Els catalans gasten 20 litres menys d’aigua al dia amb el pla antisequera

A mitjans d’agost, i amb les noves dades de les conques internes tot just sortides del forn, es pot afirmar que la majoria de catalans estan complint les restriccions imposades per la sequera. Per difícil que sigui vigilar qui omple piscines buides i qui rega abundantment els jardins, les últimes dades recopilades són positives o, almenys, així ho veuen els responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). N’hi ha excepcions, és clar. Però en línies generals, s’està utilitzant menys aigua aquest estiu que l’anterior. I en molts casos, s’ha gastat menys al juliol que al juny. La gran majoria de ciutats han reduït el seu consum uns 20 litres per persona i dia de mitjana Una dada molt gràfica que ho il·lustra: els municipis proveïts pel sistema Ter-Llobregat –més de 5,5 milions de persones, Barcelona inclosa– van gastar 209 litres per dia i persona el juliol del 2022, mentre que aquest any han consumit de mitjana 188 litres per persona i dia. Els pobles de zones turístiques de muntanya i la Costa Brava també han reduït el seu consum si ens fixem en les mitjanes, tot i que és veritat que alguns es continuen passant de la ratlla. L’única unitat hidrològica que ha empitjorat el consum de forma preocupant és la proveïda per l’aqüífer Fluvià-Muga, a l’interior de l’Alt Empordà, un conjunt de municipis que precisament es troben en la fase d’emergència per sequera –el pitjor escenari possible–. L’ACA considera que els pobles incomplidors encara tenen marge de treball per millorar les seves dades Aprofitar l’impuls Davant un horitzó de sequeres cròniques, el bon compliment de les dades genera un interrogant: ¿si hem pogut estalviar així, les dades dels següents estius haurien de ser com els d’aquest, tot i que hi hagi més aigua disponible? Algunes veus dins de la Conselleria d’Acció Climàtica no ho veuen forassenyat. Dante Maschio, portaveu de l’entitat Aigua és Vida, va un pas més lluny: «Les dades d’aquest estiu demostren que hi ha molt marge de reducció. No podem retrocedir, però encara es pot fer més. S’hauria de fer un pas en l’aprofitament de les aigües grises dels edificis». Si s’observa al detall el mapa dels consums, hi ressalten alguns llocs on no se segueix la tònica general. «Diversos pobles que excedeixen els límits establerts es queixen que ho tenen molt difícil per complir, però la realitat demostra que altres pobles, en alguns casos limítrofs amb aquests que no obeeixen, sí que han aconseguit reduir la despesa d’aigua», afirma Enrique Velasco, cap de recursos hídrics de l’ACA. Velasco considera que estalviar el que es demana no és una utopia: «Es pot aconseguir. Potser no és senzill, però és viable complir-ho». «Les dades d’aquest estiu demostren que estalviar més aigua és possible. Ara no podem tornar enrere» Dante Maschio, Aigua és Vida El color de l’herba de molts jardins, marró i groguenc, evidencia que hi ha més consciència que uns mesos enrere. Tot i així, hi ha un denominador comú que coincideix en alguns dels incomplidors. En gairebé tots els casos, els pobles amb un gran dispendi d’aigua tenen urbanitzacions o una clara majoria de cases unifamiliars amb jardí, si bé és cert que hi ha llocs on l’aigua s’utilitza per donar de beure el bestiar i es computa com si es tractés d’un ús domèstic. L’ACA admet que ha d’acabar de «cuinar» les dades perquè siguin més veraces. Agost, prova de foc Les comarques amb més municipis ‘rebels’ són l’Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya, Osona, el Berguedà, el Ripollès, Igualada o el Baix Penedès. «Els consums d’agost seran una prova de foc», adverteix Velasco. El consum a l’àrea metropolitana baixarà perquè molta gent marxa de casa per vacances. Les comarques amb més municipis ‘rebels’ són l’Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya, Osona o el Baix Penedès A més, les zones amb urbanisme vertical ho tenen més fàcil per consumir-ne menys. «Caldrà analitzar si en altres zones es manté l’esforç fet fins al moment», apunta Velasco. Durant el que queda d’agost, no es decretaran noves mesures. No obstant, els consums d’aigua per municipis posen diverses qüestions sobre la taula, uns debats que l’ACA haurà d’afrontar a mitjà termini. ¿S’ha de modificar el pla de sequera actual per promoure l’estalvi quan les reserves encara resisteixen? ¿S’hauran de delimitar noves unitats hidrològiques, més al detall, per ser més quirúrgics a l’hora d’aplicar restriccions? En els pròxims mesos o anys ho sabrem, però fonts de l’ACA ja reconeixen que estan analitzant algunes d’aquestes possibilitats.

Els catalans gasten 20 litres menys d’aigua al dia amb el pla antisequera

Mapa dels primers municipis de Catalunya que entren en emergència per sequera | Llista

L’entrada en emergència per sequera indigna els alcaldes: «¿Com controlem qui rega el jardí?»

El més llegit