La saturació de marihuana a l’AP-7 obliga els traficants a escampar-se per Catalunya

Les plantacions de marihuana s’allunyen a poc a poc de l’AP-7. Segons remarquen fonts d’Endesa, fins fa poc, els traficants amagaven la majoria de cultius a prop de l’autopista, convertida en una ‘narcovia’ pel boom cannàbic que es viu a Catalunya, i a la resta d’Espanya, des del 2015. Però últimament abunden les plantacions trobades al costat de la C-25 o fins i tot es detecten a prop de la frontera natural del Pirineu, en poblacions com Puigcerdà o Llívia, o en llocs com Lleida. Que les plantacions s’allunyin de l’AP-7 i es distribueixin per punts geogràficament més dispersos significa per a Endesa que aquesta via ràpida, que connecta Espanya amb la resta d’Europa i que les organitzacions criminals utilitzen per transportar el cànnabis que produeixen en terra català, comença a donar senyals de saturació. Els llocs disponibles a prop de l’AP-7 que els traficants consideren adequats per amagar plantacions ‘indoor’ de cànnabis –naus industrials o cases d’urbanitzacions– són finits i, per aquest motiu, les xarxes mafioses dedicades a la producció i l’exportació de la droga, que conviuen enfrontades en molts casos i que han d’amagar-se tant de les autoritats com de bandes rivals, opten per altres llocs menys explotats. Més intervencions Les intervencions policials contra plantacions de marihuana de Catalunya s’han multiplicat per deu en els últims cinc anys. El recompte, facilitat per la companyia elèctrica Endesa, inclou les operacions que han portat a terme tant els Mossos d’Esquadra com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. L’empresa energètica disposa d’aquestes dades perquè un tècnic ha d’acompanyar els agents a cada entrada judicial per seguretat, atès el risc que implica actuar en instal·lacions punxades il·legalment a la xarxa elèctrica. La seva presència permet, en conseqüència, obtenir una xifra fiable de l’increment de les operacions contra el puixant negoci cannàbic que s’expandeix per la península –sobretot a Catalunya– des del 2015. El 2018, les intervencions policials que van comptar amb un tècnic d’Endesa van ser 163. El 2019, aquesta xifra va créixer fins a 413. Un any després, el 2020, jaen van ser 590. El 2021 van ascendir a 671 i el 2022, a 1050. Segons fonts d’Endesa, la mitjana actual és de cinc actuacions al dia. És a dir, el 2023 es tancarà amb un augment que rondarà les 1.500 actuacions. El lloc en el qual es porta a terme cadascuna de les actuacions permet dibuixar un mapa de la ubicació de les plantacions de marihuana pel territori català: la majoria s’amaguen a prop de l’autopista AP-7, convertida, també segons fonts dels Mossos d’Esquadra, en una ‘narcovia’ a través de la qual les organitzacions criminals traslladen el cànnabis a la resta d’Europa, on multiplica el seu valor. Droga d’exportació Les dades d’Endesa constitueixen, per aquest motiu, una nova constatació del fenomen: Catalunya –com la resta d’Espanya– és una horta europea de marihuana. La concentració de plantacions a prop de l’AP-7 quadra amb aquesta lògica de mercat: els traficants trien aproximar les ‘guarderies’ de la droga a la via ràpida que condueix cap a França perquè aquesta és la ruta comercial que seguirà el cànnabis, ocult entre el carregament de camions o a tota velocitat al maleter de cotxes de gran potència. El comissari Ramon Chacón, a càrrec de la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) dels Mossos, va resumir recentment la gravetat del fenomen en el següent paradigma: Espanya, i especialment Catalunya, s’ha convertit en un país que exporta marihuana i que importa organitzacions criminals de la resta del planeta, va explicar. Aquestes màfies, en competència interna pel control del territori, saben que el negoci està a vendre la marihuana a la resta del continent. Lleis menys severes Per Endesa, una causa fonamental del problema que pateix Catalunya, i que té greus conseqüències sobre la seguretat, la salut i l’economia, és un marc legal més lax que a la resta de països europeus. Més indulgent no només en les penes que reben els traficants per produir i vendre marihuana –considerada una droga tova malgrat que cada vegada es detecten concentracions de THC, el seu principi actiu, més perilloses per a la salut–, sinó també pel frau d’electricitat. A la resta del continent, defraudar electricitat és un delicte associat a penes de presó. En països com Portugal, França o Itàlia, les respectives legislacions contemplen penes severes per aquest delicte. Frau elèctric El frau elèctric vinculat a la producció de marihuana que ha detectat a Espanya la companyia Endesa al llarg del 2022 equival al consum anual d’una ciutat com Sevilla. I el 80% de tot aquest frau es porta a terme a Catalunya, el territori més afectat pel boom cannàbic, i l’expansió del qual iniciada el 2015 va començar a créixer «exponencialment» a partir del 2018, segons dades de l’esmentada companyia elèctrica. El 2018, el frau elèctric a Catalunya es comparava amb el consum anual d’una ciutat com Girona. Actualment per completar aquest símil s’ha d’afegir a Girona també les ciutats de Lleida, Tarragona i Sabadell. A Catalunya, les plantes de marihuana que creixen clandestinament en cultius ‘indoor’ reclamen tanta electricitat com gairebé 600.000 habitants.

La saturació de marihuana a l’AP-7 obliga els traficants a escampar-se per Catalunya

Droga a l’AP-7: les lleis de la narcovia

Multimèdia | Així són les plantacions de muntanya de la marihuana

El més llegit