Tal com va fer la Unió Soviètica al seu dia, Rússia vol ser un referent dela carrera espaciali aquest divendres es proposa fer història convertint-se en el primer país que aconsegueix aterrar amb èxit al pol sud de la Lluna, la nova terra promesa de l’exploració espacial. L’objectiu: apuntar-se un gol geopolític i extreure aigua. En l’actualitat, el rival a batre és l’Índia, el país amb què es disputa la gesta.

Moscou té previst que la sonda robòtica Lluna-25 surti de la superfície terrestre a les 02.10.57, hora de Moscou (una hora menys a Espanya), amb la missió d’aterrar a prop del cràter Boguslawski, una depressió a la banda septentrional del cos celeste de 97 quilòmetres de diàmetre. El programa lunar rus estava suspès des de 1976, quan el país encara era la Unió Soviètica. Després d’enlairar-se del cosmòdrom rus de Vostotxni, la missió trigarà cinc dies a arribar a l’òrbita lunar, on s’estarà prop d’una setmana abans d’intentar aterrar al pol sud, va informar Roscosmos, l’agència espacial russa.

Pols amb l’Índia

Tot i que les relacions entre Nova Delhi i Moscou són bones, en l’àmbit espacial s’han convertit en rivals. Malgrat que l’Índia va enviar la seva nau 28 dies abans respecte a la seva homòloga russa, aquesta previsiblement arribarà abans. Segons els càlculs de Roscosmos, l’aterratge tindrà lloc entre el 21 i el 23 d’agost. Nova Delhi va llançar la seva missió espacial Chandraayan el 14 de juliol, va entrar en l’òrbita lunar el 5 agost i està previst que, com a molt aviat, alluni el 23 d’aquest mes. L’Índia seria el quart país que aconsegueix arribar al satèl·lit terrestre, després de Rússia, els Estats Units i la Xina. Aquesta última va aconseguir aterrar a la cara fosca de la Lluna el 2019, sent el segon país que ho aconseguia.

El projecte rus a la Lluna està previst que serveixi per provar nous mètodes d’allunatge i recollir mostres de la superfície del satèl·lit. Es tracta d’un projecte a llarg termini, mentre que l’indi serà molt més breu, d’uns 14 dies terrestres, el temps que dura un període de llum lunar. Els dos aparells arribaran a parts diferents del pol sud lunar.

De la cooperació a la competència

A més de roques de diferents tipus, la missió russa també podrà extreure gel de la banquisa selenita, convertint-se en els primers que podran examinar aquesta aigua. Durant l’era soviètica Moscou ja va enviar 24 dispositius a la superfície lunar, en ple marc de la Guerra Freda, mentre competia amb la NASA en la carrera espacial. Està previst que en el futur s’enviïn les missions Lluna-26 i Lluna-27.

La difícil relació actual entre Moscou i els països occidentals ha accentuat la competició espacial i ha dinamitat la tònica anterior al conflicte amb Ucraïna, en què cooperaven en diferents projectes.