Les urbanitzacions, el taló d’Aquil·les dels incendis: «La gent ha de ser conscient d’on viu»

Aquest estiu, els incendis forestals declarats a Catalunya han provocat el confinament preventiu de cinc urbanitzacions, nuclis dispersos i vivendes aïllades, segons dades facilitades a aquest diari per Protecció Civil. Ha passat a Mont-roig del Camp (dues vegades), a Arbúcies, a Portbou i al Perelló. En aquests dos últims municipis es van arribar a evacuar alguns espais, sobretot masies aïllades o cases pròximes a l’incendi, per garantir la seguretat màxima durant l’emergència i es va habilitar un centre d’acollida per a la gent que no podia dormir a casa seva. En els últims mesos, Protecció Civil ha optat per ordres de confinament i no d’evacuació per evitar situacions de risc durant el trasllat Tot i això, actualment, la mesura preferida per les autoritats és el confinament. «Les evacuacions tenen riscos, perquè quan la gent se’n va de casa seva hi ha cert perill en el trasllat. Només les dictem si realment no hi ha cap altra alternativa. I el més important és que la gent no evacuï casa seva pel seu compte, sense ordre oficial», adverteix Imma Solé, subdirectora de coordinació i gestió d’emergències a Protecció Civil. El confinament, en canvi, dona marge als bombers per treballar: «La gent es queda a casa seva, amb les finestres i les portes tancades, protegits per les parets i els bombers s’encarreguen de frenar les flames perquè no arribin fins allà, sense estar pendents de trobar gent fugint». «El més important és que la gent no evacuï casa seva pel seu compte, sense ordre de les autoritats» Imma Solé, Protecció Civil A l’estiu del 2022, es van evacuar tres urbanitzacions en l’incendi de Pont de Vilomara, altres al foc de Castell-Platja d’Aro i una casa de colònies a Artesa de Segre, per un altre incendi forestal. A més, al poble d’Alòs de Balaguer, es va confinar la població. Aigua i foc Les dades d’aquest any i els de l’any anterior comparteixen un denominador comú, que per molt que es repeteixi, no deixa de preocupar bombers, agents rurals i personal d’emergències de la Generalitat. En tots els casos, les urbanitzacions són els punts més amenaçats per les flames. «Les zones d’interfase, les que es troben entre el medi natural i els territoris habitats, són les més vulnerables. S’ha d’anar molt amb compte perquè són llocs crítics», admet Solé. «És important que la gent que viu a les urbanitzacions sigui conscient d’on és» Imma Solé, Protecció Civil Els bombers gairebé sempre s’han de centrar en aquests nuclis de població apartats del centre del poble, per evitar que les flames arribin fins a les cases, com va passar a Pont de Vilomara un any enrere. A Protecció Civil, reconeixen que aquest tipus d’urbanisme no té cap sentit en l’actualitat: «L’actual normativa exigeix informes per la nostra part perquè donem l’opinió sobre si convé o no urbanitzar certes zones, que en el dia d’avui es troben sota amenaça d’incendi o inundació». Però en els anys 80 i 90, aquesta normativa no existia. Llavors, ¿què es pot fer per resoldre aquest problema persistent? «Prevenir, prevenir i prevenir», respon Solé. «És clau que les franges de delimitació estiguin fetes, si no el risc és encara més elevat. Els jardins i les parcel·les de cada propietari han d’estar cuidades. I són essencials els plans de prevenció, que indiquen què fer en cas d’emergència», explica. Quan aquestes mesures no s’apliquen, assegura, som davant d’un greu problema. «Per això és important que la gent que viu a les urbanitzacions sigui conscient d’on és», diu per acabar.

Les urbanitzacions, el taló d’Aquil·les dels incendis: «La gent ha de ser conscient d’on viu»

La meitat de municipis catalans amb bosc no disposen del pla de delimitació obligatori

«Vivim en un polvorí»: veïns de Cubelles preocupats per l’estat de la seva urbanització

El més llegit