L’ONU acusa Interior de discriminar un mosso per la seva discapacitat

Fa anys que lluita perquè la Conselleria d’Interior li concedeixi el pas a la segona activitat en una feina no policial. El 2004, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va declarar-li la incapacitat permanent total per treballar com a agent dels Mossos d’Esquadra per una malaltia psíquica. Com a conseqüència d’aquesta decisió, va perdre la seva plaça al cos. En aquell moment, no hi havia una regulació que li permetés ser un tècnic de suport no policial, amb tasques administratives, en un lloc adaptat a les seves necessitats, però el 2008 la situació legal va canviar amb una nova normativa. L’expolicia va sol·licitar la seva reincorporació a tasques no policials i la conselleria l’hi va denegar Va demanar llavors la seva reincorporació però la Generalitat la va rebutjar. Ara, el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU sosté en un dictamen, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que a aquest expolicia se l’ha discriminat per la seva discapacitat. Amb aquest argument, l’exagent ha tornat a portar el seu cas davant la justícia i reclama de nou que es concedeixi la segona activitat. La Fiscalia de Barcelona recolza que es tramiti la demanda. L’ONU recomana a la Generalitat que adopti les «mesures apropiades per entaular un diàleg» amb l’expolicia M. R. V. té 62 anys i va exercir com a mosso fins que li van diagnosticar un trastorn. Aquesta malaltia va provocar que l’INSS li donés la incapacitat. No va poder fer res per continuar com a funcionari al cos. Al cap d’uns anys, la Conselleria d’Interior el va informar de l’entrada en vigor del decret que regula la situació de segona activitat en la policia de la Generalitat. Va pensar llavors que se li obria la porta per demanar aquesta categoria i així poder fer una feina de suport tècnic i de caràcter administratiu. Per això, el 2009 va sol·licitar tornar a treballar. L’Estat «té l’obligació d’adoptar mesures per evitar que es produeixin vulneracions similars en el futur» No obstant, la Unitat de Vigilància de Salut va emetre un informe en el qual no considerava «aconsellable» per al mosso l’exercici de tasques de suport en l’àmbit de la Direcció General de la Policia de la Generalitat per la «possibilitat d’agreujament del seu estat», al coincidir al centre de treball amb personal policial. Arran d’aquest dictamen, Interior va desestimar la petició. M. R. V. va recórrer a la justícia i va insistir que hi havia places fora de la Direcció General de la Policía que ell podria ocupar. Els seus intents davant els jutges van caure en sac foradat. Al final, es va dirigir al comitè de l’ONU, que li ha donat la raó i ha dictaminat que l’Estat «ha incomplert les seves obligacions», alhora que recomana a l’Administració, en aquest cas la catalana, que adopti les «mesures apropiades per entaular un diàleg» amb l’expolicia «a fi d’avaluar les capacitats que podria tenir en una segona activitat o altres activitats complementàries», incloent-hi «els eventuals ajustos raonables que puguin requerir-se». Evitar situacions similars La resolució va més enllà: l’Estat, incideix, «té l’obligació d’adoptar mesures per evitar que es produeixin vulneracions similars en el futur». El comitè de l’ONU aconsella que s’adapti el decret que regula la segona activitat al cos tant a les recomanacions del seu dictamen com als principis de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat perquè els funcionaris que la sol·licitin siguin «avaluats dins d’un procés de diàleg». L’ONU afirma que s’ha incomplert la convenció. En concret, estima que s’ha vulnerat l’article 27, que exigeix a l’Estat reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a «conservar la seva ocupació, en igualtat de condicions amb els altres», a adoptar mesures, «fins i tot legislatives», per prohibir la discriminació en la continuïtat de la feina i a «vetllar» per la realització d’ajustos «raonables» en favor de les persones que adquireixin la discapacitat durant la seva tasca professional. «El comitè considera que, en aquest cas, la discriminació en relació amb la continuïtat en l’ocupació deriva de la desestimació de la seva sol·licitud de passar a la segona activitat sense seriosament avaluar l’aplicació d’ajustos raonables» a través «d’un procés de diàleg», relata el dictamen. Les qualificacions de la discapacitat fetes per l’INSS al mosso i l’informe mèdic realitzat després de sol·licitar-ne la reincorporació «no s’enfoquen» en el potencial que hauria pogut tenir l’expolicia en el desenvolupament de la segona activitat o altres tasques complementàries, i que havien de determinar «amb més precisió els ajustos raonables a prendre en el seu cas», recalca l’ONU. El dictamen també apunta que l’informe de la Unitat de Vigilància de Salut va utilitzar «criteris subjectius» a l’afirmar que no considerava «aconsellable» l’exercici de tasques de suport, per la possibilitat d’agreujament del seu estat de salut.

L’ONU acusa Interior de discriminar un mosso per la seva discapacitat

El Govern discrimina els mossos que tenen una discapacitat greu

El Suprem decreta per primera vegada que les sentències siguin comprensibles per a persones amb discapacitat

El més llegit