La desconnexió digital no existeix: el 60% d’empleats contesten missatges laborals en vacances

Parafrasejant l’Evangeli, el que no hagi mirat el ‘mail’ de la feina o contestat un whatsap del cap o d’algun company en vacances que tiri la primera pedra. Malgrat que Espanya va ser un dels primers països a reconèixer per llei, fa cinc anys, el dret a la desconnexió digital–és a dir, que el treballador no té per què respondre cap missatge electrònic ni teletreballar fora de l’horari laboral excepte per raons molt urgents–, poques empreses i empleats l’exerceixen. Estem enganxats al mòbil i el bombardeig de missatges i notificacions que rebem a través del dispositiu és abrasadorament constant. De l’oficina, sí, però també del xat de l’escola, de la família, del grup d’amistats, dels fills, de les xarxes socials. Una ruleta impenitent i insomne. Un informe de la consultora Kantar ha xifrat en 1.602 el nombre mitjà de correus electrònics sense llegir i en 47 els whatsaps sense respondre. I això que, segons una enquesta recent d’Infojobs, sis de cada 10 espanyols responen a trucades, missatges o correus de la feina durant les vacances, un percentatge inferior a del 2021 (quan la xifra ascendia al 74%) però, fins i tot així, molt voluminós. I no només passa en períodes vacacionals. La resta de l’any, el 72% dels treballadors es connecten a la feina, sempre que és necessari o de forma esporàdica, fora de l’horari laboral. Es tracta d’un hàbit que van iniciar les noves tecnologies i que la pandèmia va accelerar fins al paroxisme, i que ha esdevingut molt difícil d’erradicar, per molt que la llei obligui les companyies a tenir protocols de desconnexió digital i els treballadors puguin denunciar les seves empreses si ho incompleixen. «La llei només és el principi, però perquè sigui efectiva es necessita la implicació de tots: empreses, treballadors, sindicats, inspecció de treball i jutges», avisa Adrián Todolí, professor de Dret del Treball i director de l’estudi ‘Salut mental, desconnexió digital i teletreball’. Por de l’acomiadament La primera baula de la cadena és el mateix empleat, que ha de sol·licitar a l’empresa que cessi les comunicacions fora de l’horari laboral, tot i que «pocs ho fan per por de l’acomiadament», segons Todolí. També les empreses haurien de ser conscients que és un dret i que els seus treballadors són més resolutius, eficaços i productius si tenen períodes de descans, com demostra l’evidència científica. De fet, la connexió constant, a la feina, el xat de l’escola o les xarxes socials afecta directament el cervell. Estudis en neurobiologia mostren que la hiperconnectivitat, sobretot «si la persona té diversos fronts oberts, segresta l’escorça prefrontal dorsolateral», cosa que provoca «sobrecàrrega cognitiva». I la situació s’agreuja «si la persona percep falta de control, fet que activa la resposta d’estrès del sistema nerviós simpàtic i allibera cortisol, que al seu torn també inhibeix l’escorça prefrontal dorsolateral», explica el neuropsicòleg Diego Redolar, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «La hiperconnectivitat genera sobrecàrrega cognitiva» Diego Redolar, neuropsicòleg El «segrest» d’una part del cervell per part del bombardeig de missatges i la multitasca afecten la memòria a curt termini, la capacitat resolutiva i l’atenció. També fan que dormimmenys i amb menys qualitat, afegeix el neuropsicòleg. Les necessitats Per tot això, les vacances i la desconnexió digital són ara més necessàries que mai. «Estudis de neuroimatge demostren que amb el descans la connectivitat funcional de l’escorça amb altres regions es corregeix». «Necessitem descansar, no tant pel sistema musculoesquelètic com pel sistema nerviós. La dita que després de les vacances es torna amb les piles carregades és certa», conclou. En la mateixa línia, Gabriela Paoli, psicòloga experta en addiccions tecnològiques i autora del llibre ‘Salut digital: claus per a un ús saludable en la tecnologia’, afirma que la hiperconnectivitat, a l’estiu i fora del període vacacional, té «efectes físics, mentals i socioemocionals». «El problema és que la majoria de les persones només demanen ajuda quan comencen els símptomes corporals, la resta els obvia», avisa. «El problema és que la majoria de les persones només demana ajuda quan comencen els símptomes corporals, la resta els obvia». Gabriela Paoli, psicòloga experta en addiccions tecnològiques Efectes El bombardeig constant de missatges i la necessitat de respondre a tots els estímuls, sense parar i amb la sensació de no arribar a tot, provoca alteracions de conducta, com la «incapacitat de prendre decisions en persones que eren resolutives, oblits o hipersensibilitat a la crítica». També pot portar aclaparament, malaptesa, impulsivitat, falta de gana o, al contrari, augment del consum de beguda o menjar, quequejos o incapacitat per descansar bé. A nivell emocional pot desencadenar ansietat, agressivitat, apatia, fatiga mental, culpa, baixa autoestima... I, tot i que els caps o les empreses busquen amb les seves trucades o missatges fora de l’horari laboral que els treballadors siguin més productius, acabin tasques no acabades o responguin a imprevistos, poden obtenir just el contrari, que siguin «menys creatius, resolutius, pràctics, eficaços i audaços», segons l’experta. «En definitiva, afecta la qualitat de vida i pot provocar malalties mentals com ara ansietat o ‘burnout’ [la síndrome del treballador cremat]», resumeix. Per tot això, l’experta en hiperconnectivitat considera que la desconnexió digital, a més de ser un dret reconegut per la legislació, hauria de ser un «deure, ja que el treballador ha d’entendre que el fa tornar amb més força i és saludable». «Primer ho has de tenir clar, sense culpes, sense pors, sense inseguretats, perquè els altres ho respectin. És important aprendre a prioritzar el nostre descans i aplicar-lo», conclou.

La desconnexió digital no existeix: el 60% d’empleats contesten missatges laborals en vacances

Neuròlegs i psicòlegs alerten que la hiperconnexió provoca falta de memòria, capacitat resolutiva i atenció

Abrasats pel mòbil: la bogeria de viure sota el bombardeig de correus, whatsaps i xarxes socials

El més llegit