Les alertes de contaminació per ozó obliguen el Govern a redactar un nou pla contra les emissions

Aquest any s’ha superat el llindar de contaminació per ozó troposfèric 17 vegades a Catalunya. Són unes dades una mica millors que les registrades en anys anteriors, però, tot i així, evidencien que encara queda molta feina per fer a l’hora de reduir el nombre de components nocius a l’aire. ¿Què és exactament l’ozó troposfèric i per què preocupa? Es tracta d’un contaminant secundari que perjudica la vegetació i també la salut humana. En el cas de les plantes i els arbres, la presència d’aquest ozó redueix la seva capacitat de respirar. Això pot complicar l’èxit de les collites. A les persones, els pot causar irritació al coll i els ulls, o provocar dificultats respiratòries. L’ozó troposfèric depèn de factors naturals i de causes humanes ¿De què depèn que hi hagi més o menys quantitat d’ozó troposfèric? Aquest element, que es pot detectar entre la superfície terrestre i els 10 metres d’altura, es genera, en part, de forma natural. De fet, perquè aparegui, han de confluir quatre variables: la radiació solar, les altes temperatures, l’òxid de nitrogen i els compostos orgànics volàtils. «Les dues primeres causes no les podem controlar, les altres sí que estan originades per l’acció humana», exposa Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, en conversa amb aquest diari. Normalment, els nivells més elevats d’aquest contaminant es registren a l’estiu, quan les temperatures pugen amb facilitat. Ara just ha acabat l’actual campanya d’alertes emeses pel Departament d’Acció Climàtica (del 15 de maig al 15 de setembre). «Serem més estrictes amb els plans de vigilància i augmentarem els contaminants que controlem amb més inspeccions a indústries» Mireia Boya, directora Qualitat Ambiental En aquests quatre mesos, s’han llançat 14 advertències perquè se’n superaven els nivells permesos, tot i que en total, des d’inicis del 2023, han sigut 17 avisos. D’aquests, una tercera part es concentren a la plana de Vic, tres a l’àrea de Barcelona, i tres al Camp de Tarragona. Altres partícules Els moments d’alta concentració d’ozó solen coincidir amb els pics de calor, però la Generalitat treballa conjuntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) per establir-ne les raons concretes, ja que no sempre és senzill establir una relació causa-efecte. «En el cas de Tarragona és possible que les emissions del port i la indústria petroquímica ajudin a incrementar els nivells d’aquest contaminant», precisa Boya. Si durant una hora, les estacions de control ambiental troben una quantitat d’ozó troposfèric que supera el «límit d’informació», s’envia un avís a la població. «No obliguem ningú a confinar-se, simplement donem certes recomanacions com, per exemple, que no es faci esport a l’aire lliure», explica Boya. La directora de Qualitat Ambiental compara les dades de Catalunya amb les de la resta d’Espanya: «A tot l’Estat hi ha hagut un 25% més d’avisos per ozó troposfèric. En canvi, a Catalunya descendim. És cert que les onades de calor són un factor determinant, però els compostos volàtils i els òxids de nitrogen els estem vigilant amb èxit». Als avisos per ozó troposfèric cal sumar-hi els d’intrusió de pols en suspensió i partícules PM10 A aquests 17 avisos per ozó, caldria afegir-hi les advertències per intrusió de pols en suspensió procedent de l’Àfrica per partícules PM10. Si els sumem tots, al llarg de l’any s’han emès ja 20 alertes només a Catalunya. Obligació judicial La plataforma Ecologistes en Acció va presentar al seu dia una denúncia contra la Generalitat perquè no reduïa la contaminació per ozó troposfèric. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), de principis d’any, va ser clara: el Govern havia d’elaborar un pla específic a fi de disminuir aquest component perjudicial. De moment encara no està a punt, però Boya assegura que l’estan acabant i que s’aprovarà ben aviat. ¿Quins canvis inclourà aquest pla? Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, s’hi detallaran mesures que afectaran tres àmbits: el transport, la indústria i la producció d’energia. Sobre la mobilitat, part del que contindrà el nou document ja està en vigor, com, per exemple, mètodes de promoció del transport públic, com l’impuls de la T-mobilitat. També s’oferirà suport als municipis de més de 50.000 habitants que hauran de desenvolupar zones de baixes emissions. «Ben aviat hi haurà novetats sobre l’impost als creuers» Mireia Boya, directora de Qualitat Ambiental Una altra assignatura pendent és l’impost sobre la mobilitat portuària. «És important actuar sobre els focus que produeixen les emissions, com els cotxes i els ports». El Govern va assegurar que presentaria aquest impost al juliol, però encara no s’ha fet. Boya confirma que hi haurà novetats «ben aviat». Una altra novetat passa per ser més restrictius amb els compostos orgànics volàtils: «Serem més estrictes amb els plans de vigilància, amb més inspeccions a empreses i indústries». A més, es mesuraran els nivells d’ozó a Tarragona durant tot l’any, no només durant la campanya d’alertes que va de maig a setembre.

Les alertes de contaminació per ozó obliguen el Govern a redactar un nou pla contra les emissions

Catalunya ja suma 17 avisos per aquest contaminant des d’inicis d’any

L’Executiu serà més exigent amb la indústria i el transport

La contaminació dona tres mesos de respir a l’Eixample de Barcelona

El RACC recorda a Albiol que es juga els fons europeus si frena la zona de baixes emissions

El més llegit