A la logopeda Neus Buisán, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD), se li encongeix el cor cada vegada que arriba una família a l’associació a demanar ajuda i no pot fer altra cosa que derivar-la a una consulta privada. «Això genera una discriminació social i educativa. En els casos en què la família no té recursos, intentem que assumeixi el cas l’EAP [l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica del Departament d’Educació], però estan desbordats, i actuar de manera primerenca és clau per no perdre aquests nens», explica Buisán, optimista amb els possibles canvis a la vista malgrat la cruesa de la situació actual. De fet, la Societat Catalana de Pediatria (SCP) reclama la necessitat d’incloure el cribratge universal de dislèxia en les revisions rutinàries en l’atenció primària, i la proposta és sobre la taula del grup de treball que està actualitzant el programa Infància amb Salut, que regula aquestes revisions (i que des del llunyà 2008 que està intacte).