No pot evitar plorar mentre manté enganxada l’orella al telèfon. «La soledat m’ha apresonat. Tinc la tristesa impregnada a la pell, a l’ànima i al cor. I em fa molta tristesa veure’m així», se sincera la Macarena (nom fictici), una veïna de Barcelona de 67 anys que té dignosticada una depressió i ha mirat de treure’s la vida en diverses ocasions. El seu cas mostra una realitat creixent i invisibilitzada. Els més grans de 70 anys són al capdavant de les pitjors dades en salut mental. Es tracta d’un grup d’edat que duplica la taxa de suïcidi, la meitat de les dones tenen símptomes depressius i l’índex de diagnòstic arriba a quadruplicar la mitjana, molt per sobre de la realitat dels adolescents. Els especialistes veuen una falta flagrant de mitjans per atendre’ls de forma específica i les entitats asseguren que és un símptoma més de l’oblit social en el qual es troben.