Camps sense regar entre càmpings i apartaments: el «poc sacrifici» del turisme indigna l’agricultura

El pla de gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és clar: quan l’aigua escasseja, la primera prioritat és l’aigua de boca. El consum agrícola se situa en el segon lloc d’aquesta escala jeràrquica que determina quines necessitats han de passar per davant de les altres. Els usos turístics no apareixen fins a la cinquena posició de la llista. Els agricultors tenen la sensació que aquest pla no s’ha complert. Consideren que els han fet passar bou per bèstia grossa i els han colat un «gol injust». «La despesa turísticad’hotels i apartaments s’ha computat com si fos domèstica, així ens ho va explicar el conseller David Mascort», critica Francesc Camps, investigador especialista de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Alimentària). «Si hem pogut culminar una temporada turística exitosa, ha sigut pels sacrificis dels agricultors. No passa res, però diguem-ho i que se sàpiga» Francesc Camps Investigador de l’IRTA Agricultors consultats per EL PERIÓDICO no entenen que s’hagin batutrècords de turistes mentre ells movien cel i terra perquè els seus camps donessin una mica de profit, amb les dotacions d’aigua retallades a la meitat. «Si hem pogut culminar una temporada turística exitosa, ha sigut pels sacrificis dels agricultors. No passa res, però diguem-ho pel seu nom i que se sàpiga», afirma Camps. «Les piscines es van començar a restringir quan ja estaven plenes. I als municipis turístics no s’ha decretat l’emergència durant la temporada alta. A més, no van començar a multar fins fa molt poquet», afegeix. Aquest investigador no pretén perjudicar el sector turístic, només considera que l’esforç es podria haver repartit de forma una mica més equilibrada. No és l’únic que té aquesta sensació. «L’esforç entre sectors no s’ha repartit de forma equilibrada» Francesc Camps, IRTA Albert Grassot, productor de l’Estany de Pals, no pot esborrar de la retina el que, al seu entendre, són imatges incòmodes d’aquest estiu: «Tinc camps d’arròs secs, sense sembrar per la sequera, davant d’un càmping que no ha patit cap restricció». L’escena es repeteix als arrossars de les Basses d’en Coll, al Baix Empordà, envoltades per dos càmpings més, un a cada banda, o a prop de Torroella de Montgrí, al costat dels apartaments de luxe del camp de golf. Aquests són alguns exemples gràfics del perquè del seu descontentament. «Els turistes disfruten del paisatge que nosaltres cuidem, això cal tenir-ho en compte», diu Grassot. «Què ser de gran» Jaume Pedrós, responsable de regadius d’Unió de Pagesos, va en la mateixa direcció: «¿Veritat que a ningú se li va acudir dir-los als hotelers que només podien omplir un 85% de les habitacions per estalviar aigua?». Els agricultors són conscients que ells requereixen una quantitat d’aigua ingent, però remarquen que, mentre la campanya turística s’ha desenvolupat amb normalitat, ells patien les conseqüències d’unes mesures mai vistes fins ara. «L’aigua és un bé escàs, però nosaltres el transformem en aliments. La gent parla de la sequera però no la viu com nosaltres, perquè l’aigua continua brollant de l’aixeta,» opina Pedrós. Destaca que Françava prohibir comprar piscines inflables a les regions que tenien la sequera: «És un petit gest, però aquí no s’ha fet res simbòlic perquè tothom s’adoni que la falta d’aigua és real». «Aquí no s’ha fet res simbòlic perquè tothom s’adoni que la falta d’aigua és real» Jaume Pedrós Unió de Pagesos Camps ho resumeix tot en una frase i una pregunta: «Hem de decidir què volem ser de grans. ¿Vivim només del sector turístic o ho equilibrem tot?». Assenyala que des de l’IRTA estan treballant per collir utilitzant la mínima quantitat d’aigua possible. «Però això ha d’anar acompanyat d’una política agrària, que decideixi què produir, quan, com i per què. I de moment, no s’està fent». Durant tot l’estiu, l’excepcionalitat ha sigut l’estat del pla de sequera declarat en la majoria de municipis turístics. La fase d’emergència només s’ha activat en 22 municipis de l’Alt Empordà (d’aquests, Peralada i Sant Pere Pescador sónels que reben més visitants) i a dos pobles que depenen de l’embassament de Riudecanyes. La sensació entre els agricultors és que les mesures aplicades no han tingut un impacte sobre la població comparable amb el que ells han resistit, davant la falta d’aigua per al reg. L’aigua per al turisme, com que en realitat no deixa de ser de l’aixeta, ha sigut una prioritat igual que ho és la dotació domèstica. I això és el que el sector agrícola no acaba de veure clar.

Camps sense regar entre càmpings i apartaments: el «poc sacrifici» del turisme indigna l’agricultura

Anticipar o improvisar: diferències entre la collita a l’Ebre i a les conques internes

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

El més llegit