L’era de la ‘Generació 0,0’

La beguda continua tenint un important paper socialitzador. Sortir de canyes amb els amics, acompanyar el menjar amb una copa de vi o festejar les celebracions brindant continuen sent actes habituals. No obstant, l’alcohol ja no és el centre de la interacció social, almenys entre les generacions més joves, que aposten per un estil de vida més saludable, cosa que significa portar una alimentació equilibrada, practicar exercici físic de manera regular i abstenir-se de consumir substàncies nocives com el tabac, l’alcohol i altres drogues. La ’Generació Z’ –els nascuts entre el 1996 i el 2020– ja és coneguda com la ‘Generació 0,0’. En aquest context, el «Mindful Drinking Movent» (moviment conscient de beure) agafa impuls arreu del món. Aquesta tendència advoca per un consum responsable i moderat d’alcohol en relació amb l’oci i la diversió. Fins i tot hi ha aplicacions com Sunnyside, que, a través d’eines psicològiques, ajuden els usuaris a crear una relació més saludable amb l’alcohol. Segons l’últim estudi Health Behaviour in School-aged Children» (HBSC), que cada quatre anys analitza el benestar dels joves junt amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els adolescents són cada vegada més conscients dels riscos del consum de substàncies nocives per a la seva salut com les begudes alcohòliques i el tabac i opten per hàbits més saludables. A Espanya, l’informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) revela que en els últims cinc anys el consum d’alcohol entre els joves de 14 a 18 anys ha caigut un 10%; ha passat del 76,8% el 2016 al 66,7% el 2021, mentre que el de tabac ha baixat del 34,7% al 26,5% i el de cànnabis del 26,4% al 22%. Així mateix, segons l’Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya, Estudes, el 79,5% dels estudiants de 14 a 18 anys fa activitat física almenys una vegada per setmana. No obstant, l’interès per la vida sana no és exclusiu dels «zetes», segons José Durán, sociòleg de la Universitat de Vigo (UVigo). «Hi ha un gust excessiu per definir diferents aparicions de generacions, però hem anat observant aquesta tendència des de fa tres dècades i travessa, per tant, diferents generacions», afirma. «No és una tendència nova; fa 30 anys que observem aquest canvi» José Durán Sociòleg de la UVigo Segons el sociòleg, aquest canvi de model respon al fet que les creences sobre les quals se sustenten el sentit de la vida han canviat. «A partir dels 90 del segle passat, ja es detecta un auge en la creença de la cura de la salut i del cos com a dipositari del sentit de l’existència, com una manera de salvar-se. Això abans ho proporcionaven la religió o esferes com la de la feina o la família, amb els seus sacrificis pertinents. Ara, la gent fa veritables sacrificis per mantenir-se sana a través de dietes, exercici...», afirma. No obstant, segons Durán, res d’això és incompatible amb el fet que els joves beguin i celebrin ritualment que estan junts. «Tot i que les reunions hagin disminuït per les comunicacions online, continuen estant junts, perquè els cara a cara són fonamentals per mantenir la unitat del grup,» afirma. D’altra banda, alerta dels riscos que una excessiva preocupació pel físic acabi derivant en una malaltia. «Si jo converteixo el cos en l’expressió de qui soc, de la meva identitat i això és el que vull projectar, tenir un cos determinat pot obsessionar-me i això, al seu torn, pot provocar greus trastorns alimentaris, com l’anorèxia, que és pròpia de la nostra societat», comenta. «La manera de socialitzar ha canviat, sobretot durant la covid» Daniel Novoa Psicòleg Per la seva banda, el psicòleg de Vigo Daniel Novoa assegura que el fet que el consum de tabac i l’alcohol hagi baixat entre els joves és una gran notícia, tot i que adverteix que no s’ha d’abaixar la guàrdia ni perdre de vista el parèntesi en les relacions socials cara a cara que ha suposat la crisi sanitària de la covid-19 a l’hora d’interpretar les estadístiques. «La manera de socialitzar ha canviat en els últims anys, sobretot l’època de pandèmia, i això ha pogut influir a l’hora d’adquirir hàbits relacionats amb l’alcohol i el tabac. Desgraciadament, crec que les probabilitats de tornar a índexs semblants als d’abans quan es torni a normalitzar l’estar en grup de manera lliure i sense supervisió són altes. D’altra banda, el consum de tabac està bastant condicionat per l’aparició del vapejador, que ja es comença a demostrar que també és molt perjudicial,» afirma el psicòleg, que creu que la societat continua sent molt permissiva amb el consum d’alcohol. El psicòleg recorda que l’alcohol ajuda a desinhibir-sei inicialment pot ser un ansiolític eficaç. «Hi ha una part important de la població que sap perfectament aquest efecte, el busca i l’utilitza, ja que certs trets de personalitat pateixen en els esdeveniments socials i veuen en l’alcohol una possible solució. Dit això, és indiscutible que és dolent i perjudicial», afirma. Per tot això, entén que tot corrent que posi èmfasi en els prejudicis del consum d’alcohol és positiu. «Si això ho acompanyem amb alternatives com el treball de les habilitats socials, o introduir l’esport o l’art com a mediador social, molt millor», conclou.

L’era de la ‘Generació 0,0’

Els ‘zetes’ estan més preocupats per la vida sana i retallen el consum d’alcohol i tabac

La salut com a sentit de l’existència i menys reunions expliquen aquest canvi de paradigma

El més llegit