«No hi ha més taurons, hi ha més mòbils a la platja»: cinc mites sobre aletes a la costa

Tots els experts consultats coincideixen: «No està passant res especial». Aquesta és la reacció de la ciència davant els vídeos d’aletes a la costa que s’han viralitzat en les últimes setmanes. Al Mediterrani hi ha taurons, és clar, sobretot tintoreres (‘Prionace glauca’). Però que siguin allà no és sinònim de perill, més aviat és una «bona notícia». Gàdor Muntaner, oceanògrafa experta en taurons, explica el motiu de l’alegria: «Són grans depredadors marins i, per tant, són una espècie paraigua que regula l’ecosistema». Però matisa: «En realitat, que siguin a prop de la platja, no és bon senyal per a aquell individu en concret. Són animals pelàgics que viuen a les profunditats. És a dir que, si ronden per la costa, sol ser perquè estan febles, desorientats o tenen paràsits, per exemple». «És pràcticament impossible que una tintorera mati un humà» Gàdor Muntaner, oceanògrafa Jordi Riera, director de Sotamar, una empresa d’immersió al Cap de Creus que s’encarrega del seguiment dels taurons blaus (així es diuen també les tintoreres) a la zona, encara va més lluny: «Quan veus una tintorera, el que estàs veient és una supervivent. És un animal que al Mediterrani està en perill crític d’extinció; la seva població en aquest mar s’ha reduït un 97% en 100 anys». Amenaça falsa Sovint el poc coneixement dels banyistes provoca alarmes innecessàries. En primer lloc, perquè les tintoreres no suposen cap amenaça per als humans. En segon lloc, perquè moltes vegades hi ha confusions i el que s’està albirant no és un tauró, com va passar el cap de setmana passat a Portbou (Alt Empordà). La gent que era a la platja va detectar dues aletes grises. Molts van sortir de l’aigua molt de pressa, per por dels suposats taurons. Al final va resultar que no eren dos animals, sinó un. I no era una tintorera, com va anunciar l’alcalde del poble. Es tractava d’una espècie semblant al peix espasa, comú al sud del Mediterrani, anomenada marlí del Mediterrani o agulla del paladar (‘Tetrapturus belone’). Altres vegades es confon directament amb un peix espasa o amb un peix lluna. Avui al @totesmoutv3 hem parlat sobre les tintoreres i sobre el paradís portbouenc! https://t.co/pVnM4k3ySs — Gael Rodríguez Garrido (@gaelportbou) 17 de julio de 2023 Davant aquests episodis de «sobreactuació» que es repeteixen cada estiu, els especialistes en taurons desmunten alguns mites sobre aquest animal temut sense gairebé motius. ¿S’estan veient més taurons a prop de la platja? Per ara no hi ha cap dada que ho demostri. «El que sí que hi ha és més gent i més mòbils a totes les platges». Per tant, si algú veu una tintorera i la grava, el vídeo comença a córrer i allà comencen les notícies falses de l’estil: «¡Alerta roja, taurons a la costa!». «La típica observació d’una tintorera que abans era una noticieta local ara es converteix en un vídeo viral que publiquen tots els mitjans de comunicació», critica Riera. «Quan veus una tintorera, estàs veient una supervivent. Al Mediterrani, la seva població en aquest mar s’ha reduït un 97% en 100 anys» Jordi Riera, Sotamar ¿Hi ha més tintoreres que abans? No. Les dades generals de la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa demostren que el nombre de taurons blaus, que també habiten a la resta d’oceans, s’ha reduït al Mediterrani. La sobrepesca ha posat en perill la supervivència de moltes espècies de taurons. El tauró blanc, per exemple, gairebé ha desaparegut del nostre mar. Tot i així, des de Sotamar han començat un monitoratge de tintoreres al Cap de Creus per conèixer els detalls de la població que s’alimenta i possiblement cria en aquesta zona. Treballen conjuntament amb la Generalitat amb l’objectiu de descriure els patrons de moviment d’aquesta espècie al canyó submarí del Cap de Creus. Els exemplars que albiren es mouen per tot el golf de Lleó (un espai delimitat al sud pel Cap de Creus i al nord per Marsella). El 2022, entre l’abril i el setembre, van localitzar més de 60 individus: «Vam veure taurons de dos metres i mig i també cries». ¿Són perillosos? «És gairebé impossible que una tintorera mati una persona», deixa clar Muntaner per concloure un debat «innecessari». «A més, la tintorera no té una mossegada potencial bestial, en comparació amb altres taurons», afegeix. Riera sosté el mateix: «No és una espècie perillosa». De fet, Sotamar organitza ‘tours’ per observar aquesta espècie mar endins. Riera permet als assistents banyar-se amb les tintoreres i assegura que no té cap risc si es compleixen les mesures de seguretat que imposa. Muntaner, sobre el risc de morir devorat per un tauró, va més lluny: «És molt més probable que et caigui un llamp. Els taurons maten 10 persones cada any. Els gossos, 30.000». ¿Té sentit sortir de l’aigua? «L’únic sentit que veig a buidar la platja quan es detecta una aleta és per protegir l’animal i no molestar-lo, ja que segurament està desorientat», afirma Muntaner. Opina que es fa pel mite de perillositat que sempre ha anat associat als taurons. Però el risc, insisteix, és «gairebé inexistent». A la platja, és molt més probable patir la picada d’una medusa o un peix aranya o escorpí. ¿Hi ha altres taurons al Mediterrani? El més habitual és la tintorera, una espècie que busca aigües fresques, que no siguin molt càlides, i que té una població endèmica en aquest mar. Però també hi ha altres taurons pelàgics com la mussola (‘Mustelus mustelus’), el solraig (‘Isurus oxyrinchus’), el tauró guineu (‘Alopias superciliosus’) i la bocadolça (‘Hexanchus griseus’). El tauró blanc gairebé està extingit al nostre mar, i el gatvaire (‘Scyliorhinus stellaris’), una espècie que habitualment sí que s’acosta a la costa, és ara molt difícil de veure.

«No hi ha més taurons, hi ha més mòbils a la platja»: cinc mites sobre aletes a la costa

Les aletes albirades a Portbou que l’alcalde va atribuir a un tauró blau eren d’un marlí, una espècie similar al peix espasa

L’estiu col·lapsa els centres de fauna: «Diàriament arriben centenars de cries que salten del niu per la calor»

El cetaci «fantasma» del Mediterrani tria la Costa Brava per establir-se

El més llegit