Els Mossos destrueixen 4.000 plantes de marihuana amagades a les muntanyes de Prades (Tarragona)

Els Mossos d’Esquadra van desarticular aquest dilluns a primera hora del matí una plantació de marihuana conreada en una cota alta de les Muntanyes de Prades, a prop de Tarragona. Amagada entre zona forestal, tres traficants estaven a càrrec de 4.000 plantes de marihuana que ja mesuraven gairebé 2 metres d’altura. Un dels sospitosos va aconseguir burlar-se del dispositiu policial. L’operatiu va comptar amb la supervisió d’un jutge que va permetre destruir les plantes al lloc en el qual han sigut trobades. És un dels cultius més grans localitzats en zones muntanyoses de Catalunya. Tot i que no el més gran: recentment els Mossos van detectar una de 10.000 plantes a Riudecols (Baix Camp). Dos nous símptomes d’una plaga de la marihuana que segueix en expansió. Per conrear la plantació, els traficants van talar i van desforestar una zona boscosa important. Per aquest motiu, els Mossos, a més de detenir-los per traficar amb marihuana, també els imputen un delicte contra el medi ambient. En concret, en aquesta plantació hi havia 4.108 plantes i 18 kg de cabdells que, al mercat il·legal, tenen un valor que ronda els 35.000 euros. La producció total del viver destruït pot generar, segons estimació dels investigadors, al voltant de 2 milions d’euros a l’any. Destrucció de les plantes En concret, en aquesta plantació hi havia 4.108 plantes i 18 kg de cabdells que, al mercat il·legal, tenen un valor que ronda els 35.000 euros. La producció total del viver destruït pot generar, segons estimació dels investigadors, al voltant de 2 milions d’euros a l’any. La decisió del jutge d’accedir a la destrucció de les plantes al mateix lloc del viver, una cosa que sol·liciten els cossos policials cada vegada amb més freqüència, no és menor. Un dels problemes més notables que presenta la lluita contra les plantacions exteriors –sobretot de les instal·lades en alta muntanya– és precisament la destrucció posterior de les plantes. No resulta senzill tallar i traslladar fins a la comissaria més pròxima 4.000 plantes tan altes i amples com arbres. La necessitat de comptar amb els recursos necessaris per poder afrontar una tasca d’aquesta envergadura fins i tot ha obligat en ocasions a retardar una intervenció policial en una plantació ja perfectament localitzada. S’ha de tenir en compte que algunes plantacions de muntanya estan amagades en cotes altes, sobre els mil metres, a on no es pot accedir en vehicles. La qual cosa significa que els agents, molts dels quals van equipats amb pesats uniformes antitrauma, recorren a peu i entre els arbres ascensos considerables. En aquest context, destruir les plantes sense sortir del recinte i estalviar-se la part de portar la droga fins a la comissaria agilitza sensiblement l’activació dels operatius. Un escapat L’acostament fins aquests llocs, a més, s’ha de fer de manera sigil·losa perquè els traficants disposen habitualment d’alarmes casolanes –com cascavells– que els avisen en cas que algú s’acosti a una plantació que protegeixen dia i nit. Aquest dimecres, un dels traficants va poder fugir de la batuda. Els Mossos van mirar de localitzar-lo per la zona però finalment el van donar per perdut. L’any passat, els Mossos van desmantellar 72 plantacions exteriors. Els traficants les van amagar en llocs de difícil accés dels massissos de la Selva interior, com Les Guilleries o el Montseny, o de la Serralada Prelitoral, com la de Prades, entre d’altres. Totes aquestes plantacions pertanyen a xarxes criminals d’origen estranger. Gairebé tots els traficants que arresten els Mossos en aquests cultius procedeixen d’Albània. Els detinguts aquest dilluns, també. Les organitzacions col·loquen a càrrec d’aquestes plantacions grups de 2 o 3 homes, d’entre 20 i 30 anys, que en dos mesos guanyen més diners que en dos anys treballant legalment a Albània. Les seves ordres són no abandonar sota cap concepte el campament, una cosa que implica que a Catalunya hi torni a haver, per culpa de la marihuana, persones que viuen al bosc. Suporten condicions de vida precària: s’alimenten de pasta o arròs, no poden arreglar-se, amb prou feines es canvien de roba i dormen en tendes de campanya simples. L’experiència policial ha mostrat que aquests vigilants amb prou feines parlen castellà o català. Saben que es troben a Espanya i poc més. El ‘contracte laboral’ que mantenen amb les xarxes que els han traslladat fins a la plantació inclou que en cas de ser detinguts aquesta estructura els proporcionarà un advocat que aconseguirà que surtin en llibertat després de passar a disposició judicial. Quan això passa, l’organització els torna a Albània i les causes que s’obren per aquestes plantacions no arriben a judici. Comprovar que els advocats es repeteixen Plantacions en expansió Els traficants prefereixen els cultius ‘indoor’ perquè resulten més fàcils d’amagar –en urbanitzacions i polígons industrials– i perquè, a més, permeten controlar les condicions ambientals –la llum solar és reemplaçada per bombetes– i entreguen fins a quatre collites a l’any. És a dir, donen molts més diners. Però les exteriors, com tot el que envolta el ‘boom’ cannàbic que es viu a Catalunya i a la resta d’Espanya, també estan en expansió: un de cada sis vivers desmantellat pels Mossos el 2022 va ser ‘outdoor’. Al llarg del 2022, la policia catalana va desarticular 35 organitzacions criminals, va arrestar 2.130 persones vinculades al narcotràfic de marihuana a Catalunya i va intervenir 26 tones de cabdells preparats per a la seva distribució.

Els Mossos destrueixen 4.000 plantes de marihuana amagades a les muntanyes de Prades (Tarragona)

MULTIMÈDIA: Traficants de muntanya

Plantacions exteriors de marihuana: lladres d’aigua en temps de sequera

El més llegit