La falta de sancions deixa en uns llimbs jurídics les ZBE de municipis díscols com Badalona

Deixant de banda que hi hagi més una pugna política que tècnica, social o ambiental, i esquivant la necessitat del PP de brandir múscul a les escasses grans places que governa a Catalunya, l’assumpte de Badalona i la nonada zona de baixes emissions (ZBE) conté una important càrrega administrativa i legal a tenir en compte. L’alcalde Xavier García Albiol ha anunciat la seva voluntat d’ajornar tres anys l’entrada en vigor de les sancions lligades a les restriccions del paraigua ambiental. La idea era començar el juliol del 2024, cosa que ja era un incompliment de la llei. Ara, simplement, se n’aniria més enllà. Bastant més enllà. Sota el pretext que els ciutadans amb menys recursos no poden renovar el cotxe com qui canvia de mitjons. Són de l’olla l’ajuntament, la Generalitat, el Govern, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Unió Europea (UE) que és qui aporta part dels diners, per desplegar mesures que incentivin la mobilitat sostenible i també és qui marca els límits de contaminació que no poden ser depassats. També forma part d’aquest peculiar tauler de Risk l’ONU, que a través dels seus 17 objectius de desenvolupament sostenible intenta marcar l’Agenda 2030, o el que és el mateix, la supervivència del planeta. ¿Però què diuen els estaments i normatives prèvies que han establert les bases del que Albiol pretén ara modelar? El resum bàsic seria que la llei espanyola no ha inclòs un règim sancionador, per la qual cosa els municipis incomplidors es troben en uns llimbs jurídics. No obstant, la UE sí que podria retirar els fons destinats a aplicar aquestes polítiques, com s’ha encarregat de recordar aquesta setmana el Govern espanyol. A continuació, explorem el laberint jurídic i polític d’aquesta polèmica. Cop de volant a l’ajuntament Badalona va aprovar l’ordenança que regula la zona de baixes emissions en un ple celebrat el gener passat, encara amb el socialista Rubén Guijarro a l’alcaldia. Al maig, Albiol va guanyar les eleccions municipals amb majoria absoluta, cosa que li dona carta blanca per gestionar la ciutat sense dependre de l’oposició. En aquest ple de principis d’any es va abstenir, detall que aporta certa lògica al que ha passat aquests dies: d’una banda, combregava amb la necessitat de la mesura, però de l’altra, alguna cosa hi havia allà que li grinyolava. Aquell acord estipulava que el règim sancionador començaria l’1 de juliol del 2024, cosa que ja per si mateix incompleix la llei estatal de canvi climàtic, com veurem més endavant. El dia D de les multes és el que el líder del PP vol modificar amb una moratòria de tres anys fins a l’estiu del 2027. La decisió del ple, al tractar-se d’una ordenança, és vinculant. Però n’hi haurà prou que el grup municipal popular, format per 18 dels 27 regidors del consistori, voti a favor de canviar la normativa en una nova sessió plenària. Aquesta i les que vulguin modificar, dins del marc legal. Això últim, el fet de gestionar una Administració amb la cotilla de normatives superiors, és el que sembla estar en joc en aquest embolic de la zona de baixes emissions de Badalona. En qualsevol cas, faci el que faci, perquè encara no ha mogut fitxa, Albiol podria mantenir el 2024 i, com va fer Barcelona en el seu moment, establir les exempcions que consideri oportunes per no danyar les persones que considera perjudicades per ZBE. Per renda familiar, per als autònoms, per a les persones grans o amb diversitat funcional... També podria estalviar-se la bronca i, com ha fet Màlaga, mirar de dialogar amb el Ministeri de Transports per aconseguir noves moratòries. Albiol, a través del seu perfil a Twitter, ha insistit aquest divendres en què la seva voluntat «és asseure’s amb el ministeri i acordar la implantació de totes les mesures necessàries per lluitar en favor del medi ambient». Però en el mateix missatge ha apuntat: «Celebro que la vicepresidenta del Govern d’Espanya, Teresa Ribera, hagi passat d’amenaçar de retirar els fons europeus a Badalona i portar-nos al jutjat a reconèixer que la llei no ens pot obligar a sancionar». La llei de canvi climàtic: sense sancions i amb centenars d’urbs sense ZBE operativa. El pols d’Albiol té a l’altre costat del ring el Govern de Pedro Sánchez, impulsor de la llei de canvi climàtic, aprovada pel Congrés dels Diputats el maig del 2021 amb l’abstenció del PP, i que obligava els municipis de més de 50.000 habitants a desplegar una ZBE abans de l’1 de gener del 2023 (també als de més de 20.000 que depassin els límits de pol·lució marcats per la UE). Només van complir poc més d’una desena d’una llista de gairebé 150 ciutats, entre aquestes, Badalona. La normativa, no obstant, requeria un decret que posés negre sobre blanc com han de ser aquests paraigües ambientals. Es va publicar en el BOE