Daniel Gabaldón: «A la secundària li convé la jornada partida, però, si ha de ser intensiva, que sigui vespertina»

Marta Ferrero, vicedegana d’investigació i transferència a la Facultat de Formació de Professorat i Educació de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i Daniel Gabaldón, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de València, expert en l’estudi dels horaris a les escoles, són taxatius: «Els estudis noapunten en cap cas que la jornada contínua sigui més beneficiosa per als alumnes; i fa dècades que s’està expandint a les escoles públiques de primària de tot Espanya [excepte al País Basc i Catalunya, úniques dues comunitats en què la jornada dels nens i nenes fins als 12 anys continua sent partida de manera universal]. «Els estudis no apunten en cap cas que la jornada contínua sigui més beneficiosa per als alumnes» Així ho han expressat en la sessió de treball ‘Jornada escolar contínua o partida, ¿què hi diuen els estudis?’ organitzada aquest dimarts pel Science Media Centre Espanya; en una trobada centrada sobretot en primària, però en la qual també s’ha parlat de l’ESO, etapa educativa en què sí que és generalitzada la jornada contínua a l’escola pública també a Catalunya, malgrat que l’ordre de calendari digui el contrari. Gabaldón ho té clar: «A la secundària li convé també la partida, però, si ha de ser intensiva, que sigui vespertina», conclou provocador el sociòleg, argumentant que així els adolescents poden descansar al matí i a les tardes «veuen menys els seus pares, que a aquesta edat, els sembla formidable», diu fent broma. Bromes a part, els pediatres especialistes en el son insisteixen que el rellotge biològic durant l’adolescència es va retardant; aproximadament dues hores en les nenes i tres hores en els nens, així que és antinatural fer-los entrar a l’institut a les vuit del matí. Ferrero no s’expressa de manera tan contundent, però sí que es mostra «completament convençuda que val la pena repensar els horaris de la secundària». «Tenim unes xifres molt preocupants d’abandonament escolar primerenc i, tot i que no es pot relacionar directament una qüestió amb l’altra; a les vuit del matí tens l’alumnat adormit, i això segur que no ajuda a descobrir el que t’agrada», relata, i afegeix que hi ha molta investigació que ens està dient que no és òptim que els alumnes de secundària comencin tan d’hora. Investigacions, recorda Gabaldón, que estan en mans de les conselleries d’Educació: «Les dades, les tenen». «Hi ha molta investigació que apunta que no és òptim que els alumnes de secundària comencin tan d’hora» Impacte en la bretxa de gènere Impacte en la bretxa de gènereTornant a l’educació primària, la investigadora de la UAM assenyala que hi ha estudis que demostren que en aquells centres que tenen jornada contínua les dones agafen més reduccions de jornada per poder arribar a recollir els seus fills a l’escola al migdia. Sí que hi ha països on els nens tornen a casa a les dues, ¡però ja dinats; no és el mateix! «I hi ha algun estudi que sí que apunta que la jornada continua impacta negativament en el rendiment acadèmic, però és difícil separar l’efecte classe social; ja que els primers centres que s’han acollit a la jornada contínua són els que tenen un perfil d’alumnes de classes socials més baixes», assegura Ferrero, que posa sobre la taula també la bretxa que aquella jornada obre entre l’educació pública i la privada-concertada, que majoritàriament continua fent jornada partida. Segons prossegueix la investigadora, a més, «la jornada partida sembla que s’adapti millor a les corbes atencionals». En aquesta mateixa línia, Gabaldón assenyala que «la primera hora de la tarda és millor que l’última del matí; hem canviat una hora mediocre, per una hora fatalment dolenta». La primera hora de la tarda és millor que l’última del matí; hem canviat una hora mediocre, per una hora fatalment dolenta Més enllà del rendiment acadèmic, Ferrero posa una altra qüestió sobre la taula: hi ha diversos estudis que demostren que passar més temps a l’escola preveu de moltes qüestions no desitjables sobretot en nens i nenes d’entorns més vulnerables. Comparacions amb trampa Quant a l’argument que la jornada intensiva «ens acosta a Europa», els dos investigadors ho neguen rotundament: «¡A Europa no s’està fent així!», remarca. «Espanya és una anomalia, és un dels països amb més hores diàries de classe. Són més hores, i a més concentrades totes en una franja horària, fet que provoca unes jornades maratonianes», conclou Ferrero. «Sí que hi ha països on tornen a casa a les dues, ¡però dinats; no és el mateix!», conclou Gabaldón.

Daniel Gabaldón: «A la secundària li convé la jornada partida, però, si ha de ser intensiva, que sigui vespertina»

La reforma horària s’encalla a l’institut: Educació permet que el 88% de centres no facin classe a la tarda

Anna Simó: «Vull fer una anàlisi de l’impacte social i pedagògic de la jornada intensiva»

El més llegit