe per explicar als alumnes el conflicte i respondre a tots els dubtes que tinguin, que en seran molts.

El conflicte Israel-Palestina també arriba a les aules: «Ni jutgem ni ens posicionem. Exposem»

Guerra al Pròxim Orient, en directe | Últimes notícies del contraatac israelià contra Gaza

MULTIMÈDIA | Israel: origen i evolució del país de la pau impossible

El més llegit