Els llimbs legals de les ‘apps’ que despullen amb IA sotgen nenes i dones: claus del cas de Badajoz

Ja no és una cosa (horrible) que li pot passar i passa només a celebritats o ‘influencers’ com Rosalía [«és un tipus de violència i fa fàstic», va dir quan li va passar] o Laura Escanes [«el cos d’una dona no s’utilitza», va respondre dolguda quan li va tocar a ella]. La denúncia de desenes de nenes a Almendralejo (Badajoz) que els seus falsos nus creats per intel·ligència artificial(IA) circulaven des de feia mesos pel poble ha tornat a posar sobre la taula l’especial vulnerabilitat de les noies a internet, la urgència d’un pla de xoc per donar a l’educació sexual a l’escola la importància que mereix i –potser el que aparentment seria més fàcil de resoldre– els llimbs legals en els quals es troben aquest tipus d’aplicacions. Quant a què li pot passar als xavals que suposadament han creat i difós els nus falsos de les seves companyes, la lletrada Júlia Humet, de Nèmesi Advocades i Assessores, recorda que quan els autors són menors, les penes són molt flexibles. «El més habitual és una llibertat vigilada que inclou l’obligació de rebre seguiment i reeducar-se». ¿Són legals les ‘apps’ que despullen amb IA? Les lletrades Júlia Bisquert i Natalia Montesinos, del despatx Carla Vall Advocades, assenyalen que ara mateix existeix un buit legal, «perquè aquestes aplicacions són tan noves que no hi ha hagut temps de regular-les». «En qualsevol cas, els objectius pels quals s’estan utilitzant sí que són perseguibles», apunten les juristes. La seva col·lega Júlia Humet afegeix la dificultat que suposa que les lleis estiguin a anys llum de la realitat actual. «El codi penal diu que és delicte difondre imatges pornogràfiques de menors; tot i que la imatge no sigui real, així que no hi ha dubte; però, en canvi, la pornografia adulta no està prohibida: quant a les víctimes grans hi ha uns llimbs. Tot i que les imatges siguin falses, hauria de ser un delicte, ja que igualment s’està vulnerant la teva intimitat, però és una cosa nova que el codi penal no tenia previst», reflexiona. ¿És legal difondre fotos falses de dones despullades? «És complicat i discutible, però aquestes conductes podrien intentar encaixar-se en un delicte de revelació de secrets de l’article 197 del Codi Penal, o de pornografia de l’article 189 del Codi Penal en el cas de menors», responen les lletrades del despatx Carla Vall Advocades. ¿Què els pot passar als nois que ho han fet? En el cas que els autors fossin majors d’edat, «si s’aconseguís una condemna per revelació de secrets, les penes oscil·larien d’1 a 4 anys de presó, i una multa de 12 a 24 mesos. Per pornografia, la pena de presó és d’1 a 5 anys», responen Bisquert i Montesinos. Als autors menors d’edat, en canvi, afegeixen, se’ls aplica la llei orgànica 5/2000, i en comptes de presó, se’ls aplicarien les mesures de l’article 7, que estan bàsicament orientades a la reeducació. Humet matisa que els menors a partir de 16 anys es poden jutjar, «tot i que les penes no són les mateixes». «Si els autors són menors, els pares, que són els tutors legals, podrien haver de pagar una indemnització. Si tenen entre 16 i 17 anys –o sigui, poden anar a judici– no s’enfronten «a unes penes concretes», remarca Humet, que afegeix que hi ha un equip tècnic que estudia la família i el cas. «Existeix la possibilitat que durant el procés se’n penedeixin, demanin perdó i no s’arribi al judici», conclou la sòcia de Nèmesi Advocades i Assessores, que recorda que, en el cas que els autors fossin grans i les víctimes menors, la pena podria elevar-se a nou anys de presó. ¿Què es pot fer davant un cas d’aquest tipus? «Denunciar-ho per la via penal, d’una banda, i, de l’altra, posar-ho en coneixement de l’institut, en el cas de les menors, per si existeix un protocol intern d’actuació», responen Montesinos i Bisquert. «És un exemple més de la falta que fa l’educació sexual a les aules, de l’important que és la prevenció», afegeix convençuda Humet. La importància de l’educació afectivosexual a l’escola La psicopedagoga Mirta Lojo assenyala que el que realment preocupa és «l’actitud dels nois». «La violència digital contra aquestes noies posa de manifest un contínuum social que comença amb un acudit masclista, passa per una publicitat que utilitza el cos de les dones i per una pornografia que normalitza la violència contra les dones», apunta l’experta, que afegeix que, tot i que les causes del cas d’Extremadura són multidimensionals, «existeixen qüestions de base que convé no retardar». «L’educació afectiva social als centres educatius ha de començar en l’educació infantil, continuar en la primària i seguir en la secundària. També és necessari interrogar-se sobre qui i per què s’obstaculitza aquesta implementació o, en el millor dels casos, no té la consideració de prioritària», afegeix, recordant que «la feina específica des dels centres escolars no és fàcil ni ràpida i hi ha moltes resistències tant per part dels alumnes a partir aproximadament dels 12 o 13 anys com també dels professors, que veuen amenaçats els seus privilegis».

Els llimbs legals de les ‘apps’ que despullen amb IA sotgen nenes i dones: claus del cas de Badajoz

Desenes de menors denuncien que circulen nus falsos d’elles creats amb IA «És un joc horrorós»

«Qualsevol noia hi pot ser exposada»: els nus falsos creats per intel·ligència artificial es disparen

El més llegit