La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

Des de l’edat mitjana, al llarg del curs baix del riu Ter s’expandeixen milers d’hectàrees de regadius: pomeres, blat de moro i alfals. Són camps que es reguen gràcies als canals i a alguns pous que beuen delsaqüífers. Aquest any, per primera vegada en la història, els agricultors que treballen aquestes terres no han pogut disposar de l’aigua que utilitzaven habitualment. «Vam tenir marge per canviar de cultiu. Ens vam repartir els drets d’ús de l’aigua i cada agricultor va declarar el que pretenia cultivar» Jordi Aulet Al febrer els van avisar que haurien de tirar endavant les collites amb la meitat de la dotació. «Van tenir la sort que se’ls ho va comunicar amb temps, fet que els va permetre reorganitzar-se», destaca Francesc Camps, investigador especialista de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària) que fa anys que assessora els pagesos de la zona. «El 2008 ens van enganyar, aquesta vegada els vam demanar la veritat, que ens diguessin el que hi hauria, però que ho complissin», recorda Jordi Aulet, productor de pomes i president dels regants de la presa de Colomers. El problema: «Els agricultors que hem canviat de cultiu per la sequera quedem fora de les ajudes» Jordi Aulet Avui, l’estiu s’acosta al final. Les pomes envermelleixen als arbres, els gira-sols s’assequen i les espigues d’arròs ja han crescut més de mig metre. Arriba l’hora de culminar aquesta collita inèdita. Igual que passa a l’Urgell, el Segrià, el delta de l’Ebre, el Vallès i el Baix Llobregat, els agricultors entreveuen en la campanya castigada per la sequera un futur a què s’hauran d’adaptar. Al Baix Empordà s’han enfrontat a la falta d’aigua de tres maneres diferents. Canvis de cultiu Molts productors es van veure obligats a canviar la tradició i van prescindir del blat de moro, un cultiu que els donava bastants diners. «Això empobreix els agricultors, i a ningú li agrada que li abaixin el sou», adverteix Camps. Als camps regats per l’embassament de Darnius-Boadella, més al nord, directament no van sembrar blat de moro. «Aquí, al Baix Ter, s’ha sembrat un 70% menys i s’ha optat sobretot pel gira-sol i la melca», explica Camps. «No havíem comprat les llavors i vam tenir marge per canviar de cultiu. Ens vam repartir els drets d’ús de l’aigua i cada agricultor va declarar el que pretenia cultivar. Tothom va complir», destaca Aulet. El problema, denuncia, és que no els donen ajudes per haver canviat de cultiu: «Només hi ha ajudes per a les pèrdues. Estem mirant d’arribar a un acord amb el conseller David Mascort. Si no se’ns compensa, la gent, la pròxima vegada que hi hagi restriccions, no obeirà, i això es convertirà en una jungla». El que sí que donen per fet és que en un futur hi haurà més gira-sols i menys blat de moro. També es plantegen repetir la declaració de cultius: «Necessitarem aquest mètode per calcular correctament quanta aigua necessita cada pagès». Un altre projecte esperançador a l’horitzó és el repte de pressuritzar tots els canals del Baix Ter per poder regar aquests cultius herbacis per aspersió i no a manta. Els agricultors alerten que si les ajudes no arriben, en la pròxima sequera hi haurà qui no respecti les restriccions «En un futur, serà molt difícil cultivar Gala». «En canvi, la Granny Smith s’adapta millor a les actuals circumstàncies» Jordi Aulet Pomes per degoteig «En el cultiu de la poma, ja fa anys que ens anticipem al que vindria i vam transformar el reg perquè fos per degoteig», se satisfà Aulet. Tot i que ja fa anys que tenen aquest sistema, s’han estret el cinturó i han consumit 500 l/m2 menys per hectàrea. Alguns agricultors, a més, han decidit portar a terme una aclarida més intensa, és a dir, fer caure més pomes del que era habitual, per així assegurar que la producció tirés endavant amb menys aigua. La generació Aulet al complet contempla les seves pomeres. Miquel, pare de Jordi, és contundent: «Aquí produïm pomes de qualitat, i això, sense aigua, no es pot fer». Albert, el seu fill, reflexiona sobre les varietats que s’adapten millor a la zona: «En un futur, serà molt difícil cultivar Gala». «En canvi, la Granny Smith s’adapta millor a les actuals circumstàncies», diu Jordi. No preveuen pèrdues destacades, però sense el reg per degoteig, aquestes pomes, asseguren, no arribarien al mercat. «Ningú vol que li retallin el sou, la sequera ha empobrit els agricultors» Francesc Camps, investigador IRTA Sense alternativa a l’arròs El que els ha passat als arrossers de Pals i voltants, que també reguen amb els canals del Ter, és una altra història. Ells no podien canviar de cultiu i passar-se als gira-sols. «Els arrossars tenen un grau de salinitat que fa impossible trobar una alternativa i hem hagut de deixar camps buits. ¿Quins? Doncs els que eren menys eficaços a l’hora de drenar l’aigua», afirma Albert Grassot, productor de L’Estany de Pals. Per estalviar, ja fa temps que sembren en sec. «El meu pare deia allò de què l’arròs neix i mor a l’aigua, però això no és veritat». «Abans, els torns de reg eren cada nou dies. Aquest any, cada dotze», precisa. No han necessitat tanta aigua com al Delta, perquè la intrusió salina és una mica menor. Els agricultors s’han ajudat els uns als altres: «Uns han reduït un 60% i alguns ens hem cedit camps mútuament». Tots estan pendents de les ajudes que a ells sí que els han promès. «Volem que les cobri tothom que hagi deixat un trosset sense sembrar, tot i que siguin poques hectàrees», exigeix. Com els seus companys que han canviat el blat de moro pel gira-sol, està convençut que si les ajudes no són una realitat, el pròxim any de sequera la gent farà el que li doni la gana. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) posa l’exemple dels agricultors del Baix Ter. «En aquesta zona, els regants, tant de pous com dels canals, han complert. I l’aqüífer i el riu han resistit», remarca Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA. No obstant, alguns agricultors, malgrat estar d’acord amb la previsió feta per l’agència, veuen injust que el pes de les restriccions hagi caigut sobre ells. Assaig general Camps reconeix que aquest any ha servit com a preàmbul del que pot venir en un futur. «Estem disposats a trobar cultius amb menys ús d’aigua i ampliar l’ús del reg per degoteig, per exemple als arrossars, on ja tenim alguna prova pilot que redueix l’aigua requerida en un 40%», reconeix Camps: «El que no podem tolerar és que els agricultors perdin diners. Si cultiven gira-sol en lloc de blat de moro, se’ls ha de compensar per això», aclareix. A l’IRTA es proposen trobar la fórmula per mantenir els actuals regadius de manera sostenible: «No hem de fer més regadius amb el risc que passi el mateix que a Doñana. Però hem de preservar els actuals i l’Administració s’hi ha d’implicar. El problema és que sovint va lenta i té poques idees», conclou Camps. El Baix Ter és la principal àrea cultivable de les conques internes, però altres zones de la Selva, el Vallès i el Baix Llobregat donen per fet que els canvis posats en pràctica durant l’actual collita s’hauran d’aplicar de nou si l’escenari futur de sequeres cròniques es converteix en una realitat immediata.

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

¿Regadiu o secà? La sequera qüestiona l’actual model agrícola a Catalunya

La sequera evidencia les diferències de gestió entre les conques internes i les de l’Ebre

El més llegit