¿Prohibir el mòbil a l’institut? Els centres, dividits, mentre el Govern no es mulla

Sobre la taula, no pocs consensos: la relació dels adolescents amb els mòbils no és sana; es tracta d’un mal del nostre temps (els xavals no són els únics que el pateixen); urgeix assumir i afrontar el problema i, finalment, per fer-ho és necessària la implicació de tota la societat (l’escola sola no el solucionarà). Com a punt de partida, no està malament. L’encesa discussió, doncs, no rau en el diagnòstic –compartit per docents i famílies–, sinó en com i qui posa el cascavell al gat. «Temíem que hi hagués conflicte, però sembla que els nens estiguessin esperant que algú regulés tot això», assenyalen des d’un insti que l’ha prohibit El curs ha començat amb un important nombre d’instituts que ha optat per prohibir-ne l’ús i una consellera reticent a fer-ho. «La prohibició dels mòbils per part del Departament no és la via; si fem això, ¿on queda el debat en els centres?», va defensar Anna Simó la setmana passada al Parlament, deixant la decisió en mans dels docents, en virtut de l’autonomia de centres. «El mòbil el tindran de tota manera, és imprescindible educar-los en el seu ús, és la nostra obligació com a escola pública», defensen des d’un altre centre De moment, i davant la controvèrsia, divendres passat, al correu setmanal que la conselleria envia als centres va adjuntar informació sobre com es regula l’ús dels mòbils en els centres educatius en la qual s’adverteix que «prohibir indiscriminadament l’ús de mòbils podria constituir una restricció del dret dels menors a ser considerats ciutadans» i recorda el seu «gran potencial». Beneficiar tot l’alumnat Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, assenyala que la federació de famílies «és partidària de regular l’ús dels mòbils en els centres; que no vol dir prohibir». «Entenem que aquesta regulació hauria de fer-se sobre tot el sistema educatiu públic català a través del Departament, i no delegar la decisió en els centres», prossegueix la portaveu de les famílies, qui afegeix que «l’autonomia de centre no pot servir per eludir la responsabilitat de Govern sobre alguna cosa que afecta el conjunt de l’alumnat». «Si entenem que l’ús descontrolat dels mòbils té efectes perjudicials per als adolescents, hem d’assumir que de la regulació que se’n faci se n’han de beneficiar tots», conclou. L’autonomia de centre no pot servir per eludir la responsabilitat del Govern sobre un tema que afecta el conjunt de l’alumnat Lidón Gasull, portaveu de les famílies Els centres, a la teulada dels quals Simó ha llançat la pilota, tenen punts de vista diferents sobre què fer (malgrat, és important insistir-hi, coincidir en el diagnòstic). «Ens feia por que hi hagués conflictes, però, al contrari; ens fa la sensació que els nens estaven esperant que algú regulés tot això. Nens jugant a videojocs a l’hora del pati no tenia cap sentit», resumeix Marc Hortal, director de l’institut Picasso de Barcelona, un dels centres que aquest curs ha estrenat prohibició després d’aprovar-ho en consell escolar i que, en paral·lel, ha reforçat l’educació de l’ús responsable del mòbil en tutoria i tenen previst fer activitats amb les famílies en el mateix sentit. Laura Roig, directora del Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat i Maribel Tarrés, directora del Freixes de Terrassa, en canvi, continuen convençudes que «si l’alumnat té mòbil, han d’aprendre a utilitzar-lo també a l’escola». «Les prohibicions no ajuden a educar» «Les prohibicions no ajuden a educar», coincideixen totes dues, que han arribat al consens que l’important és «fer una gran pedagogia i ensenyar-los a posar límits». «El que cal fer és regular, com amb els patinets o els xiclets», sentencia Tarrés. Cada centre coneix la realitat del seu alumnat, en el nostre cas el mòbil moltes vegades és l’únic dispositiu del qual disposen per treballar Antonio Clavijo, institut Joanot Martorell d’Esplugues A ulls d’Antonio Clavijo, professor de Ciències Socials i coordinador del programa Mòbils.Edu del Joanot Martorell, és positiu que el Departament no hagi prohibit els mòbils i cedeixi la decisió a les direccions. «Cada centre coneix la realitat del seu alumnat», resumeix el docent, qui considera que la seva funció com a escola pública –en el seu cas, de màxima complexitat– és educar l’alumnat en el seu ús responsable i els seus riscos; i qui veu imprescindible la cooperació amb les famílies. «Els alumnes d’aquí se’n van a tres quarts de tres, ¿i després què?», remarca. «El context de vegades condiciona i de vegades determina. A nosaltres ens determina. Encara no ens han arribat els portàtils per primer i segon d’ESO i per a moltes criatures el mòbil és l’únic dispositiu de què disposen per treballar», conclou Clavijo. L’addicció de l’alumnat a les pantalles és molt bèstia, cal parar-la; mai havia sigut tan inflexible, però ara ho veig així Sandra Vallès Castro, professora de Matemàtiques Quant al seu ús al pati, en el Joanot Martorell van començar a no deixar-lo utilitzar a primer d’ESO, i aquest any són ja primer i segon. «Això cal parar-ho» Malgrat que fins fa poc pensava que prohibir no era el camí, la professora de Matemàtiques Sandra Vallès Castro es mostra contundent. «Acaba de començar el curs i ja estic desesperada. Sempre havia pensat que ja que els nois tenen mòbil cal aprofitar-ho; però no hi ha terme mitjà. Els alumnes tenen una addicció molt bèstia», se sincera la docent, qui persevera en el fet que «ara mateix això cal parar-ho». «Mai havia sigut tan inflexible, però ara ho veig així», conclou.

El més llegit