el 28 de desembre del 2022, a un sospir del dia assenyalat. I és clar, tot per fer. I a cap de cinc mesos, unes eleccions municipals. Aquesta llei estatal, no obstant, i malgrat que no proposa sinó que obliga les grans ciutats a blindar-se contra la contaminació, no inclou per ara un marc sancionador per als municipis que no obeeixin. Si així fos, i ja que a finals de setembre del 2023 només 17 de les 149 localitats requerides tenen la ZBE 100% operativa, la sanció seria una autèntica massacre. El que no esperava el Govern era una actitud tan obertament díscola com la d’Albiol. Per això la baralla té una certa aroma política i ideològica. De fet, la ZBE, tal com estableix el decret llei de finals del 2022, és el requeriment mínim en el camí cap a un aire més respirable. Es demana a les ciutats «mesures de mitigació que redueixin les emissions derivades de la mobilitat, incloent-hi, almenys, entre d’altres, l’establiment de zones de baixes emissions». Tot, diu el mateix document, amb l’objectiu de «reduir l’ús del vehicle privat un 35% en entorns urbans» abans del 2030, i que els desplaçaments amb cotxe entre municipis caiguin també un 1,5% anual. Els fons europeus, en l’aire. El Ministeri de Transports ha concedit prop de 1.500 milions d’euros dels fons europeus Next Generation a uns 200 municipis de tot l’Estat perquè apliquin polítiques de mobilitat sostenible. Renovació d’autobusos, sistemes de ‘sharing’, carrils bici i zones de baixes emissions. La llista de projectes és llarga, i els diners anaven condicionats a un projecte concret que cada consistori va presentar per accedir als diners. En el cas de Badalona, va ser Albiol –en la seva etapa d’alcalde des del maig del 2020 fins al novembre del 2021– qui va sol·licitar l’import europeu perquè Badalona respirés millor. En un ple de novembre del 2022, en l’aprovació inicial de l’ordenança de la ZBE que en aquest cas sí que va votar a favor, es va queixar amargament que el Govern de Guijarro no complís terminis, cosa que podia comportar una sanció econòmica: «La ciutat està en mans d’uns autèntics incompetents que no només han sigut incapaços d’aconseguir noves inversions, sinó que ni tan sols són capaços de gestionar les que ja deixem treballades i aprovades». Ara és la seva decisió d’ajornar la ZBE la que posa en perill tots els diners: 2,5 milions d’euros. Així l’hi va recordar dimarts la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que va amenaçar l’alcalde de Badalona amb un contenciós administratiu que podria derivar en una devolució de la subvenció, a més del que estipuli un jutge davant l’incompliment de la llei de canvi climàtic, cosa que, no obstant, podria encetar un meló davant altres municipis que tampoc compleixen (però sense tant soroll i amb més predisposició). No obstant, escàs recorregut podria tenir el plet si la mateixa llei no contempla cap càstig. Perquè quedi clar, el ministeri, segons va avançar dimecres El País, ha enviat una carta a les ciutats agraciades amb fons Next Generation recordant-los l’obligació de portar a terme els projectes que van presentar per accedir a l’esmentada subvenció. Europa, per ara, no s’ha posicionat. Pacte català per reduir un 15% les emissions. L’alcalde Albiol passarà també per sobre de les votacions de l’AMB, de la qual forma part Badalona, favorables a les zones de baixes emissions, i de l’establert pel Govern el març del 2022 en el marc de la cimera catalana per la qualitat de l’aire, en què es va acordar que, abans del 2025, tots els municipis de més de 20.000 habitants hauran de tenir les ZBE a ple rendiment. En el cas de la Generalitat, no obstant, de moment no hi ha marc normatiu que permeti perseguir els incomplidors. Allò va ser un mer acord polític. Un brindis compartit, però no vinculant. En aquesta cita, celebrada el 18 de març del 2022, amb la Badalona de Guijarro com un dels signants del document final, es va plantejar l’objectiu de reduir un mínim del 15% les emissions contaminants per al 2025, dos anys abans que Badalona, o això és el que planteja Albiol, comenci a multar els cotxes més bruts. L’acord establia subvencions per valor de sis milions d’euros als municipis que comencessin a impulsar la mobilitat sostenible. El Departament d’Acció Climàtica, no obstant, assenyala a EL PERIÓDICO que Badalona no ha sol·licitat ni un cèntim d’aquesta partida. Així les coses, el problema d’Albiol és amb Espanya, no amb Catalunya.

La falta de sancions deixa en uns llimbs jurídics les ZBE de municipis díscols com Badalona

Albiol calma les aigües de la ‘frenada’ a la ZBE demanant per carta una reunió a la ministra Ribera

El Govern es planteja portar als tribunals la moratòria d’Albiol per retardar l’entrada en vigor de la ZBE

El RACC, sobre la zona de baixes emissions de Barcelona: «Necessita millorar, tant la gestió com la seva comprensió»

El més llegit