L’horta de Barcelona salva la collita gràcies a pous i a l’aigua regenerada

Aquesta campanya de reg ha sigut inèdita en molts punts d’Espanya. A Catalunya, on la crisi hídrica ha tingut greus conseqüències, els agricultors s’han vist obligats a aconseguir difícils equilibris per tirar endavant les collites amb menys aigua del que era habitual. Ha passat al canal d’Urgell i al canal Segarra-Garrigues (la superfície de regadius més extensa de la comunitat autònoma), al Baix Ter, al delta de l’Ebre i també als voltants de Barcelona. En alguns punts del Vallès, els pagesos han fet servir pous que no s’han arribat a buidar del tot, gràcies a la sorprenent resiliència mostrada durant aquesta sequera pels aqüífers, que són la principal font de proveïment per a molts pobles. En aquest cas, una de les excepcions és la massa d’aigua subterrània Fluvià-Muga, que gairebé no s’ha recarregat, cosa que ha obligat a declarar l’emergència també en 22 municipis de l’Empordà. «¡Quina sort haver tingut aquesta aigua, tenint en compte la situació!» Xavi Oliva, agricultor Però més enllà dels pous, per als regants del Baix Llobregat, l’horta de Barcelona, la salvació ha sigut l’aigua regenerada. «¡Quina sort haver tingut aquesta aigua, tenint en compte la situació!», reconeix satisfet Xavi Oliva, un dels representants de la comunitat de regants. «Amb l’estat precari dels embassaments, ha sigut un èxit poder sembrar tot el que plantem habitualment a l’estiu», explica. Quan es va decretar la fase d’excepcionalitat en el sistema Ter-Llobregat, els agricultors van obrir la porta a replantejar-se què cultivar. Tot i això, els van assegurar que disposarien d’aigua regenerada, per tant, van mantenir les previsions. En el dia d’avui, cinc mesos després que comencessin les restriccions per sequera, els ha arribat l’aigua promesa i podran aconseguir allò de cada any: «La nostra producció, a l’estiu, no és gaire elevada, però aquestes són dates importants perquè és el moment de sembrar les llavors de les verdures que recollirem durant l’hivern, per exemple la carxofa». El programa de cada estiu s’ha pogut seguir al peu de la lletra. Marge de millora L’aigua regenerada que utilitzen al Parc Agrari del Baix Llobregat procedeix de la depuradora del Prat de Llobregat. Allà, l’aigua residual se saneja i se sotmet a tractaments extra per convertir-la en aigua regenerada, que es bomba fins a Sant Joan Despí per repartir-la entre els agricultors. Aquesta aigua, que també s’afegeix al cabal del riu Llobregat, en realitat també acaba sent per al consum humà, ja que la potabilitzadora la capta i la tracta perquè es pugui beure. Els agricultors consideren que la qualitat de l’aigua regenerada podria ser encara millor Els regants celebren l’èxit d’aquest antídot antisequera, però no volen ser conformistes i adverteixen que l’estat d’aquesta aigua encara té marge de millora. «La manera ideal seria utilitzar l’aigua del riu que es desembassa als pantans en lloc de l’aigua regenerada, perquè té un pH encara més idoni», admet Oliva. De tota manera, és realista: «Sabem que amb l’escassetat futura és molt probable que aquest recurs es converteixi en una cosa quotidiana i pot ser que permanent. Per aquesta raó reclamem que s’intentin aconseguir dades millors en la qualitat d’aquesta aigua». L’aigua regenerada com a recurs imprescindible en un futur de sequeres cròniques és una solució que ja està sobre la taula de l’Agència Catalana de l’Aigua. De fet, Aigües de Barcelona i diversos partits polítics han plantejat la necessitat d’aplicar un procés semblant al que està en marxa al Llobregat per al riu Besòs, que serviria per aprofitar encara més aigua del cabal del riu i potabilitzar-la. Així, ni les collites ni el proveïment urbà dependrien tant de les pluges.

L’horta de Barcelona salva la collita gràcies a pous i a l’aigua regenerada

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

Els 5 desafiaments de l’agricultura: com alimentar més gent de manera més sostenible

El més llegit