El cultiu del tabac: devastador impacte ambiental

¿Com és possible que es continuï cultivant tabac en un món castigat per la fam? Actualment, 3,2 milions d’hectàrees de sòl fèrtil, en les quals es podria cultivar plantes comestibles, estan destinades a aquest producte cancerigen. Més de la meitat són al Brasil, la Xina i l’Índia. Però la presència del tabac a l’Àfrica –el continent més castigat per la fam– ha crescut un 20% entre el 2005 i el 2020. «És una paradoxa. Hi ha molta gent famolenca i destinem tant de sòl a una cosa nociva», afirma Kerstin Shotte, del programa de promoció de la salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Al maig, l’organització va publicar un informe que planteja una idea radical: ‘Cultivar menjar, no tabac’. ¿Per què tabac i menjar estan disputats? ¿Per què tabac i menjar estan disputats?Uns 350 milions de persones estan en risc immediat per falta de menjar al món. Alhora, més de 3 milions d’hectàrees de l’escàs sòl arable disponible estan destinades al tabac. «Un camp de tabac és un camp que no està produint menjar. Amb el canvi climàtic, la quantitat de sòl disponible es reduirà encara més», afirma Rosemary Hiscock, del programa STOP (Stopping Tobacco Organisations and Products) de la Universitat de Bath (el Regne Unit), no implicada en l’informe de l’OMS. El cultiu del tabac requereix una dedicació intensa i fins a nou mesos de maduració, cosa que dificulta que els camperols puguin compaginar-ho amb el cultiu de menjar, explica Hiscock. A més, el tabac buida el terreny de nutrients molt ràpidament. A més dels 8 milions de morts anuals entre fumadors actius i passius (al voltant d’1 de cada 10 morts per qualsevol causa), el tabac també té un impacte ambiental devastador. Cultivar-lo genera 80 milions de tones de CO2 a l’any i causa el 5% de la desforestació, al ritme d’un arbre per cada 300 cigarrets. Per fer una cigarreta es consumeixen 3,7 litres d’aigua. I cada burilla que es llença pot contaminar amb el plàstic i les substàncies tòxiques que conté almenys 100 litres d’aigua. «No es pot anar als ‘Fridays for Future’ i alhora ser fumador», resumeix Esteve Fernández, director de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), no implicat en l’informe de l’OMS. Tot i que sembli mentida, els governs del món continuen gastant milions per subvencionar el tabac. Per exemple, l’Argentina va gastar més del 10% de les seves subvencions agrícoles en aquest producte entre el 2015 i el 2020. A Europa, els agricultors del tabac van rebre 52 milions de dòlars en aquest mateix període. Alhora, «la indústria tabaquera finança grups de camperols que semblen autèntics i que en realitat actuen de ‘lobby’», explica Hiscock, amb referència a col·lectius com la International Tobacco Growers’ Association. La indústria també publicita entre els camperols la idea que el tabac és una inversió molt rendible. Però l’evidència és que els ingressos desapareixen els anys dolents, adverteix l’informe. «Els camperols podrien produir directament el menjar, en lloc de dependre dels ingressos del tabac per adquirir-ne», observa Hiscock. A més, la indústria atrapa els camperols: els ven llavors i fertilitzants a l’inici de la temporada, amb l’acord de descomptar-ne el cost quan compri el producte, però de vegades els productors queden en deute amb la indústria i es veuen obligats a repetir el cicle. ¿Per què les «solucions» de les tabaqueres no serveixen? L’estratègia de les tabaqueres per protegir el negoci s’orienta avui a promoure els cigarrets electrònics i els productes de tabac escalfat. La indústria els presenta com a sistemes menys nocius que els cigarrets tradicionals, o com a passos intermedis per deixar de fumar. Tanmateix, les dues coses no estan demostrades, adverteixen els experts. Alguns cigarrets electrònics fan servir nicotina sintètica, no derivada del tabac. Però «l’enorme majoria de la nicotina utilitzada ve del tabac convencional. Hi ha una petita transició que no té un impacte en el cultiu de tabac», afirma Shotte. Sobretot, aquests productes no solen reemplaçar el consum de cigarrets. «La majoria dels usuaris de cigarrets electrònics continuen fumant tabac», afirma Fernández. «Els que intenten deixar de fumar amb cigarrets electrònics acaben tenint un ús dual», explica Shotte. Malgrat els intents de la indústria d’ajornar-ne el declivi, això ja s’està produint. Entre el 2005 i el 2020, l’àrea dedicada al cultiu del tabac s’ha reduït un 16%. Promoure alternatives al cultiu del tabac és un dels compromisos de la convenció marc sobre el control del tabac firmada per 182 països. L’OMS, juntament amb altres organitzacions internacionals, ha portat a terme un projecte pilot a Kenya i Zàmbia que ha ajudat 5000 camperols a passar del cultiu de tabac al de plantes comestibles. De moment, només es tracta d’una «prova de concepte», afirma Shotte. Tot i això, l’experta creu que l’objectiu es podria aconseguir en qüestió de poques dècades.

El cultiu del tabac: devastador impacte ambiental

Els superrics, els més contaminants

El retardisme climàtic: la condemna del planeta

¿Europa deixarà de desforestar la resta del món?

El més llegit