Els suïcidis i depressions es disparen a partir dels 70 anys: «Se senten abandonats per la societat»

No pot evitar plorar mentre manté enganxada l’orella al telèfon. «La soledat m’ha apresonat. Tinc la tristesa impregnada a la pell, a l’ànima i al cor. I em fa molta tristesa veure’m així», se sincera la Macarena (nom fictici), una veïna de Barcelona de 67 anys que té dignosticada una depressió i ha mirat de treure’s la vida en diverses ocasions. El seu cas mostra una realitat creixent i invisibilitzada. Els més grans de 70 anys són al capdavant de les pitjors dades en salut mental. Es tracta d’un grup d’edat que duplica la taxa de suïcidi, la meitat de les dones tenen símptomes depressius i l’índex de diagnòstic arriba a quadruplicar la mitjana, molt per sobre de la realitat dels adolescents. Els especialistes veuen una falta flagrant de mitjans per atendre’ls de forma específica i les entitats asseguren que és un símptoma més de l’oblit social en el qual es troben. Fa anys que el mal d’ossos impedeix a la Macarena portar una vida normal. «Anar al supermercat és per a mi un calvari», explica la dona, que demana preservar el seu anonimat. Té fibromiàlgia i fatiga crònica. El dolor l’acompanya des de fa anys, i li costa més sortir de casa. Els seus fills i nets viuen lluny de Barcelona, on ella ha crescut. I els veïns amb qui mantenia contacte i es preocupaven per ella se n’han anat a altres llocs. Resultat: «Estic molt sola i sento que no serveixo per a res. Em passo el dia al sofà sense res a fer», explica, sanglotant. «¿Que com faig vida social? Mirant pel balcó», lamenta. El cas de la Macarena serveix per entendre les alarmants dades sobre el mal estat de salut mental que acusen els avis. Jubilacions traumàtiques, malalties incapacitants, pèrdua de mobilitat, soledat, aïllament, problemes econòmics per les baixes pensions, falta de cures o l’empitjorament d’altres patologies són alguns dels factors de risc que han fet que els problemes de salut mental s’hagin agreujat. «De vegades un suïcidi es desencadena amb la primera incontinència urinària», explica el doctor Manel Sánchez, subdirector mèdic de l’hospital psiquiàtric Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria. «El problema fonamental que tenim és que hi ha una prevalença molt alta i una enorme dificultat de donar un atenció especialitzada», segueix l’especialista. Alta letalitat Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, els més grans de 75 anys dupliquen la taxa mitjana de suïcidis consumats a Espanya. Els homes més grans de 80 anys quadrupliquen la mitjana estatal. «En els homes més grans de 65 anys es registra una mort per suïcidi per cada quatre intents, quan en els adults és d’un per cada 35. Per desgràcia, ho aconsegueixen al primer intent, la letalitat és molt alta», assenyala Pérez. El segon problema de la salut mental en els avis és la depressió, segons Pérez. El 7% de les persones entre 65 i 70 anys tenen diagnosticada una depressió, el doble que els adolescents. Però el percentatge creix a mesura que avança l’edat i arriba al 16% dels més grans de 85 anys. La malaltia toca especialment les dones. Gairebé la meitat de les més grans de 85 anys (el 43%) té símptomes compatibles amb la depressió. «Són les dades oficials, però s’estima que la realitat és encara pitjor: la situació és horrible, és tremenda», lamenta Josep Anton Pérez, voluntari de l’associació Avismón –que acompanya persones grans que se senten soles–, i també del Telèfon de l’Esperança, que compta amb una línia de suport a les persones amb conductes suïcides. A Avismón, Pérez segueix un grup format per una desena de persones grans que tenen problemes de salut mental. La majoria són derivats per metges o serveis socials, o alertats per veïns de l’entorn. Abandonats per la societat La majoria de les persones que Pérez visita tenen depressió o ansietat, i algunes han intentat treure’s la vida. «Són persones que viuen soles i se senten soles, que se senten abandonades per la societat. Pensen que els hem deixat enrere, que els convertim en invisibles. I llavors opten per una estratègia d’autodefensa, que és tancar-se encara més», opina Pérez, que veu en les seves visites un efecte calmant. «Només que els escoltis, l’ansietat ja els disminueix», assegura. «Jo també crec que amb la pandèmia la salut mental dels grans ha empitjorat, perquè les restriccions ens van afectar moltíssim i la inflació que va venir després ha dificultat encara més el dia a dia. ¿Que passarà amb mi? ¿Tindré diners per pagar la residència? ¿Seré una càrrega per als meus fills? Tenim la sensació que estem indefensos», afirma Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya. També apunta, igual com Pérez, que moltes persones grans entenen els problemes de salut mental com un estigma. «No demanen ajuda perquè pensen que els psicòlegs són per a la gent que està boja», assenyala Carné. El psicogeriatre insisteix en la necessitat de tractar bé totes aquestes persones i detectar els problemes a temps: el 14% dels més grans de 65 anys, apunta, tenen patologies de salut mental. Al Sagrat Cor de Martorell hi ha l’única unitat d’urgències de psiquiatria geriàtrica (especialitzada en més grans de 65 anys) de Catalunya, i la segona a tot Espanya. El 30% dels pacients hi arriben per problemes de conducta a causa d’una demència, i el 70%, per conductes emocionals, majoritàriament depressions o intents de suïcidi. «Si controléssim, atenguéssim i tractéssim tots les persones grans amb depressió, les dades baixarien de forma radical», assenyala l’especialista. Atenció especialitzada La seva especialitat, la psicogeriatria, continua sense reconèixer-se a Espanya. «Necessitem que a aquestes persones se les atengui de forma específica: tenen molts problemes de salut física associada però, a més, expressen les patologies mentals de forma diferent d’altres franges d’edat», insisteix. I en posa d’exemple la psicologia i psiquiatria infantil. També assenyala que molts dels seus pacients porten traumes de tota una vida, o malalties mentals. «És la primera vegada en la història de la medicina que veiem pacients d’edats tan avançades, i la ciència encara no coneix prou coses per establir com evolucionen les malalties», explica. No obstant, sí que té una certesa. «L’evolució demogràfica ens diu que això anirà a més: hi hem de posar recursos».

Els suïcidis i depressions es disparen a partir dels 70 anys: «Se senten abandonats per la societat»

«Tinc 74 anys i m’he intentat suïcidar dues vegades: vaig perdre la il·lusió de viure»

Avis i salut mental: els més grans de 80 anys dupliquen la taxa mitjana de suïcidi a Espanya

El més llegit