«¿Uniforme escolar? M’ha solucionat un problema a casa»

Uniforme escolar, ¿sí o no? Aquest és un debat que periòdicament com el Guadiana ressorgeix en la comunitat educativa. En aquest inici de curs 23-24, l’assumpte torna a ser tema de conversa arran del que passa a França, que s’està plantejant introduir l’ús de la uniformitat a les escoles per evitar polèmiques com la que viuen amb la decisió de prohibir la túnica islàmica femenina a les aules. Aquí, els contraris a l’ús d’uniforme esgrimeixen que és propi de temps passats i que la uniformitat no només no elimina desigualtats, sinó que perjudica la diversitat i l’acceptació d’aquesta, a més d’entorpir la recerca de la mateixa identitat de cada alumne. La mateixa consellera d’Educació, Anna Simó, va deixar clar el primer dia de curs que el Departament «no obrirà el debat de l’uniforme escolar obligatori». Ho va deixar a criteri de les escoles, en virtut de l’autonomia de cada centre. A Catalunya, l’uniforme escolar obligatori és terreny d’escoles concertades i privades. ¿Com ho viuen les famílies per a qui aquesta uniformitat és part de les seves vides i les dels seus fills? Des de la seva experiència del dia a dia, mares i pares els fills dels quals porten uniforme coincideixen majoritàriament en una cosa: és pràctic, evita discussions a casa i comparacions a l’aula. De «contrària» a «veure els avantatges» «Jo al principi era reticent, contrària de fet, però en res em vaig adonar dels avantatges», explica la Marta. «És molt còmode i pràctic. No ha de pensar què posar-se». Al seu costat, la Montse assenteix i apunta: «en segons quines edats, és la millor opció». Es refereix a les dels seus fills, que cursen 3r d’ESO i estan en plena adolescència. «Portar uniforme escolar és el millor invent: evita pensar què posar-te al matí quan el temps és or i evita enveges entre els estudiants. Tots els alumnes iguals sense distinció», apunta per la seva part la Laura. «Un canvi radical» Menys temps en una escola amb uniforme obligatori porta la Betty i el canvi li ha «solucionat un problema a casa». «Hem estat 10 anys en una escola sense uniforme. Ara he descobert que pràctic resulta. Per a mi ha significat un canvi radical: ja no hi ha baralles per la roba que es posen al matí (sobretot les nenes), ni guerres per les marques, ni comparacions, ni roba inadequada», enumera abans d’exposar un altre avantatge visible als armaris de casa: adeu a l’acumulació de roba que passa de moda, queda petita o deixa d’agradar a les criatures. Més discrepàncies hi ha quant al cost. Aquí juga un paper fonamental la flexibilitat que puguin tenir les escoles quant a la roba: si ha de portar logos de l’escola, cosa que encareix el producte, o si l’abric o la motxilla també han de ser d’uniforme (aquí el cost es dispara). Però si l’escola és flexible, els preus són raonables i a la llarga l’uniforme surt barat perquè sol durar dos cursos. Hi ha molts centres que donen l’opció de comprar la roba sense logos de l’escola, amb la qual cosa les famílies poden adquirir faldilles, pantalons o polos bàsics que les grans superfícies tenen cada any a preus mòdics. A Carrefour, per exemple, uns pantalons d’uniforme blau marí o grisos surten per 11,99 euros; una faldilla, per 8,99; un polo de màniga curta, per 3,99 i un de màniga llarga, per 4,99, i un jersei, per 5,99. Amb un parell de pantalons o faldilles, quatre polos i dos jerseis es pot passar el curs: menys de 100 euros en roba. «I sempre trobes alguna ànima caritativa que et dona una bossa de roba molt útil a cost zero», apunta la Ceci.

«¿Uniforme escolar? M’ha solucionat un problema a casa»

Educació no obrirà el debat de l’uniforme escolar obligatori

La tornada al col·le: ¿uniforme sí o no?

El més llegit