Per als agricultors de les conques internes, les restriccions d’aigua eren una espasa de Dàmocles amb què feia temps que convivien. Quan el Govern va passar a l’acció i l’espasa va caure finalment, estaven relativament preparats per parar el cop. A les conques de l’Ebre, en canvi, on es concentra la major part del sector agrícola català, ningú hi comptava.